8M Dia de la Dona: donem veu a les nostres científiques
Avui, 8 de març, se celebra el Dia Internacional de les Dones reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (l'ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per a reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, en l'àmbit laboral i, per tant, pel dret a la independència econòmica.
Per commemorar el Dia Internacional de les Dones hem fet quatre preguntes a diferents perfils d'investigadores de l'IGTP per conèixer les dificultats que s'han trobat com a dones científiques i saber com veuen el futur: la Dra. Carolina Armengol, (CA) líder del consolidat Grup de Recerca en Oncologia Hepàtica Infantil (c-LOG), la Dra. Raquel Guillamat (RG), junior líder del grup emergent de Recerca Translacional de la Immunitat Pulmonar, i l'estudiant de Doctorat Daina Martínez (DM) del laboratori ICREC de Recerca en Cardiologia.
- Has trobat problemes als teus estudis i/o carrera investigadora pel fet de ser dona?
(CA) No he trobat problemes en els meus estudis pel fet de ser dona. Sí que n'he trobat, en el moment d'avançar en el que és la carrera investigadora, tal com demostren molts estudis que indiquen que som molt poques les dones que arriben a exercir com a caps de grup. Com a mare, ha estat molt difícil arribar a liderar i consolidar un grup de recerca perquè és una tasca molt competitiva i el suport en la conciliació familiar, des de l'administració i les institucions, ha estat escàs.
(RG) En general, no he trobat massa impediments per cursar els meus estudis i avançar en la meva carrera investigadora. Tot i que sí que he notat durant tot el curs de la meva carrera que han qüestionat la meva posició, sobretot els òrgans de poder de les institucions, majoritàriament masculins, on sempre has d'estar demostrant que et mereixes la posició que tens i on algunes vegades m'ha tocat justificar-me.
(DM) En el meu cas, i tenint en compte la meva curta experiència, no recordo haver-me trobat amb problemes concrets pel fet de ser dona, ni durant l'època de la universitat ni ara al doctorat. Crec que els problemes venen més endavant, quan vols créixer professionalment i sobretot, en el cas que vulguis optar a posicions de lideratge.
- Què creus que poden fer les institucions científiques per assolir la igualtat?
(CA) Crec que cal treballar al llarg de tota la carrera investigadora per acompanyar la dona en el seu creixement professional, tenint en compte les seves necessitats. Per exemple, en els primers anys de la maternitat, ampliant el temps d'obtenció de mèrits en les avaluacions, facilitant la conciliació laboral amb més flexibilitat horària... També és important treballar per assolir la paritat en les institucions, sobretot en els càrrecs més alts de responsabilitat. No soc partidària d'establir quotes en funció del gènere, però en aquests moments crec que són del tot necessàries per compensar la situació actual de desigualtat i proporcionar models femenins a les generacions futures.
(RG) Han de donar espai i visibilitat a les científiques en els diferents organismes institucionals, i a més assegurar la igualtat en els salaris i condicions laborals.
(DM) Crec que cada institució hauria de fer una revisió interna, veure com estan les seves treballadores, analitzar quines són les desigualtats i solucionar-les. En concret, crec que s'hauria de visibilitzar més la posició de la dona en àrees de lideratge. Hi ha investigadores amb molt potencial i poques en aquestes posicions.
- Tens esperança de cara al futur o consideres que la situació està estancada?
(DA) Tinc esperança perquè crec que realment estem en un moment de canvi, si penso en els meus inicis, ni es parlava d'aquest tema! És veritat que les accions són massa lentes i no n'hi ha tantes com una voldria, però vull pensar que aquest moviment social de canvi és imparable. Soc optimista per naturalesa i penso que aquests canvis han vingut per quedar-se, ja no hi ha marxa enrere i cada vegada hi haurà més igualtat i això ens farà millors com a societat.
(RG) Jo sóc molt optimista, i considero que en els últims anys hem fet grans avenços i que la meva generació i totes les que venen pensem exigir la nostra posició i continuarem lluitant perquè no hi hagi diferències entre sexes en el desenvolupament de la carrera.
(DM) Tinc esperança. Penso que encara ens queda molt camí per fer, però des de la meva perspectiva i gràcies a la insistència de la present i de darreres generacions, s'estan començant a tenir en consideració aquests aspectes que són drets fonamentals. Penso que la consideració és un primer pas, ara s'han de posar en marxa canvis concrets per aconseguir fer-los reals.
- Quin és el teu missatge per a les joves que volen endinsar-se en el camp de la recerca?
(CA) Doncs donar-los molts ànims perquè persegueixin els seus somnis. És cert que no és una professió fàcil però que si és el que els agrada, els aconsello que no defalleixin, que perseverin i obtindran els seus fruits. Per mi és una de les professions més apassionants i més gratificants que hi ha. En el meu cas, a escala personal, m'ha enriquit moltíssim ser investigadora, i a escala professional, m'agrada pensar que he contribuït a fer el món un xic millor impulsant la recerca del càncer de fetge infantil, una malaltia rara.
(RG) Que no s'ho pensin i ho facin! El camp de la recerca biomèdica és emocionant, aprens cada dia i et fa tenir la ment molt oberta al canvi. Si us atreu i us interessa, proveu-ho, és una carrera meravellosa en molts aspectes, tot i que com a totes les professions, existeixen les parts dolentes.
(DM) M'agradaria dir que no tinguin por, que siguin valentes i vagin a per totes a per allò que vulguin aconseguir. No m'agradaria que els possibles entrebancs que es poguessin trobar en un futur, les frenessin. Treballarem i lluitarem juntes per un futur millor per totes!
Sabies que...
L'Institut Català de les Dones (ICD), a través de l'Observatori de la Igualtat de Gènere, ha publicat la cinquena edició del Dossier Estadístic "Les dones a Catalunya". Aquest recull de dades oficials permet fer una radiografia de les desigualtats que viuen les dones i les nenes de Catalunya. El dossier ofereix una mirada sobre àmbits com el treball, la formació, la cultura, les TIC o la salut, entre d'altres. La tria dels indicadors s'ha fet seguint criteris d'oportunitat, pertinència, qualitat, comparabilitat i vigència, seguint el consens europeu en temes de gènere que encapçala l'European Institute for Gender Equality (EIGE).
Catalunya ocupa el vuitè lloc en Índex d'igualtat de gènere de la Unió Europea