At the IGTP TODAY
En un treball col·laboratiu recent, liderat per investigadors de l'IDIBELL-ICO (programes ProCURE, Oncobell), l'IDIAP Jordi Gol i el GCAT (Genomes of Life, IGTP), s'identifiquen les malalties principals i les associacions que contribueixen de forma important a l'aparició de multimorbiditat. L'estudi identifica també factors genètics heretats que influeixen en l'aparició de la multimorbiditat
Metge, especialista en Microbiologia i Parasitologia, Pere Joan Cardona Iglesias és el cap de la Unitat de Tuberculosi Exerimental, el grup de recerca que fa 20 anys que es dedica a investigar aquesta malaltia infecciosa a l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). Cardona va ser investit acadèmic numerari de la Reia Acadèmia Europea de Doctors (RAED) aquest dimarts, en un acte a l'auditori de Foment del Treball, a Barcelona. Emili Gironella Masgrau és qui va fer la proposta d'ingrés de Cardona com a acadèmic a la institució.
Els investigadors han desenvolupat una nova sonda no invasiva per detectar la presencia dels stents metàl·lics i les seves possibles distorsions estructurals, en models de malaltia arterial coronària. La nova sonda, que s'ha provat amb èxit en model murí, permetria eliminar els controls quirúrgics en pacients amb stent i substituir-los per un procediment ambulatori. El treball és fruit de la col·laboració entre investigadors de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Biointaxis és el nom de la nova spin-off de l'IGTP, que s'ha constituït recentment. És una de les poques empreses catalanes existents dedicades al desenvolupament de tractaments per a malalties rares. L'empresa neix de la recerca liderada pel Dr. Antoni Matilla-Dueñas, juntament amb la Dra. Ivelisse Sánchez, al grup de recerca en neurogenètica a l'IGTP, per tal d'impulsar la recerca translacional que condueixi a tractaments i noves tecnologies genòmiques per a les malalties neurològiques minoritàries de base genètica. El primer projecte de l'empresa se centra en el desenvolupament d'una teràpia gènica per a l'atàxia de Friedreich.
El Dr. Daniel Fuster de la Unitat d'Addiccions, al Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l'Institut de Recerca (IGTP), és coautor d'un article de revisió històrica sobre l'ús d'alcohol amb pacients amb malalties hepàtiques cròniques, juntament amb el Dr. Jeffrey H Samet, al Boston Medical Center i University School of Medicine. L'article s'ha publicat a la revista New England Journal of Medicine.
El grup de recerca en Càncer Hereditati de l'IGTP estudia aquelles malalties genètiques amb alta predisposició de desenvolupar càncer, entre les quals hi ha les Neurofibromatosi (NFs). El grup acaba d'iniciar nous projectes per estudiar les Neurofibromatosi tipus 1 i tipus 2, gràcies al suport de la Fundación Proyecto Neurofibromatosis.
Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) de Badalona i del CIBER Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) han demostrat que els pacients adults amb diabetis tipus 1 (DT1) mostren hàbits alimentaris més saludables i un major compliment de la dieta mediterrània que no pas les persones no diabètiques. Es tracta del primer estudi, que s'ha publicat a la revista European Journal of Nutrition, que relaciona el compliment de la dieta mediterrània amb aquest tipus de pacients. Una investigació que també ha valorat de manera positiva que les persones amb DT1 facin activitat física.
Investigadors del grup de recerca en Malalties Cardiovasculars, i grup CIBERCV, liderats pel Dr. Antoni Bayés Genís, han avançat en l'estudi de marcadors pronòstic de la insuficiència cardíaca, una malaltia progressiva i un problema de salut pública de primer nivell. En concret, han estudiat el recompte i distribució de monòcits en pacients amb insuficiència cardíaca, amb el propòsit de mostrar-ne el paper predictiu en una cohort de 400 pacients ambulatoris. L'estudi s'ha publicat a la revista PLoS One.
Un nou estudi apunta cap a una estratègia prometedora per al desenvolupament d'una vacuna contra Plasmodium vivax, el paràsit de la malària més prevalent fora de l'Àfrica subsahariana. El treball indica la possibilitat d'emprar petites vesícules (o exosomes) secretades per glòbuls vermells immadurs com a plataforma de vacunació contra la malària. L'article s'ha publicat a Scientific Reports.
Un equip d'investigadores de l'Hospital i de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, al Campus Can Ruti de Badalona, ha iniciat un assaig clínic de fase 1 per frenar l'avenç de l'esclerosi múltiple (EM) amb un producte cel·lular, amb cèl·lules del pacient mateix, que reprograma el sistema immunitari dels pacients.
