At the IGTP TODAY
Unitat de Tuberculosis Experimental (UTE)
La Comissió Europea ha concedit dos projectes a l'IGTP dins del Programa HORIZON, que sumen un total d'1.670.346 euros de finançament i tracten sobre el desenvolupament preclínic d'immunoteràpies.
La companyia biotecnològica Archivel Farma ha impulsat el disseny i la posada en marxa de l'Estudi clínic de fase IIb CONSTAN per explorar l'eficàcia i la seguretat de l'administració concomitant de la immunoteràpia RUTI® amb el tractament estàndard a pacients amb TB pulmonar amb la Dra. Cristina Vilaplana, cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l'Institut Germans Trias i Pujol, com a investigadora principal (IP). L'estudi ha estat aprovat per l'AEMPS i preveu incloure el primer pacient (First Patient In) a principis de Gener de 2022.
La proposta liderada per Can Manyé i l'Hospital Germans Trias, sorgeix en un context de pandèmia i de crisi sanitària sense precedents, amb la voluntat de fer visibles els vincles entre la ciència, l'art i la salut, la capacitat transformadora de l'art i també la seva dimensió social i humanística.
L'IGTP ha participat en l'estudi liderat per investigadors del Instituto de Biomedicina de Valencia (IBV), publicat recentment a la revista Nature Communications, que ha permès comprendre com sorgeix la diversitat genètica a les infeccions pulmonars causades per M. tuberculosis, i la relació que té amb el desenvolupament de fenotips resistents als antibiòtics. L'estudi s'ha basat en mostres quirúrgiques i dades de pacients amb tuberculosis de la cohort SH-TBL, del grup UTE a l'IGTP.
Investigadors del grup de Tuberculosi Experimental (UTE) a l'IGTP, liderat per la Dra. Cristina Vilaplana, presenten a la societat els resultats del projecte COM-COVID, una enquesta a la ciutadania per conèixer els efectes de l'epidèmia per la societat. El projecte COM-COVID és iniciativa del consorci SMA-TB, liderat pel grup UTE a l'IGTP, i hi ha col·laborat l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i la Fundació Lluita contra la Sida. A l'estudi també hi ha col·laborat des de l'IGTP la Dra. Maria Rosa Sarrias, cap del grup de recerca d'Immunitat Innata, i la Dra. Carolina Armengol, cap del grup de recerca c-LOG. Els resultats s'han enviat en un informe per correu electrònic a tots els participants de l'enquesta que ho van demanar i també es poden consultar a l'article que es pot trobar a medRxiv.
El grup de Tuberculosi Experimental de l’IGTP promou aquest assaig en el marc del projecte europeu H2020 ‘SMA-TB’, que es coordina des de Can Ruti. L’estudi permetrà valorar l’eficàcia i la seguretat d’afegir àcid acetilsalicílic o ibuprofè al tractament d’antibiòtics que es donen per la tuberculosi. És un assaig de fase 2 es durà a terme a Sudàfrica i a Geòrgia, dos dels països que l’OMS té al punt de mira pel control d’aquesta malaltia infecciosa. La preparació de l’assaig s’ha dut a terme en plena pandèmia, amb el repte afegit de coordinar-ho amb les restriccions i els diversos moments epidèmics en cadascun dels països implicats.
El 2016, el grup de Retrovirologia i Estudis Clínics d'IrsiCaixa va descobrir com l'absència de la proteïna Siglec-1, implicada en la modulació del sistema immunitari, bloqueja la disseminació del VIH per l'organisme. Ara, un estudi liderat pel mateix equip investigador i la Unitat de Tuberculosi Experimental de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), ha demostrat que, d'altra banda, aquesta mateixa deficiència afavoreix la disseminació del Mycobacterium tuberculosis (Mtb), agent causal de la tuberculosi.
El Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB), de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), passa a ser el segon centre de Catalunya on s'està treballant amb virus SARS-CoV-2 obtinguts directament de pacients. Fins el moment, la tendència era treballar amb virus artificials només capaços d'infectar un cop. Personal investigador d'IrsiCaixa i l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) començarà a treballar amb aquests virus al CMCiB per tal d'estudiar la infecció en organoids, mini-òrgans humans dissenyats al laboratori que simularan el pulmó i cervell humà. Els organoids ja s'utilitzen en recerca i aplicar-los ara també a la investigació de la COVID-19 permetrà entendre millor la infecció pel SARS-CoV-2 i la capacitat de diversos fàrmacs d'eliminar el virus en aquests teixits.
L'estudi, impulsat per la Fundació "la Caixa", se centra en comprendre els mecanismes que mantenen latent la infecció, sense que la persona infectada arribi a desenvolupar la malaltia. Un 90% de les persones infectades mai desenvoluparan una malaltia activa, conèixer els mecanismes per detectar-les és clau en l'eradicació de la tuberculosi. La investigació s'ha dut a terme en uns pulmons virtuals, desenvolupats amb tècniques de modelatge computacional. Són els primers resultats publicats en el marc del programa de 3R al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB), que promou la minimització de l'ús d'animals en la recerca preclínica.
Madrid, Catalunya, Castella-Lleó i Castella-La Manxa, les comunitats autònomes que acumularien el nombre més elevat de casos actius, Les Canàries, Cantàbria, La Rioja, Múrcia i Astúries, per contra, serien les comunitats amb el nombre de casos actius més baix. Les dades formen part de l'estudi d'evolució de la pandèmia que està duent a terme un equip multidisciplinari d'investigadors de la UPC i l'IGTP, basat en models matemàtics
