Un estudi revela diferències entre sexes en la cirrosi hepàtica experimental
Estudis anteriors amb models animals només analitzaven aquesta malaltia crònica del fetge en mascles
Investigadors de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) han liderat un estudi que avalua, per primera vegada, la diferència entre sexes enfront de la malaltia hepàtica avançada en un model de rata. L'estudi s'ha publicat a la revista Laboratory Animals i s'ha dut a terme a les instal·lacions del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB), que forma part de la xarxa europea de centres 3R i acompanya als investigadors en assolir el refinament en models animals, seguint els valors de la recerca responsable per millorar la salut de les persones.
Quan un òrgan es lesiona, el nostre cos inicia un procés de cicatrització. Si la lesió és repetida o crònica pot desembocar en una acumulació excessiva de teixit fibrós i provocar alteracions a l'estructura i la funció de l'òrgan afectat. Aquest fenomen es coneix com a fibrosi.
La fibrosi pot afectar òrgans com ara els ronyons, els pulmons, el cor i el fetge. Per a aquest últim, una fibrosi avançada pot evolucionar cap a la cirrosi hepàtica, la fase més tardana i irreversible de la malaltia hepàtica, on es presenten complicacions secundàries com ara l'ascitis, una acumulació de líquid a l'abdomen.
L'evidència científica mostra que les malalties hepàtiques presenten diferències en el seu desenvolupament i evolució entre homes i dones. Els estrògens semblen tenir un paper protector, de manera que les dones tindrien una certa protecció a la progressió de la malaltia.
Les diferències entre sexes s'han observat tant en humans com en models animals utilitzats en estudis preclínics. Tot i així, tradicionalment la majoria de la recerca en ratolins i rates no ha tingut en compte aquestes diferències i s'ha fet només en mascles.
Els pocs estudis sobre la fibrosi hepàtica que han utilitzat ambdós sexes s'han centrat en el paper de les hormones sexuals en les primeres etapes de la seva progressió i han deixat de banda la cirrosi hepàtica. Investigadors del Grup de Recerca Translacional en Malalties Hepàtiques de l'IGTP i l'Hospital Germans Trias, del CMCiB i d'EndosMedicina, aborden aquest buit en la recerca en un estudi publicat a la revista Laboratory Animals.
Els investigadors han volgut determinar l'efecte del sexe en un model de cirrosi amb ascites en rata que fins ara només estava descrit per a mascles. Han induït cirrosi hepàtica als animals administrant, de forma repetida, tetraclorur de carboni i modificant-ne les dosis fins a l'aparició d'ascites.
La resposta de mascles i femelles ha estat diferent. Els mascles desenvolupaven ascites en el temps previst pel model, mentre que les femelles només ho feien a l'augmentar més les dosis i trigant el doble de temps. Aquests resultats suggereixen una diferència quant a la susceptibilitat a la toxicitat del tetraclorur de carboni i a la resposta regenerativa.
Sara Capdevila, directora tècnica del CMCiB i coautora de l'estudi, comenta: "Hem vist un impacte significatiu del sexe en el model utilitzat per l'estudi de la malaltia hepàtica. És un clar exemple que reduir el nombre d'animals utilitzats no pot ser una justificació per excloure un dels sexes dels estudis preclínics. El disseny experimental sempre ha de considerar la possibilitat que apareguin diferències entre ambdós sexes". Afegeix que "la constitució d'un model de malaltia segons sigui mascle o femella és vital si es vol adoptar un enfocament personalitzat de la medicina i tenir una millor translació de la recerca d'animals a humans".
Així, els autors remarquen la importància de seguir fent recerca preclínica també amb femelles. De fet, les recomanacions actuals apunten a la paritat de sexes en els experiments i s'espera que es vagi reduint el biaix existent en els propers anys.
Pel que fa a la recerca de la cirrosi hepàtica, Ramon Bartolí, colíder del grup de recerca de l'IGTP i investigador del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas (CIBEREHD), apunta que "en el futur s'haurà d'avaluar adequadament l'augment de les dosis en els models en femelles i el rol de les hormones sexuals en les diferències que hem observat. Estudis específics haurien de determinar si mascles i femelles mostren resultats comparables en relació a les taxes de mortalitat per toxicitat, incidència i temps de desenvolupament d'ascitis en el nostre model modificat".
Referència
Iborra I, Bartoli R, Bargalló A, Sunyé S, Ardèvol A, Fortuny M, Capdevila S, Masnou H, Morillas RM. Impact of sex differences on the induction and evolution of clinical signs of an end-stage liver disease rat model. Lab Anim. 2025 Mar 13:236772241309760. DOI: 10.1177/00236772241309760.