Un estudi identifica 20 prioritats per a una salut digital més equitativa a Catalunya
La recerca, publicada a Journal of Medical Internet Research i amb participació de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i l'Hospital Germans Trias, situa l'accés, les habilitats digitals i el disseny inclusiu entre els factors que cal tenir en compte perquè la digitalització no ampliï les desigualtats en salut.
Un estudi amb participació del Grup de Recerca en Innovació, Economia de la Salut i Transformació Digital (INEDIT) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) identifica 20 factors prioritaris per avançar cap a una transformació digital del sistema sanitari català centrada en l'equitat. El treball, publicat a la revista Journal of Medical Internet Research, compta amb Meritxell Davins, directora de Transformació i Salut Digital de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i investigadora d'INEDIT , com a autora de correspondència. La primera autora és Mireia Cano, investigadora predoctoral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la tesi doctoral de la qual està codirigida per Davins i Carme Carrión, investigadora de la Universitat de Girona (UdG) i també autora de l'estudi.
La recerca aborda una qüestió clau: disposar o utilitzar més tecnologia no garanteix que totes les persones se'n puguin beneficiar de la mateixa manera. Fins ara, bona part de l'atenció sobre les desigualtats en salut digital s'ha centrat en factors vinculats a les persones, com disposar d'un mòbil, tenir accés a internet o comptar amb les habilitats necessàries per utilitzar les eines digitals. Tot i que aquests factors són fonamentals, també hi intervenen aspectes com el disseny de les tecnologies, la capacitat de les organitzacions per integrar-les, la governança de les dades i les polítiques que en regulen l'ús.
Per abordar aquesta realitat des d'una perspectiva més àmplia, l'estudi replica i adapta al context català un exercici internacional de consens sobre els determinants digitals de la salut, és a dir, els factors vinculats al món digital que poden influir, directament o indirectament, en la salut i el benestar. El treball també considera altres determinants de la salut que es veuen modificats per la digitalització. Aquests factors actuen a diferents nivells, des de les condicions individuals fins a les infraestructures, les organitzacions i les polítiques públiques. L'objectiu és identificar quins cal prioritzar a Catalunya per orientar la planificació sanitària i contribuir a reduir les desigualtats.
Un consens expert per orientar la planificació sanitària
L'equip va utilitzar un mètode Delphi modificat, un procediment de consulta estructurada que permet assolir consensos entre professionals experts. En la primera ronda, 43 especialistes van valorar una llista de 127 determinants. En la segona, 31 participants van reavaluar els factors sobre els quals no s'havia assolit un consens d'alta o baixa rellevància. Els perfils eren professionals clínics, gestors, responsables de polítiques públiques, experts tècnics, emprenedors i investigadors.
El procés es va completar amb una revisió narrativa de documents estratègics i de polítiques públiques per contextualitzar els resultats a Catalunya.
En total, 20 determinants es van considerar d'alta rellevància: 15 de l'àmbit digital, 4 del social i 1 del polític. Entre les prioritats destaquen l'accés a dispositius i a connectivitat, l'alfabetització digital i en salut, la interoperabilitat dels sistemes, el disseny inclusiu, la privacitat i la seguretat de les dades, i la validació i l'ús responsable de la intel·ligència artificial.
Tot i que 17 de les 20 prioritats identificades coincideixen amb les del consens internacional de referència, l'estudi destaca tres factors addicionals especialment rellevants en el context català: l'alfabetització en salut, l'entorn urbà o rural de residència i la possibilitat de personalitzar les eines digitals. Aquesta comparació reforça la necessitat d'adaptar les agendes internacionals a les característiques socials, territorials i organitzatives de cada sistema sanitari.
"Aquest enfocament pot ajudar a traduir les agendes internacionals de salut digital en processos de planificació regional, a identificar riscos estructurals i a incorporar l'equitat a l'estratègia. És un marc replicable que permet anar més enllà de les estratègies centrades en la tecnologia", apunta Meritxell Davins.
Més enllà d'incorporar noves tecnologies
"Els resultats apunten que la transformació digital ha d'anar més enllà del desplegament d'eines i infraestructures. També requereix garantir que les persones les puguin utilitzar, que responguin a necessitats diverses i que s'integrin de manera segura i efectiva en l'atenció sanitària", explica Mireia Cano. En aquest sentit, l'estudi situa la governança de les dades, la inclusió i la responsabilitat en l'ús de la intel·ligència artificial com a elements centrals de la planificació.
El treball ofereix una base per incorporar aquests determinants a l'avaluació de necessitats, als plans estratègics i al seguiment dels serveis digitals. La seva finalitat és ajudar a anticipar barreres i orientar decisions perquè la digitalització contribueixi a reduir les desigualtats en salut, en lloc de reproduir-les o ampliar-les.
L'estudi també destaca que els factors digitals, socials, econòmics i polítics estan interrelacionats i requereixen una resposta que vagi més enllà del sistema sanitari. Per això, assenyala la necessitat de coordinar l'acció amb àmbits com els serveis socials, l'educació, el medi ambient, les telecomunicacions i l'administració digital.
Mireia Cano ha presentat els resultats de l'estudi en format pòster a la 19a Conferència Europea de Salut Pública (EPH Conference), celebrada de l'11 al 13 de novembre a Bilbao.
Referència
Cano M, Fuster-Casanovas A, Aymerich M, Davins M, Carrion C. Assessing Digital Determinants of Health and Their Impact as Part of Strategic Health Planning in Catalonia: Modified Delphi Study. J Med Internet Res 2026;28:e93840. DOI: 10.2196/93840.