L’antibiòtic delafloxacina es perfila com una possible alternativa terapèutica davant de Legionella
Un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) mostra, en un model experimental de laboratori, que la delafloxacina inhibeix de manera més eficaç la multiplicació intracel·lular de Legionella que un dels tractaments de referència actuals. Els resultats aporten nova evidència sobre el seu potencial interès terapèutic i donen suport a la necessitat de futurs estudis clínics en pacients amb la malaltia del legionari.
La malaltia del legionari és una forma de pneumònia greu causada per bacteris del gènere Legionella, que es transmeten per la inhalació d'aerosols d'aigua contaminada. A Europa, la seva incidència ha augmentat de manera notable en els darrers anys, passant en només cinc anys de 2,4 a 3,5 infeccions per cada 100.000 habitants. Aquest increment s'ha relacionat amb factors com el canvi climàtic, que afavoreix la proliferació del bacteri en sistemes d'aigua, així com amb una major conscienciació i una millora en la capacitat de detecció i notificació dels casos.
El tractament d'aquesta malaltia es basa en antibiòtics capaços d'actuar eficaçment a l'interior de les cèl·lules humanes, ja que Legionella és un patogen intracel·lular que es replica dins dels macròfags. Entre les opcions terapèutiques actuals, la levofloxacina és un dels antibiòtics de referència, tot i que el seu ús pot requerir dosis elevades i s'associa a alguns efectes adversos característics de les fluoroquinolones.
Explorant noves opcions terapèutiques davant de Legionella
En aquest context, el Grup d'Estudi Clínic i Ambiental de les Malalties Infeccioses (CEID) de l'IGTP ha avaluat l'eficàcia de la delafloxacina davant de diferents tipus de Legionella i l'ha comparada amb la de la levofloxacina. Per fer-ho, l'equip va utilitzar un model in vitro d'infecció intracel·lular en macròfags humans, en el qual es van analitzar deu soques representatives del gènere.
Els resultats, publicats a la revista International Journal of Infectious Diseases, mostren que la delafloxacina presenta una major activitat dins de les cèl·lules infectades, excepte en una espècie concreta, Legionella longbeachae, en la qual ambdós antibiòtics van mostrar una eficàcia similar. En la majoria de les soques analitzades, la delafloxacina va reduir la capacitat de multiplicació intracel·lular de Legionella a concentracions entre cinc i deu vegades inferiors a les necessàries amb la levofloxacina.
A més, els investigadors van confirmar que l'efecte observat és bactericida i no indueix un estat viable però no cultivable (VBNC), un aspecte especialment rellevant en Legionella, ja que aquest estat pot dificultar la seva detecció i control en contextos clínics i ambientals. Per avaluar-ho, l'equip va combinar assaigs de culturabilitat amb tècniques de PCR de viabilitat, cosa que va permetre demostrar una reducció real de la viabilitat bacteriana després del tractament antibiòtic.
"Com a patogen intracel·lular, Legionella requereix antibiòtics que penetrin eficaçment en les cèl·lules hoste, i la delafloxacina ha demostrat una activitat intracel·lular prometedora que dona suport a la necessitat de continuar investigant el seu potencial clínic com a possible alternativa als tractaments actuals", explica Roger Cortès-Tarragó, autor principal de l'estudi.
Abast i pròxims passos
Els autors subratllen, tanmateix, que es tracta d'un estudi in vitro, realitzat amb un nombre limitat de soques, de manera que els resultats no es poden traslladar directament a la pràctica clínica. Futurs treballs hauran de confirmar aquestes troballes en models més complexos i, especialment, en estudis clínics, per avaluar si la major activitat intracel·lular de la delafloxacina es tradueix en beneficis clínics per als pacients amb la malaltia del legionari.
El treball també posa de manifest el valor de la col·laboració entre l'àmbit acadèmic i la indústria farmacèutica. "Aquest estudi és el resultat de la col·laboració entre un grup de recerca i una empresa farmacèutica de rellevància internacional. Els resultats posen de manifest la importància de les aliances publico-privades i reflecteixen l'orientació translacional de la recerca que es desenvolupa al nostre centre, aportant informació de valor per a la seva futura aplicació clínica", destaca Noemí Párraga-Niño, autora de correspondència i supervisora de l'estudi.
En conjunt, l'estudi aporta nova evidència que dona suport a l'interès de la delafloxacina com a possible alternativa terapèutica davant de Legionella i justifica la realització d'estudis clínics que comparin la seva eficàcia i seguretat amb els tractaments actualment disponibles.
Referència
Cortès-Tarragó R, Arqué E, Vinyeta L, Basart Altieri M, Elizondo SM, Sopena N, Reynaga E, Díez de Los Ríos J, Quero S, Párraga-Niño N, Pedro-Botet L. In vitro characterization of delafloxacin activity against intracellular Legionella: Exploring new treatment options for Legionnaires' disease. Int J Infect Dis. 2025 Nov 2;162:108165. DOI: 10.1016/j.ijid.2025.108165.
Finançament
Aquest estudi ha estat finançat parcialment per Laboratorios Menarini S.A., que va concedir suport al grup de recerca per dur a terme part d'aquest estudi en el marc d'una col·laboració entre l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol i l'empresa farmacèutica. Els finançadors no van tenir cap paper en el disseny de l'estudi, en la recollida, l'anàlisi o la interpretació de les dades, en la redacció del manuscrit ni en la decisió de publicar els resultats.
Aquest projecte també ha estat finançat mitjançant una ajuda del Llegat JMC de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i promogut per la Universitat Autònoma de Barcelona. CIBERES és una iniciativa de l'Instituto de Salud Carlos III. L'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol forma part del programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.