Notícies

Dos projectes de l’IGTP reben el suport de la Fundació ”la Caixa” per traslladar les seves recerques punteres del laboratori als pacients

- Innovació, Projectes, Recerca, Success Stories

El primer test d'orina que detecta la fibrosi renal com a alternativa a les biòpsies renals, iniciativa del grup IVECAT, i un projecte que aplica intel·ligència artificial per categoritzar ràpidament els pacients amb ictus i millorar les seves possibilitats de recuperació, del grup de Recerca Neurovascular, són dos dels quinze projectes procedents de centres de recerca catalans seleccionats en el marc de la convocatòria 2023 del nou programa CaixaImpulse d'Innovació en Salut.

El primer test d'orina que detecta la fibrosi renal com a alternativa a les biòpsies renals, un projecte del grup de recerca d'Innovació en Vesícules i Cèl·lules per a l'Aplicació en Teràpia (IVECAT) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), i un projecte que aplica intel·ligència artificial per categoritzar ràpidament els pacients amb ictus i millorar les seves possibilitats de recuperació, liderat des del grup de Recerca Neurovascular de l'IGTP, són dos dels quinze seleccionats en el marc de la convocatòria 2023 del nou programa CaixaImpulse d'Innovació en Salut. La Fundació "la Caixa" destinarà 3,3 milions d'euros a impulsar 29 projectes biomèdics innovadors amb capacitat per arribar al mercat i a la societat. Es tracta de projectes desenvolupats a 20 centres de recerca, hospitals i universitats d'Espanya i Portugal.

A banda dels dos projectes de l'IGTP, en la convocatòria d'enguany s'han seleccionat projectes liderats per centres de recerca de Barcelona, Tarragona i Girona: Universitat de Girona (UdG), Centre de Regulació Genòmica (CRG); Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO); Universitat de Barcelona (UB); Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV); Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC); Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR); Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona); Hospital del Mar Research Institute (IMIM) i Fundació Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT).

Els premiats ―d'entre més de 300 sol·licituds rebudes― han estat avaluats per un panell d'experts i professionals internacionals de l'àmbit de les ciències de la vida i la salut.

Per àrea de negoci, en el cas dels projectes liderats des de Catalunya, 7 dels 15 projectes pertanyen a l'àmbit de teràpies, 5 a diagnòstic, 2 a salut digital i 1 a dispositius mèdics. Pel que fa al finançament, els premiats reben, en funció del grau de maduresa del projecte, entre 50.000 i 500.000 euros per desenvolupar-lo en els 2 anys següents. En aquesta convocatòria, 7 projectes catalans han accedit a la fase 1 (fins a 50.000 euros); 6, a la fase 2 (fins a 150.000 euros), i 2, a la fase 3 (fins a 500.000 euros). El programa permet que, quan els projectes assoleixin fites específiques de desenvolupament i després d'una valoració per part del comitè d'avaluació, puguin avançar cap a fases posteriors amb un finançament més alt.

Primer test d'orina que detecta la fibrosi renal com a alternativa a les biòpsies renals

La malaltia renal crònica afecta aproximadament el 15 % de la població mundial i està molt associada a factors de risc cardiovascular i patologies cròniques com la diabetis i l'obesitat. Es tracta d'una patologia que evoluciona silenciosament cap a una disfunció i insuficiència renal i que, en darrer terme, requereix teràpies de reemplaçament de la funció renal molt invalidants i que suposen un alt cost, com la diàlisi i el trasplantament. La responsable principal de la progressió de la malaltia renal crònica és l'acumulació gradual de matriu extracel·lular als ronyons, que es coneix com a fibrosi renal.

Tot i que es tracta d'una malaltia que encara avui no té cura, la prevenció i la detecció primerenca poden ajudar a endarrerir-ne, o fins i tot a aturar-ne, la progressió. Tanmateix, els paràmetres analítics actuals no reflecteixen les lesions fibròtiques, per la qual cosa el sistema de diagnòstic estàndard és la biòpsia renal, un procediment invasiu amb importants limitacions que impedeix un monitoratge òptim del pacient.

L'equip del projecte ha descobert una correlació entre els nivells de vitronectina a l'orina i el grau de fibrosi renal. Basant-se en aquesta observació, estan desenvolupant un test per al diagnòstic i el monitoratge de la fibrosi renal a partir de mostres d'orina, cosa que suposa una alternativa no invasiva que permet superar la majoria d'inconvenients de les biòpsies renals. Els investigadors desenvoluparan dues versions del test: una per a la detecció ràpida que es pugui utilitzar en centres d'atenció sanitària, i una altra de destinada als laboratoris clínics, amb la qual s'aconseguirà una avaluació més precisa dels nivells de vitronectina.

Intel·ligència artificial per categoritzar ràpidament els pacients amb ictus i millorar les seves possibilitats de recuperació

L'ictus és una malaltia altament prevalent que afecta 15 milions de persones l'any a tot el món. En el 40 % dels casos és causat per una oclusió en una de les grans artèries del cervell i es pot tractar de manera efectiva amb teràpia endovascular. Tanmateix, només disposen d'aquesta teràpia alguns hospitals altament especialitzats i amb personal experimentat. S'estima que la meitat dels pacients es transfereixen inicialment a centres no capacitats per portar a terme aquesta teràpia, cosa que pot comportar retards substancials en el tractament, costos innecessaris d'atenció mèdica i pitjors resultats per als pacients. D'altra banda, el 25 % dels ictus és de tipus hemorràgic i en aquests casos es fa necessària una atenció el més precoç possible a l'hospital més proper on es puguin iniciar les mesures necessàries per reduir el sagnat.

En tots els casos d'ictus, el temps de reacció és clau i les possibilitats de recuperació del teixit neuronal exigeixen una resposta àgil i precisa en la caracterització i el tractament. La intel·ligència artificial aplicada a l'àmbit prehospitalari a l'ambulància pot ser una eina clau per identificar el tipus d'ictus i el tractament que necessita cada pacient, i poder d'aquesta manera prendre decisions individualitzades que millorin la gestió dels trasllats que optimitzin aquest procés.

Les eines d'avaluació de gravetat d'ictus disponibles actualment en l'entorn prehospitalari, com l'escala RACE, desenvolupada prèviament pel grup d'investigació i implementada mundialment, es basen en escales clíniques que graduen la gravetat dels símptomes, però tenen una capacitat diagnòstica limitada. El present projecte planteja el desenvolupament de RACE-Plus, una nova aplicació orientada a l'entorn prehospitalari (ambulàncies) que permetrà predir per mitjà d'algoritmes d'intel·ligència artificial el tipus d'ictus que presenta un pacient per dirigir-lo directament al centre sanitari que li garanteixi una millor recuperació clínica. Els investigadors estimen que la categorització correcta dels pacients i el seu consegüent trasllat a l'hospital correcte podrien fer augmentar fins a un 20 % l'accés a la teràpia endovascular i avançar el tractament en 2 hores, cosa que suposaria un increment del 10 % en les probabilitats de recuperació.