Notícies

Descriuen interaccions entre cèl·lules de melsa humana i vesícules extracel·lulars de pacients amb Plasmodium vivax

- Recerca

El grup de recerca de Plasmodium vivax i Exosomes (PVREX) ha treballat estretament amb la Unitat de Citometria de l'IGTP per utilitzar citometria multiparàmetre combinada amb tècniques de purificació cel·lular per estudiar les poblacions cel·lulars complexes de la melsa humana. L'estudi, publicat a Frontiers in Cellular and Infection Microbiology, també examina les interaccions de vesícules extracel·lulars del plasma de pacients amb infeccions per Plasmodium vivax, un dels paràsits que causa malària, i els diferents tipus de cèl·lules de la melsa. És la primera vegada que es fa aquest tipus d'estudi amb mostres de melsa de donants.

La melsa és un òrgan amb moltes funcions de cura, entre les quals l'eliminació de glòbuls vermells envellits, el ciclatge del ferro i la coordinació de la resposta immune als paràsits de la sang, inclosos els paràsits que causen la malària, com ara Plasmodium vivax. Aquest paràsit és un dels focus d'estudi del grup de recerca Plasmodium vivax i Exosomes (PVREX), dirigit per Carmen Fernández-Becerra i Hernando del Portillo (ICREA) de l'IGTP i ISGlobal, que també estudien aspectes de la seva interacció amb les cèl·lules de la melsa. Aquesta estudi, publicat a Frontiers in Cellular and Infection Microbiology, ofereix una metodologia nova per estudiar les cèl·lules de la melsa humana i les seves interaccions amb les vesícules extracel·lulars (EV, per les sigles en anglès), petites nanopartícules secretades per les cèl·lules vives implicades en la comunicació intercel·lular. En aquest cas, les EV eren de la sang de pacients infectats amb P. vivax. "Hem explorat i utilitzat tècniques de citometria de flux, treballant estretament amb la unitat de Citometria de l'IGTP", explica Melisa Gualdrón-López, autora de correspondència de del Portillo, "i ens ha permès identificar i quantificar per primera vegada quins són els principals actors en aquestes infeccions, fet que obre el camí per estudiar com interactuen".

Una estructura complexa i la dificultat d'obtenir mostres de biòpsies suposen dificultats i que hi hagi llacunes en comprendre les funcions de la melsa. S'han dut a terme estudis en ratolins, però hi ha diferències importants amb els humans. En aquest cas, l'equip ha col·laborat amb el Dr. Ricardo Lauzurica, del servei de Nefrologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol, per obtenir mostres de melsa de donants d'òrgans. En paral·lel han recollit mostres de plasma sanguini de pacients infectats amb P. vivax a la Fundació de Medicina Tropical Doutor Hector Viera Dourado, a Manaus (Brasil).


L'equip ha elaborat una metodologia complexa i minuciosa per obtenir tant les diferents poblacions de cèl·lules de melsa com les vesícules extracel·lulars de sang infectada i sana. Les seccions de la melsa es trenquen mecànicament i passen per una sèrie d'etapes exhaustives de filtració, però sense destruir-ne els marcadors superficials necessaris per identificar l'àmplia gamma de cèl·lules immunes presents. Les EV es van extreure i etiquetar per poder rastrejar, en altres experiments, les seves interaccions amb les diferents cèl·lules de la melsa.


"L'estudi s'ha dut a terme realitzant un ampli treball que implica múltiples processos de separació, seguit d'una revisió exhaustiva dels diferents tipus de cèl·lules mitjançant la nostra potent plataforma de citometria de flux, a cada pas, per garantir la millor validació de l'estratègia utilitzada. Ara tenim una metodologia sòlida per utilitzar també en futurs estudis", subratlla Marco Antonio Fernández Sanmartín, cap de la unitat de Citometria de flux de l'IGTP.


"Hem pogut identificar de manera precisa els tipus de cèl·lules de la melsa", explica Gualdrón-López. "Hem vist que les vesícules extracel·lulars de pacients derivats amb P. vivax interactuen amb certes cèl·lules immunes d'una manera diferent de les EV de persones sanes. També hem trobat un tipus de cèl·lula en què normalment es troba P. vivax, i fins ara es pensava que aquest tipus de cèl·lula es limitava a la medul·la òssia. Ja sabem que el paràsit interactua a la melsa, de manera que aquesta és una nova pista de la biologia d'aquest paràsit humà extremadament complex".

La recerca rep finançament de la Generalitat de Catalunya i el Gobierno de España. També compta amb finançament de la Fundación Ramon Areces i REDiEX (xarxa de recerca d'excel·lència i innovació en exosomes).


Article original


Front. Cell. Infect. Microbiol., 01 March 2021 ' https://doi.org/10.3389/fcimb.2021.596104
Multiparameter Flow Cytometry Analysis of the Human Spleen Applied to Studies of Plasma-Derived EVs From Plasmodium vivax Patients, Gualdrón-López et al.