L’augment de casos de legionel·losi desafia els esforços de prevenció

Amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua (22 de març), posem el focus en Legionella, un bacteri present en entorns aquàtics que pot causar legionel·losi, una malaltia respiratòria greu. Tot i els avenços en la seva detecció i prevenció, els casos continuen augmentant, posant de manifest la necessitat de reforçar les mesures de control a les instal·lacions de risc.

El bacteri Legionella va ser descrit per primera vegada l'any 1976 a Filadèlfia, EUA, quan es van detectar més de 200 casos de pneumònia entre els assistents a una convenció de la Legió Americana (motiu pel qual es va donar el nom de Legionella a aquest nou bacteri i de legionel·losi a la seva malaltia). En aquell moment, es va descobrir que el contagi es va produir a través de l'aigua de les instal·lacions de l'hotel on es va celebrar la convenció.

Arran d'aquest descobriment, la comunitat científica ha dut a terme nombrosos estudis sobre aquest bacteri, ja que es tractava d'una espècie nova. Actualment, se sap que la infecció només s'adquireix si s'està exposat a un focus d'aigua contaminat amb el bacteri, a través de la inhalació d'aerosols que contenen Legionella. Aquesta infecció cursa com una pneumònia i normalment es produeix en persones de risc (persones amb malalties de base, immunodeprimides o d'edat avançada). Cal destacar que no s'ha descrit la transmissió de la infecció entre persones.

Aquest bacteri es troba de manera natural en ambients humits com rius, llacs i terres humides, però en aquests entorns no sol representar un risc degut a la seva baixa concentració. El risc per a l'ésser humà es troba en les instal·lacions artificials d'aigua, com els sistemes d'aigua sanitària, torres de refrigeració, humidificadors, fonts ornamentals o màquines de reg, entre d'altres. Legionella entra en aquestes instal·lacions a través de l'aigua de subministrament i pot assolir concentracions elevades, ja que s'hi donen les condicions òptimes per al seu creixement (temperatures al voltant dels 35 °C). La transmissió a l'ésser humà es produeix a través d'elements com dutxes, aixetes o aspersors que generen aerosols.

En els primers anys després del descobriment de Legionella, es van invertir molts recursos en aplicar tècniques per a la caracterització d'aquest bacteri, per tal de poder estudiar els focus ambientals i confirmar la relació entre el bacteri aïllat al pacient i la de l'ambient. Durant les dues últimes dècades, els recursos s'han centrat en el seu control i prevenció en les instal·lacions de risc (possibles focus de contagi), motiu pel qual s'han publicat diversos Reials Decrets. L'últim es va fer públic el juliol del 2024. Aquest Reial Decret fixa totes les accions que han de dur a terme els diferents tipus d'instal·lacions hídriques per evitar la propagació del bacteri a la població.

Tot i els esforços que s'estan duent a terme al nostre país, la incidència no para d'augmentar. En el període 2013-2023, la taxa de casos per cada 100.000 habitants ha passat de 1,8 a 4,6. Aquest augment no només s'ha detectat a nivell estatal, sinó també a nivell europeu i en països com els Estats Units. Pel que fa a la mortalitat, també ha augmentat en els darrers anys, però exclusivament en la franja de població de més de 65 anys.

Aquest augment de la incidència de la legionel·losi pot deure's a diversos factors. Actualment, disposem de millors eines diagnòstiques i de més recursos per fer-les servir, fet que permet una detecció més eficient dels casos. A més, s'ha detectat un augment de positius per Legionella en les anàlisis de les aigües de les instal·lacions de risc, de manera que hi ha més focus ambientals colonitzats, cosa que incrementa la proporció de població exposada. Finalment, en els últims anys, ha augmentat la proporció de persones vulnerables a la població: hi ha més persones immunodeprimides i un major nombre d'habitants en la franja d'edat de risc.

L'única manera que tenim de frenar aquesta tendència a l'alça és millorar l'estat de les instal·lacions per reduir el risc per a la població. Aquest objectiu s'assolirà trobant un biocida eficaç que elimini el bacteri present a l'aigua i conscienciant els responsables de les instal·lacions perquè duguin a terme les anàlisis pertinents, així com les desinfeccions i accions necessàries.

Aquest article ha estat elaborat per Noemí Párraga, líder del Grup d'Estudi de la Legionel·losi (GELeg) del Grup d'Estudi Clínic i Ambiental de les Malalties Infeccioses (CEID) a l'IGTP.