At the IGTP TODAY

Notícies

- Recerca

Cap a un biomarcador definitiu per demència amb cossos de Lewy

El grup de recerca de Genòmica i Transcriptòmica de Sinucleinopaties, liderat per la Dra. Katrin Beyer, cada cop és més a prop de trobar el biomarcador definitiu per a la demència amb cossos de Lewy (DLB, per les sigles en anglès). Els seus darrers descobriments en aquesta línia ja han estat patentats i els últims resultats s'han publicat a la revista Journal of Alzheimer's Disease. Aquest ha estat el darrer pas en la línia de treball en models experimentals, biomarcadors en mostres i trastorns del son en pacients amb demència descrit prèviament pel mateix grup de recerca.

- Recerca

Estudi de progenitors en la malaltia de McArdle

El grup de recerca Neuromuscular i Neuropediàtrica ha liderat un treball de recerca per determinar la relació de la simptomatologia pròpia de McArdle i l'herència genètica. L'estudi s’ha realitzat junt a altres grups de recerca nacionals i internacionals.

- Campus Can Ruti, Recerca

Un còctel de tres proteïnes produïdes en llavors d’arròs aconsegueix neutralitzar el VIH ‘in vitro’

Investigadors de la Universitat de Lleida-Centre Agrotecnio i l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han obtingut per primer cop 3 proteïnes diferents d'una única planta d'arròs transgènic, els extractes de la qual han demostrat evitar l'entrada del VIH en cèl·lules humanes en experiments in vitro. Els components de l'arròs produeixen a més un efecte potenciador, ajudant a bloquejar la infectivitat del virus. El Dr. Julià Blanco, investigador de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol a IrsiCaixa, ha participat a l’estudi.

Inici de l’activitat al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB)

Aquest mes de juny ha iniciat l'activitat al nou Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB). Ubicat a la part més alta del campus, el CMCiB és un centre dedicat a la recerca i la formació en l'àmbit de la biomedicina, impulsat per l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). Una nova infraestructura de recerca singular a Europa, i única a l'estat espanyol. 

- Recerca

Un article de l’IGTP entre els 100 més llegits de 2017 de la revista Scientific Reports

Un article del grup de Recerca en Malalties d'Afectació Renal (REMAR) de l'IGTP s'ha situat entre el top 100 articles de biologia cel·lular més llegits a Scientific Reports de l'any 2017. La revista ha publicat al voltant del miler d'articles en l'àrea de biologia cel·lular aquest any passat, de manera que és especialment remarcable estar situat entre els principals llegits.

- Projectes, Recerca

L’IGTP coordina amb èxit un projecte COST per l’impuls de les teràpies cel·lulars

El primer projecte COST a l'IGTP tanca la memòria científica amb nous projectes i propostes en marxa sorgits de la xarxa. Des de l'any 2007, el grup de recerca liderat per la Dra. Eva Martínez Cáceres i la Dra. Cristina Ramo Tello, a l'IGTP, treballa en desenvolupar un nou tractament per a les malalties autoimmunitàries, en el seu cas, centrat en l'esclerosi múltiple. És el que s'anomena teràpia cel·lular tolerogènica. Per seguir en aquesta línia de recerca, la Dra. Eva Martínez Cáceres ha coordinat un projecte COST a nivell europeu, que s'ha conclòs aquest 2017 i ara se n'ha tancat l'informe científic.

- Recerca

Buscant biomarcadors per detectar pacients amb infecció latent per Plasmodium vivax

Un estudi mostra la presència de proteïnes de hipnozoíts, la fase latent del paràsit, en vesícules extracel·lulars circulants. És possible detectar proteïnes de la fase hepàtica latent de Plasmodium vivax a partir de petites vesícules extracel·lulars que circulen en la sang, segons un estudi liderat per Hernando A. Del Portillo, investigador ICREA a l'IGTP i a l'ISGlobal. Els resultats obren la via per identificar pacients amb infecció asimptomàtica, un requisit indispensable per frenar la transmissió del paràsit. 

- Recerca

Descriuen la causa i els mecanismes neurodegeneratius per un nou subtipus d’atàxia

El grup de recerca de Neurogenètica de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) al campus Can Ruti de Badalona, liderat pel Dr. Antoni Matilla, ha localitzat la mutació i descrit el mecanisme molecular que causa el subtipus d'atàxia SCA37, que el mateix grup havia identificat i descrit per primera vegada a l'any 2013. La troballa significa que totes les famílies que pateixen l'alteració genètica, podran disposar de diagnòstic previ a l'aparició de símptomes, i assessorament genètic per a persones portadores de l'alteració que causa la malaltia. També és el primer pas per a desenvolupar teràpies personalitzades.