Un cas poc freqüent de parkinson permet identificar canvis moleculars en les plaquetes durant la progressió de la malaltia
Un estudi de l'IGTP, publicat a Movement Disorders, reforça el potencial de les plaquetes per investigar biomarcadors de progressió del parkinson. Algunes de les alteracions també s'observen en una cohort independent de 15 pacients amb parkinson esporàdic d'inici precoç.
Un equip del grup de recerca en Genòmica i Transcriptòmica de les Sinucleïnopaties (GTS) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) ha identificat canvis moleculars en les plaquetes associats a l'evolució d'un cas poc freqüent de malaltia de Parkinson d'inici precoç. El treball, publicat a Movement Disorders, reforça l'interès d'aquests components de la sang com a font accessible per investigar possibles biomarcadors de progressió de la malaltia.
L'estudi té com a primera autora la investigadora predoctoral Susanna Jiménez-Román i ha estat coliderat per Katrin Beyer, responsable del grup GTS, i Pau Pastor, neuròleg de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i investigador del mateix grup. Hi han participat investigadors de l'IGTP, l'Hospital Germans Trias, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.
Un cas excepcional per estudiar l'evolució de la malaltia
El treball descriu un pacient amb malaltia de Parkinson d'inici precoç i progressió ràpida a demència, portador d'una triplicació d'una regió del genoma que inclou el gen SNCA, que codifica la proteïna alfa-sinucleïna. L'alteració, apareguda de novo, és a dir, no heretada dels seus progenitors, abasta una regió de 2,41 megabases que conté 21 gens.
El seguiment del pacient al llarg del temps va permetre comparar l'expressió gènica -que informa sobre l'activitat dels gens- en les fases inicials de la malaltia, als 41 anys, i després del desenvolupament de demència, als 44 anys. L'equip va observar més canvis d'expressió associats a la progressió en les plaquetes que en la sang total.
Entre els gens l'expressió dels quals va canviar n'hi havia de relacionats amb la funció mitocondrial, la síntesi de proteïnes i la regulació de la inflamació. Aquests resultats aporten informació sobre processos moleculars que podrien estar implicats en l'evolució de la malaltia.
"Aquest cas excepcional ens ha permès estudiar com evolucionen els senyals moleculars a mesura que progressa la malaltia de Parkinson. Les plaquetes reflecteixen canvis més pronunciats que la sang total, fet que reforça el seu interès com a font accessible per investigar possibles biomarcadors de progressió", explica Susanna Jiménez, primera autora de l'article.
Connexions amb altres formes de parkinson
Per explorar si algunes d'aquestes alteracions també estaven presents en altres formes de la malaltia, l'equip va analitzar una selecció de gens en una cohort independent de 15 pacients amb parkinson esporàdic d'inici precoç i 18 persones sanes com a grup de comparació.
En les plaquetes d'aquests pacients es van observar diferències d'expressió que coincidien amb algunes de les alteracions del cas genètic: una reducció de l'expressió d'una variant de l'ARN de SNCA i del gen YWHAB, de la família 14-3-3, i un augment de l'expressió de MMRN1 i de dos gens relacionats amb la síntesi de proteïnes. Aquestes diferències van ser estadísticament significatives després de la correcció per comparacions múltiples. En canvi, en sang total no es van trobar diferències significatives per als gens analitzats.
Aquesta coincidència apunta a possibles mecanismes moleculars compartits entre formes genètiques i esporàdiques de la malaltia.
"La rellevància de l'estudi va més enllà d'aquesta alteració genètica poc freqüent. Alguns dels senyals moleculars identificats també estan presents en pacients amb parkinson esporàdic d'inici precoç. Això suggereix que l'estudi de casos rars pot ajudar-nos a comprendre mecanismes compartits i obrir noves vies per investigar la progressió de la malaltia", assenyala Jiménez.
Els resultats aporten una base per continuar investigant les plaquetes com a font de biomarcadors sanguinis. El seguiment longitudinal es limita, però, a un únic pacient avaluat en dos moments de la malaltia. La comparació amb la cohort independent identifica algunes alteracions compartides, però no en valida la utilitat com a biomarcadors de progressió. Per avaluar aquesta possible aplicació caldrà ampliar la recerca.
Finançament
La recerca ha comptat amb finançament del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya a través dels projectes PI21/00833, PI21/00886, PMP22/00100 i PI24/00214, integrats en el Pla Nacional d'R+D+I i finançats per l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Referència
Jiménez-Román S, Adamuz D, Mena J, Tuset A, Mallo M, Menendez A, Samaniego D, Ispierto L, Vilas D, Pastor P, Beyer K. Severe Parkinson's Disease Linked to SNCA Locus Triplication Is Associated with Expression Changes in Platelets: A Case Report. Movement Disorders. Publicat en línia el 14 d'octubre de 2026. DOI: doi.org/10.1002/mds.70529