At the IGTP TODAY
Plasmodium Vivax i Exosomes (PVREX)
Gràcies a un model en ratolins, l'equip investigador va caracteritzar el perfil de proteïnes contingudes en petites vesícules secretades per cèl·lules del fetge, on s'amaga la forma latent del paràsit.
El projecte, liderat per Hernando A del Portillo, és un dels 30 projectes seleccionats, entre més de 600 propostes presentades per a la convocatòria de 2021. El programa CaixaResearch de Recerca en Salut ha seleccionat 30 nous projectes punters de recerca biomèdica a Espanya i Portugal en la convocatòria actual, incloent el liderat per Hernando A. del Portillo, investigador ICREA en l'ISGlobal i co-adscrit a l'IGTP.
El grup de recerca de Plasmodium vivax i Exosomes (PVREX) ha treballat estretament amb la Unitat de Citometria de l'IGTP per utilitzar citometria multiparàmetre combinada amb tècniques de purificació cel·lular per estudiar les poblacions cel·lulars complexes de la melsa humana. L'estudi, publicat a Frontiers in Cellular and Infection Microbiology, també examina les interaccions de vesícules extracel·lulars del plasma de pacients amb infeccions per Plasmodium vivax, un dels paràsits que causa malària, i els diferents tipus de cèl·lules de la melsa. És la primera vegada que es fa aquest tipus d'estudi amb mostres de melsa de donants.
El treball se centra en la melsa, que fins ara es creia que era l'òrgan responsable d'eliminar els paràsits de malària de la sang; ara aporten dades que mostren que, per contra, és un reservori i un viver del paràsit. A més, l'estudi explica perquè la malària causada per P. vivax pot tenir una forma hepàtica latent responsable de recaigudes clíniques, juntament amb paràsits a la melsa, probablement responsables d'infeccions cròniques asimptomàtiques, proporcionant així noves vies per a estratègies alternatives de control.
Tres grups de l'IGTP han col·laborat amb diversos grups brasilers en un estudi del paràsit Plasmodium Vivax. L'article, que s'ha publicat al Journal of Infectious Diseases, demostra la presència de P. vivax a la medul·la òssia durant les infeccions, fet que ha estat controvertit fins ara. També han mostrat que altera la producció normal de glòbuls vermells, a més de canviar la resposta immune.
Les vesícules extracelulars (VEs) que circulen a la sang dels pacients amb Chagas són una eina valuosa per identificar potencials marcadors de resposta al tractament , segons un estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per "la Caixa". Amb aquesta estratègia, l'equip investigador identifica per primera vegada una sèrie de proteïnes, incloent-ne una del paràsit, que podrien servir per avaluar la resposta a tractaments existents o futurs
Les vesícules extracel·lulars (VEs) juguen un paper important en la patologia de la malària vivax, segons un estudi dirigit per investigadors de l'Institut de Salut Global (ISGlobal), centre impulsat per "la Caixa", i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). L'estudi s'ha dut a terme al Campus Can Ruti, amb la participació de la plataforma de Genòmica de l'IGTP, el servei de Nefrologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol, i investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. Els resultats, publicats a la revista Nature Communications, indiquen que les VEs de pacients amb P. vivax comuniquen amb els fibroblasts de la melsa humana, la qual cosa promou l'adhesió de glòbuls vermells infectats pel paràsit. Aquestes troballes aporten informació valuosa sobre la patologia de la malària vivax.
El paràsit de la malària Plasmodium vivax és capaç d'adherir-se a cèl·lules de la melsa humana mitjançant l'expressió d'unes proteïnes anomenades variants. Així ho conclou un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP). Els resultats, publicats a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), suggereixen que això podria suposar un repte addicional per a l'eliminació de la malaltia
Els fons recaptats en l'edició 2017 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio finançaran 36 projectes d'investigació biomèdica d'excel·lència en malalties infeccioses per impulsar la creació de noves eines de prevenció i diagnòstic, així com tractaments més eficients amb l'objectiu de guanyar més anys i més qualitat de vida per als pacients. Els 55 investigadors que duran a terme aquesta investigació han recollit els guardons en un acte celebrat aquest dimarts a la tarda a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. De tots els projectes, dos es duran a terme en part a l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), i en l'àmbit de Can Ruti
Un nou estudi apunta cap a una estratègia prometedora per al desenvolupament d'una vacuna contra Plasmodium vivax, el paràsit de la malària més prevalent fora de l'Àfrica subsahariana. El treball indica la possibilitat d'emprar petites vesícules (o exosomes) secretades per glòbuls vermells immadurs com a plataforma de vacunació contra la malària. L'article s'ha publicat a Scientific Reports.
