At the IGTP TODAY
El programa Retos-Colaboración, del Ministeri de Ciència i Innovació, finança el desenvolupament d'un fàrmac innovador de teràpia gènica per al tractament d'aquesta malaltia neurodegenerativa hereditària. Una recerca liderada pels doctors Antoni Matilla i Ivelisse Sánchez al grup de recerca Neurogenètica de l'IGTP.
Germans Trias ha participat activament en el webinari de presentació de resultats de la recerca en malalties del cor impulsada gràcies a l'edició 2014 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio. Els metges i investigadors de Germans Trias van rebre el finançament per a 5 projectes de recerca i alguns d'aquests avenços ja han arribat a la clínica
Aquest estudi internacional, amb la participació del projecte GCAT de l'IGTP, identifica les característiques genètiques que influeixen en el risc de desenvolupar insuficiència respiratòria en pacients amb infecció per SARS-CoV-2. L'estudi, publicat a la revista New England Journal of Medicine, també associa un 50% més de risc al grup sanguini A i un 35% menys al grup 0.
La COVID-19 és una pandèmia global i, com a tal, ha accelerat més que mai les col·laboracions internacionals que ja són habituals en la recerca biomèdica. En aquest sentit, per compartir coneixement i dades per estudiar el rol dels factors genètics en la susceptibilitat i intensitat del SARS-CoV-2, va néixer la COVID-19 Host Genetics Initiative, de la qual el projecte GCAT-Genomes for Life de l'IGTP en forma part. La iniciativa s'ha descrit en un article publicat a l'European Journal of Human Genetics
El grup de recerca, adscrit a l'IGTP, ha coordinat la implementació de l'estudi EMIS-2017 a nivell estatal. Més de 10.000 homes que tenen sexe amb homes (HSH) participen en aquest estudi a Espanya. Es tracta d'una enquesta online que recull informació sobre coneixements, conductes i necessitats del col·lectiu d'homes gais, bisexuals i altres HSH en general i en subgrups de major vulnerabilitat davant del VIH i altres ITS.
Investigadors de l’IGTP i d’ISGlobal, centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, inicien un estudi per avaluar l’impacte de la infecció pel coronavirus SARS-CoV-2 i les seves conseqüències en la població: COVICAT. L’estudi farà un seguiment durant 12 mesos centrat en uns 24.000 voluntaris provinents de cohorts i estudis epidemiològics poblacionals existents a Catalunya, és a dir, en grups de població dels quals es coneixen dades genètiques, ambientals, informació clínica i hàbits de vida previs a la pandèmia.
L'estudi, impulsat per la Fundació "la Caixa", se centra en comprendre els mecanismes que mantenen latent la infecció, sense que la persona infectada arribi a desenvolupar la malaltia. Un 90% de les persones infectades mai desenvoluparan una malaltia activa, conèixer els mecanismes per detectar-les és clau en l'eradicació de la tuberculosi. La investigació s'ha dut a terme en uns pulmons virtuals, desenvolupats amb tècniques de modelatge computacional. Són els primers resultats publicats en el marc del programa de 3R al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB), que promou la minimització de l'ús d'animals en la recerca preclínica.
Les vesícules extracel·lulars (VEs) juguen un paper important en la patologia de la malària vivax, segons un estudi dirigit per investigadors de l'Institut de Salut Global (ISGlobal), centre impulsat per "la Caixa", i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). L'estudi s'ha dut a terme al Campus Can Ruti, amb la participació de la plataforma de Genòmica de l'IGTP, el servei de Nefrologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol, i investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. Els resultats, publicats a la revista Nature Communications, indiquen que les VEs de pacients amb P. vivax comuniquen amb els fibroblasts de la melsa humana, la qual cosa promou l'adhesió de glòbuls vermells infectats pel paràsit. Aquestes troballes aporten informació valuosa sobre la patologia de la malària vivax.
Madrid, Catalunya, Castella-Lleó i Castella-La Manxa, les comunitats autònomes que acumularien el nombre més elevat de casos actius, Les Canàries, Cantàbria, La Rioja, Múrcia i Astúries, per contra, serien les comunitats amb el nombre de casos actius més baix. Les dades formen part de l'estudi d'evolució de la pandèmia que està duent a terme un equip multidisciplinari d'investigadors de la UPC i l'IGTP, basat en models matemàtics
El paràsit de la malària Plasmodium vivax és capaç d'adherir-se a cèl·lules de la melsa humana mitjançant l'expressió d'unes proteïnes anomenades variants. Així ho conclou un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP). Els resultats, publicats a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), suggereixen que això podria suposar un repte addicional per a l'eliminació de la malaltia
