Descriuen la causa i els mecanismes neurodegeneratius per un nou subtipus d’atàxia
- Es tracta de la SCA37, un subtipus d'atàxia que els mateixos investigadors van identificar en un estudi previ, l'any 2013, que ara han descrit per complet.
- La troballa fa possible avançar el diagnòstic i és el primer pas per a desenvolupar teràpies personalitzades.
- La causa de l'atàxia és una alteració genètica. Un miler de persones a Catalunya i vuit milers a l'Estat pateixen aquesta malaltia, considerada minoritària, que atrofia el cerebel i afecta la coordinació i els moviments.
El grup de recerca de Neurogenètica de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) al campus Can Ruti de Badalona, liderat pel Dr. Antoni Matilla, ha localitzat la mutació i descrit el mecanisme molecular que causa el subtipus d'atàxia SCA37, que el mateix grup havia identificat i descrit per primera vegada a l'any 2013. La troballa significa que totes les famílies que pateixen l'alteració genètica, podran disposar de diagnòstic previ a l'aparició de símptomes, i assessorament genètic per a persones portadores de l'alteració que causa la malaltia. També és el primer pas per a desenvolupar teràpies personalitzades. L'atàxia és una malaltia minoritària que afecta al voltant d'un miler de persones a Catalunya i vuit milers a l'estat espanyol.
L'estudi, publicat aquest 24 de juny a la prestigiosa revista Brain, s'ha dut a terme a l'IGTP, liderat pel mateix Dr. Antoni Matilla i per l'investigador predoctoral Marc Corral, en col·laboració amb professionals de neurologia del Departament de Neurociències de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTP), de l'Àrea de Neurologia del Servei de Medicina Interna de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell, de l'Hospital de Mataró, de l'Hospital Virgen del Rocío a Sevilla, així com del Centro de Investigación de Enfermedades Neurológicas (CIEN) a Madrid. A l'estudi hi han participat la Dra. Carme Serrano i el Dr. Victor Volpini, que ja van participar en l'estudi original en què es va identificar i descriure la SCA37.
L'alteració és en un gen involucrat en la migració i posició de les neurones del cerebel que ha permès identificar noves dianes terapèutiques
Se sabia que tots els pacients amb la SCA37 tenen en comú una alteració genètica al braç curt del cromosoma 1. Així ho havien descrit els mateixos investigadors en un article publicat anteriorment a la revista científica JAMA Neurology, en què identificaven aquest subtipus d'atàxia per primera vegada. Ara, amb l'estudi del gen que es creia implicat, han trobat la mutació i també han pogut descriure el mecanisme molecular que causa la malaltia, en un mateix projecte.
"En l'anterior treball vam identificar el gen DAB1 involucrat en la migració i posicionament de les neurones del cervellet a la SCA37 com el millor candidat per estar involucrat a la malaltia. Però ha estat durant el darrer any que hem demostrat que una mutació complexa a dins d'aquest gen causa aquest tipus d'atàxia", explica el Dr. Matilla. Afegeix que "ara, el fet de descobrir el mecanisme neuronal específic que provoca la malaltia també ens ha permès identificar dues dianes terapèutiques i, per tant, obrir la porta a dissenyar un tractament per aquest tipus d'atàxia".
Finalment, una altra de les conclusions que aporta l'estudi és que han constatat que, en aquest tipus d'atàxia, la neurodegeneració comença anys abans de l'aparició de les símptomes. "Per aquesta conclusió ha estat clau l'estudi de les famílies identificades prèviament i les noves estudiades", afirma Matilla.
Origen comú de la mutació a Huelva i dificultat d'accés a mostres biològiques
Les quatre famílies estudiades en aquesta investigació procedeixen de la mateixa àrea geogràfica a la província de Huelva, indicant que la mutació té un origen ancestral comú. Els grups de neuròlegs dels diversos centres col·laboradors a l'estudi van estudiar membres de les quatre famílies residents a Barcelona, Madrid, Salamanca, Sevilla i a Huelva mateix.
La recerca en malalties relacionades amb el cervell té la complicació afegida de la dificultat, o impossibilitat, d'accés a mostres de l'òrgan afectat. Per això ha estat d'especial rellevància la relació prèvia establerta entre l'equip de recerca i assistencial implicats en el projecte amb les famílies de pacients afectats, que ha resultat en la donació de mostres de teixits cerebrals i ha permès desenvolupar estudis neuropatològics. La coordinació de l'obtenció d'aquestes mostres ha estat possible gràcies al Dr. Alberto Rábano, Director del Banco de Tejidos Neurológicos de la Fundación CIEN, a Madrid.
Alteracions genètiques diverses
La causa de l'atàxia és una alteració genètica que pot tenir diversos orígens, per això té molts subtipus. Fins ara s'ha identificat més de 100 subtipus diferents d'atàxies, la primera de les quals va ser identificada i descrita pel mateix Dr. Antoni Matilla Dueñas, l'any 1993. Ara els investigadors de l'IGTP s'han centrat en el subtipus SCA37, identificat pel mateix grup en una publicació de l'any 2013. El investigadors de l'IGTP fa, doncs, més d'una dècada que estudien les atàxies i són un referent internacional en la recerca d'aquestes malalties neurodegeneratives.
L'atàxia és una malaltia minoritària que atrofia el cerebel, la part de l'encèfal ubicada darrere el cervell, que coordina els moviments del cos humà, entre altres funcions. Quan aquest s'atrofia, es produeixen alteracions dels moviments i, a mesura que l'atàxia evoluciona, els pacients acostumen a patir caigudes freqüents i problemes en la deglució. Progressivament, la majoria de malalts acaben necessitant una cadira de rodes.
Clinical, genetic and neuropathological characterization of spinocerebellar ataxia type 37
Marc Corral-Juan Carmen Serrano-Munuera Alberto Rábano Daniel Cota-González Anna Segarra-Roca Lourdes Ispierto Antonio Tomás Cano-Orgaz Astrid D Adarmes Carlota Méndez-del-Barrio Silvia Jesús Pablo Mir Victor Volpini Ramiro Alvarez-Ramo Ivelisse Sánchez Antoni Matilla-Dueñas
Brain, awy137, https://doi.org/10.1093/brain/awy137
Published: 24 June 2018