Una acció comunitària impulsada des de l'IGTP facilita el cribratge i l'accés al tractament de les hepatitis víriques en població migrant a Catalunya
28 de juliol, Dia Mundial de la Hepatitis
Amb motiu del Dia Mundial contra l'Hepatitis, l'IGTP dona a conèixer els resultats del projecte HepBClink, que ha combinat accions comunitàries educatives sobre les hepatitis B i C, amb cribratge i derivació a tractament en migrants del Pakistan, Senegal i Romania. El projecte ha comptat amb la participació del grup de Diagnòstic i Epidemiologia Genòmica de Patògens (DxEpiPath) de l'IGTP, i s'emmarca en el Programa Transversal en Salut Pública i Atenció Primària (CORE).
Un equip transdisciplinari liderat per la Dra. Elisa Martró, ha desenvolupat i implementat una nova acció comunitària per al diagnòstic i accés al tractament de les hepatitis B i C entre població migrant a la província de Barcelona. El projecte HepBClink dóna continuïtat a una experiència prèvia centrada en la comunitat pakistanesa (HepClink), i amplia l'acció a migrants procedents de Senegal i Romania, tres col·lectius amb alta representació a Catalunya i amb prevalença elevada d'aquestes infeccions víriques.
Cribratge comunitari i mostres de sang seca per millorar la detecció
El grup DxEpiPath ha aplicat la seva experiència en l'ús de mostres de sang seca (dried blood spots, DBS) des de 2015, per a la detecció confirmatòria del genoma del virus de l'hepatitis C (VHC), així com per a la genotipificació del virus mitjançant seqüenciació. En el marc del projecte HepBClink, també s'ha avaluat la utilitat de les mostres DBS per detectar el DNA del virus de l'hepatitis B (VHB) en aquestes poblacions.
Els resultats mostren que aquest tipus de mostres permet identificar la majoria de persones amb càrregues virals per sobre de 2000 UI/mL, els quals podrien requerir tractament, complementant així el cribratge amb la prova ràpida (detecció de l'antigen de superfície del virus, HBsAg) i facilitant l'enllaç amb el sistema sanitari per a proves hepàtiques i valoració terapèutica.
Alta acceptació i impacte entre col·lectius amb barreres d'accés
Dels 849 migrants contactats, un 92,6% (786 persones) van participar en el projecte. Es van dur a terme 68 accions comunitàries en espais rellevants per a cada col·lectiu: consolats, mesquites i escoles del taxi per a la comunitat pakistanesa; associacions i assentaments per a la senegalesa; i esglésies, domicilis i espais institucionals per a la romanesa. La majoria de participants (78,9%) feia més de cinc anys que vivien a Espanya i el 92,4% disposaven de targeta sanitària, però només un 9% havia estat testat prèviament per aquestes infeccions.
Els coneixements sobre les hepatitis B i C eren molt limitats, especialment entre els homes, i prop del 80% dels participants desconeixia el seu estat vacunal contra el VHB. Aquests resultats reforcen la necessitat de programes integrats d'educació, cribratge i vacunació dirigits a població migrant.
Nous diagnòstics i accés al tractament
Els resultats obtinguts mostren una prevalença del VHB (portadors de l'HBsAg) del 0,9% entre la població pakistanesa, del 8,2% entre la senegalesa i de l'1,4% entre la romanesa. La prevalença d'infecció prèvia pel VHC (presencia d'anticossos) va ser del 3,5%, 0,7% i 1,4% per als migrants de Pakistan, Senegal i Romania, respectivament. En total, es van detectar 23 nous diagnòstics de VHB, i 16 de VHC, dels quals 6 casos eren infeccions actives (HCV-RNA positiu). D'aquests, 4 van iniciar tractament i 2 van ser curats. Tot i les dificultats per a la captació i derivació al sistema sanitari durant la pandèmia de la COVID-19, el projecte ha demostrat la seva eficàcia per arribar a col·lectius amb barreres d'accés a la sanitat.
Un model amb potencial per escalar-se
L'acció comunitària HepBClink exemplifica la recerca transdisciplinària orientada a generar coneixement i impacte en polítiques públiques de salut. Ha comptat amb la col·laboració de professionals de l'Hospital Germans Trias, l'IGTP i CEEISCAT, conjuntament amb l'Equip de Salut Pública i Comunitària (eSPIc) de la Unitat de Salut Internacional Vall d'Hebron-Drassanes -en la imatge- (que ha coordinat les accions comunitàries), hepatòlegs de l'Hospital Vall d'Hebron i l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
"Aquest projecte és un exemple de recerca amb enfocament integral i col·laboratiu que ens ha permès generar coneixement per orientar la gestió i les polítiques públiques de salut basades en l'evidència científica, i a més a més empoderar el col·lectiu migrant i millorar l'equitat en l'accés a la sanitat mitjançant un model innovador centrat en les persones", destaca la Dra. Elisa Martró, investigadora de l'IGTP i coordinadora del projecte.
Els resultats han estat compartits en fòrums i publicacions internacionals com INHSU, ACHIEVE Coalition i el Viral Hepatitis Prevention Board (VHPB), i han servit de base per al projecte MiCatC de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que explora la viabilitat d'escalar aquest model descentralitzat a altres regions com a part del Pla de Prevenció i Control de l'Hepatitis C. "Els projectes HepClink i HepBClink han estat la base per pilotar aquest model d'atenció descentralitzada a altres territoris, com a estratègia per avançar cap als objectius d'eliminació de les hepatitis establerts per l'OMS", afegeix.
Aquest article és part de la tesi doctoral d'Anna Not: "Micro-eliminació de les hepatitis B i C en col·lectius vulnerables a través de noves estratègies d'educació, cribratge i tractament"
Aquest estudi va rebre el suport a l'E.M. per part de l'Institut de Salut Carlos III mitjançant el projecte PI19/0568 (cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, "Una manera de fer Europa"). L'A.N. disposava d'una beca PFIS (ref. FI20/00211, Instituto de Salud Carlos III, Fons Social Europeu).