Celebrant el Dia Internacional de la Dona: la veu de les nostres professionals

Avui, 8 de març, es celebra el Dia Internacional de la Dona, reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Aquest dia és tradicionalment utilitzat per reivindicar el feminisme i denunciar el sexisme. Es commemora la lluita de les dones per obtenir igualtat d'oportunitats en el món laboral al costat dels homes.

Per commemorar el Dia Internacional de la Dona, hem realitzat quatre preguntes a investigadores de diversos perfils de l'IGTP i professionals de diverses àrees de suport a la recerca. L'objectiu és conèixer les dificultats amb què s'han enfrontat com a dones en el camp professional  i entendre les seves perspectives sobre el futur.

Silvia Andrade, gestió comptable i fiscal

1. Has trobat problemes als teus estudis i/o carrera professional pel fet de ser dona? Vaig acabar la carrera d'Administració i Direcció d'Empreses l'any 2008, moltes de les meves companyes eren noies, no recordo patir cap discriminació de gènere durant els anys d'estudiant. No obstant això, els referents femenins en l'àmbit acadèmic eren inexistents, els professors de la universitat eren homes i els grans economistes de la història contemporània també ho eren. En començar la carrera professional vaig ser conscient del sostre de vidre i de les limitacions que tindria només pel fet de ser dona, l'accés a posicions directives i la maternitat són alguns exemples de les dificultats que em vaig trobar.

2. Què creus que poden fer les institucions científiques per assolir la igualtat? Fomentar la igualtat en el nomenament de càrrecs directius. Actualment, el lideratge femení en  la gestió econòmica dels centres de recerca és alt en contraposició als càrrecs de gerència i direcció que encara estan liderats majoritàriament per homes. En la nostra institució i en els darrers anys, s'està treballant en el Pla d'Igualtat d'oportunitats,  s'ha elaborat el protocol contra l'assajament sexual i el dia 8 de febrer es celebra l'International Day of Women and Girls in Science, crec que l'esforç es positiu i s'ha de reconèixer la feina del Comitè d'Igualtat de l'IGTP.

3. Tens esperança de cara al futur o consideres que la situació està estancada? Sí, en termes generals soc optimista, tot i que considero que la lluita per la igualat i l'educació sexual ha d'estar encara molt present en la nostra societat, per tal d'aconseguir una igualtat real en el futur. No obstant això, si amplio la mirada al món, trobo que queda molt camí per fer, encara hi ha molts països que vulneren els drets fonamentals de les dones. És per aquet motiu que crec que és tan important el moviment feminista i la celebració del 8M Internacional.

4. Quin és el teu missatge per a les joves que volen endinsar-se en el camp professional? 

El meu missatge seria confiança en si mateixes, esforç i valentia per trencar tots els sostres de vidre que es trobin pel camí. Afortunadament ara hi ha molts referents femenins en les que poder emmirallar-se.

Sandra Fernández, gestora de projectes internacionals

1. En el meu cas no he trobat problemes per cursar els meus estudis per ser dona. Si que n'he trobat algun en la meva carrera professional, i encara més sent mare. Tot i que les situacions i les entitats van canviant, encara és complicat arribar a una posició de lideratge i mantenir-la, sent dona i mare.

2. Com he comentat anteriorment, tot i que les situacions i entitats estan canviant, encara hi ha molt camí a fer. En la meva opinió, cal recolzar i acompanyar a les dones en el seu desenvolupament professional, tenint en compte tant les seves capacitats i com les seves necessitats. A més de tenir les mateixes condicions laborals, caldria que donessin molta més visibilitat a les dones.

3. Sincerament, soc bastant optimista. Crec que l'empoderament de les dones està canviant la societat i la seva percepció. Cal seguir lluitant, seguir insistint per millorar la situació i per fer-nos més visibles, però podem constatar que estem en una situació millor que anys enrere. L'esperança és que en el futur, la nostra situació, la de les dones, millori.

4. El meu missatge principal per a les joves és que facin el que realment els hi agrada. Si volen, poden.  Que no es facin enrere, que siguin valentes i que vagin a per totes. Esforç, perseverança, paciència i il·lusió.

Marcel·la Franquesa, líder de grup emergent (Miguel Servet), coordinadora del grup de recerca REMAR i investigadora principal del grup de recerca IVECAT

1. No vaig tenir problemes, però si que tenia una manca de referents femenins en posicions de lideratge. Quan vaig començar semblava que lideratge i maternitat eren incompatibles. Aquesta idea preconcebuda ha anat canviant però encara penalitza en molts àmbits professionals.

2. No ho sé, perquè molts dels aspectes que condicionen l'accés de les dones a algunes posicions són fruit d'unes construccions socials que són difícils de canviar. Estem, però, vivint uns anys de canvis d'actitud i de relleu de gènere al capdavant d'algunes institucions. La discriminació positiva és un concepte que no em convenç tot i que en alguns casos és necessari per trencar algunes dinàmiques molt arrelades.

3. El canvi és ja present i palpable en força àmbits i el que cal veure és si s'estabilitzarà i continuarà avançant o ens vindran nous temps de retrocés. Actualment la dinàmica social i professional és imparable però cal estar alerta amb les onades reactives i retrògrades.

4. El més important és creure que no hi ha barreres associades al sexe/gènere. Molts cops l'enemic que no ens permet avançar el tenim integrat dins nosaltres mateixes, o així ens ho han fet creure. Hem  d'estar convençudes i mostrar el nostre potencial, i per fer-ho no cal seguir els patrons masculins, podem generar els nostres propis camins.

Carol Gálvez-Montón, gestora de les plataformes científiques de l'IGTP, subdirectora del grup de recerca ICREC (Insuficiència Cardíaca i REgeneració Cardíaca)

1. En trets generals, el fet de ser dona no m'ha condicionat la meva recerca i carrera professional. Val a dir que jo he optat per no ser mare i dedicar-me plenament a la meva carrera professional i, per tant, no sé què hagués respost si hagués sigut mare. Però si em fixo en el meu entorn femení és cert que a mida que la carrera professional avança, les meves companyes han optat per llocs professionals que impliquen menys lideratge, malgrat totes hem tingut les mateixes oportunitats. Actualment compaginar la maternitat amb el lideratge no és una opció d'elevada compatibilitat i sovint la professional es veu en una situació on ha de decidir cap a on decantar la balança. Tot i així també he vist casos propers de dones amb tres fills i alt poder de lideratge i sovint els seus propis col·legues les anomenen SuperWoman, fet que descriu molt gràficament la situació actual.

2. Sincerament crec que assolir la igualtat no només ha de recaure en les institucions. Penso que encara hi ha molt a treballar dins de la societat i, encara més, dins de les nostres llars. En la majoria dels casos no hi ha maternitat/paternitat a parts iguals, moltes són les dones que cedeixen davant de la seva parella i lideren el rol maternal. Entre totes hem de canviar aquesta situació. Però pel que fa a les institucions, sí que podrien ajudar a les mares o pares sobretot en els primers anys de vida dels infants incorporant el servei de guarderia dins de les instal·lacions de la pròpia institució. Aquest fet enfortiria el lideratge de les dones i facilitaria un ambient de comunitat científica molt més col·laboratiu i comprensiu.

3. L'esperança mai es perd i crec que si mirem enrere la situació actual difereix molt de fa vint anys. Si més no, el problema s'ha publicat i s'hi està treballant per assolir la igualtat. Tot i així, calen més recursos per a que sigui una realitat i els canvis no només siguin fenotípics, hem d'arribar al genoma de la situació i modificar-lo. És una tasca de TOT@S.

4. Perseverança, esforç i il·lusió! Però aquest missatge el faig extensiu a tots els gèneres. La carrera científica és complicada, amb molts entrebancs i inestabilitat, però enriquidora a nivell personal i molt satisfactòria quan assoleixes algun dels teus reptes. A les dones els diria que no defalleixin, que creguin en els seus somnis i s'envoltin de bona gent per assolir-los. Elles són imprescindibles! Els comitès de direcció les necessiten, necessiten el seu punt de vista i experiència, les seves virtuts i defectes. Una institució serà tant més eficaç com més integradora sigui.

Alicia Lacoma, CIBER Enfermedades Respiratorias, grup de recerca Innovació en Infeccions Respiratòries i Diagnòstic de la Tuberculosi

1. La veritat es que no recordo haver tingut problemes mentre estudiava a la universitat. De manera similar, durant la carrera professional tampoc he trobat impediments pel fet de ser dona. No obstant, durant l'embaràs i la maternitat a vegades es complex mantenir la productivitat científica i laboral.

2. Cadascuna de les institucions científiques hauria de fer una reflexió sobre quina es la situació real de les seves dones treballadores, quins son els obstacles als que s'enfronten i proposar accions realistes per tal de solucionar-ho. En aquest sentit, en els darrers anys moltes institucions i organitzacions científiques a nivell autonòmic, nacional i  internacional han desenvolupat plans d'igualtat per tal de assegurar la igualtat d'oportunitats.

3. Tinc esperança de cara al futur, i si, soc optimista! Els canvis difícilment son d'un dia per l'altre, per això cal que les administracions i les institucions planifiquin i prioritzin les accions de forma conjunta i realista, tenint en compte el temps que es triga en poder implantar-les. Cada cop hi ha més iniciatives per donar visibilitat a les dones científiques, crear referents reals per les noves generacions i promoure l'interès de les nenes i adolescents en les carreres vinculades a la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques (carreres STEM).

4. Si tenen interès per la recerca biomèdica, els diria que endavant sense cap mena de dubte! Sota el meu punt de vista, es tracta d'un àmbit de la ciència molt interesant, estimulant i apassionant. Gent del meu entorn, moltes vegades em diuen "per tu cada dia és diferent, participes en diversos projectes, coneixes a gent d'altres països, viatges...". I si, aquesta vessant és certa, però igual que passa en altres professions també els diria que has de ser constant, perseverant i molt treballadora!

Cristina Vilaplana, cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental, Departament de Microbiologia

1. Als estudis no, però durant la meva carrera professional sí. Potser no tant problemes com situacions i comentaris desagradables. Els meus col·legues homes han estat en general molt correctes, però a mesura que he anat avançant en la carrera professional m'he trobat amb que s'han dirigit al meu pre-doc home com si ell fos l'IP i no jo, o m'he sentit dir coses com  "Ja tindràs temps d'ocupar-te de la família?", i per suposat he hagut d'aguantar molt de mansplaining per part de gent molt menys preparada que jo. 

2. Per començar aplicar compensacions justes en temps pel gap que representen les baixes per maternitat en les avaluacions i prioritzacions de projectes, com mana Europa. També per suposat assegurar que homes i dones cobrin per igual a totes les categories professionals, cosa que avui en dia encara no passa. 

3. Estem molt estancats, avancem massa a poc a poc, hi ha poc compromís real, però tinc esperança perquè estic convençuda que tot el que fem servirà algun dia per alguna cosa, i que les que vinguin després seran molt millors que nosaltres. 

4. Que es marquin un objectiu i els diguin el que els diguin, els entri per una orella i els surti per l'altra, que molts provaran de fer-los la traveta, de que no hi arribin, i que és important que no es desviïn. També que no els faci por dir que no, no vull fer això, això altre no em sembla bé, etc. I que si es busquen parella s'assegurin de que sigui algú que no vulgui frenar-les. 

Sabies que…

Catalunya se situa quarta a Europa segons l'índex d'igualtat de gènere, un instrument que permet mesurar el grau d'igualtat entre dones i homes en els 28 països de la Unió Europea amb una metodologia impulsada pel European Institute for Gender Equality (EIGE).

Amb 76,5 punts, Catalunya és la quarta per sota de Suècia (82,2), Holanda (77,9) i Dinamarca (77,8). Queda per davant del conjunt d'Espanya (76,4), Bèlgica (76) i França (75,7), entre d'altres, i se situa sis punts per sobre de la mitjana dels països de la Unió Europea, que és de 70,2 punts. Catalunya ha pujat enguany cinc posicions i 2,4 punts, ja que l'any anterior es trobava en novena posició amb 74,1 punts.

Les dades permeten avaluar el compliment dels objectius d'igualtat es basen en 31 indicadors distribuïts en sis dimensions -treball, diners, coneixement, temps, poder i salut- elaborats per l'Idescat i l'Observatori de la Igualtat de Gènere, adscrit a l'Institut Català de les Dones, amb dades del 2021, tal com estableix l'EIGE.

A Catalunya l'índex d'igualtat de gènere és de 76,5 punts sobre 100 a Catalunya, més de sis per sobre de la mitjana europea i puja cinc posicions. Veure nota de premsa.