Les llàgrimes podrien obrir una nova via per al diagnòstic i el seguiment de malalties oculars i neurodegeneratives

Investigadors de l'Institut de Recerca i de l'Hospital Germans Trias i Pujol han revisat el coneixement actual sobre l'ús de vesícules extracel·lulars derivades de llàgrimes com a font de biomarcadors tant de malalties oculars com neurodegeneratives. En el seu treball, publicat a Extracellular Vesicles and Circulating Nucleic Acids, destaquen els avantatges d'aquest enfocament davant de mètodes més invasius i reflexionen sobre els reptes pendents per a la seva aplicació clínica.

Els fluids oculars ofereixen una finestra a l'estat de salut de l'ull i al desenvolupament de diverses patologies. Tot i això, el seu estudi sol implicar tècniques invasives. "Hi ha una gran varietat de malalties oculars que s'estan estudiant, però els mètodes d'obtenció d'humor aquós i humor vitri, els fluids de l'interior de l'ull, són altament invasius, cosa que en dificulta l'aplicabilitat en la pràctica clínica habitual", explica Marta San Roque, doctoranda del Grup d'Innovació en Vesícules i Cèl·lules per a l'Aplicació en Teràpia (IVECAT) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).

Per això, comptar amb mètodes menys invasius seria la opció ideal. En aquest sentit, les llàgrimes es presenten com una alternativa prometedora, tot i que encara cal determinar si aquest fluid pot proporcionar informació suficient. Aquesta és la qüestió que intenten respondre diversos estudis, analitzant el potencial d'unes petites partícules alliberades per les cèl·lules, les vesícules extracel·lulars (EVs), com a possibles biomarcadors.

El grup IVECAT de l'IGTP és expert en l'estudi de les EVs i del seu possible paper com a biomarcadors, és a dir, com a indicadors biològics per detectar o monitorar l'evolució de malalties. Recentment, en col·laboració amb el Servei d'Oftalmologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l'equip ha publicat una revisió a la revista Extracellular Vesicles and Circulating Nucleic Acids que recull més d'un centenar d'estudis sobre les VE i el seu ús com a font de biomarcadors en llàgrimes.

Els treballs revisats apunten a diversos avantatges: les VE protegeixen la informació molecular continguda al seu interior -proteïnes, àcids nucleics i lípids- i, en el cas de les llàgrimes, la seva obtenció és mínimament invasiva, convertint-les en una opció especialment atractiva per a aquest tipus d'anàlisi.

Però l'interès va més enllà de l'ull. "Les llàgrimes ens donen informació molt valuosa no només de la superfície ocular, sinó de totes les estructures de l'ull. A més, com que les VE poden travessar la barrera hematoencefàlica i la barrera hematorretiniana, el seu contingut també pot reflectir processos relacionats amb malalties neurodegeneratives", afirma Marta San Roque, primera autora de l'estudi.

Els investigadors també subratllen els reptes actuals del camp, com la manca d'estandardització en els mètodes de recollida i d'emmagatzematge de les mostres. En aquest sentit, proposen adoptar codis preanalítics estandarditzats i seguir les guies internacionals de la Societat Internacional de Vesícules Extracel·lulars (ISEV) per garantir una major reproductibilitat.

"Veig un camp amb un gran potencial, però que encara es troba en desenvolupament. L'estudi de les VE com a biomarcadors està en auge, però quan parlem específicament de VE derivades de llàgrimes, encara hi ha pocs estudis", conclou San Roque. "Aquesta revisió representa un primer pas important per continuar avançant en el camp dels biomarcadors, especialment en la detecció precoç i la millora del tractament de malalties oculars i neurodegeneratives".

Referència

Sanroque-Muñoz M, Garcia SG, Pan L, Clos-Sansalvador M, Font-Morón M, Botella-Garcia J, Loscos-Arenas J, Borràs FE. Tear-derived extracellular vesicles as diagnostic biomarkers for ocular and neurodegenerative diseases: opportunities and challenges. Extracell Vesicles Circ Nucleic Acids. 2025;6:609-625. DOI: 10.20517/evcna.2025.72