Un estudi sobre una forma atípica de DM1 millorarà el diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia minoritària
El grup de recerca Neuromuscular i Neuropediàtrica de l'IGTP, liderat per Gisela Nogales-Gadea han identificat un subconjunt de pacients amb un tipus no típic de distròfia miotònica tipus 1 (MD1), que es desenvolupa més tard i amb símptomes més severs del que és habitual. Això té implicacions importants per diagnosticar aquests pacients, que poden ser diagnosticats erròniament o no tenir el pronòstic correcte. També és vital per gestionar correctament la malaltia en pacients i les seves famílies. L'estudi s'ha publicat a la revista Human Mutation.
El grup de recerca Neuromuscular i Neuropediàtrica de l'IGTP, liderat per Gisela Nogales-Gadea han identificat un subconjunt de pacients amb un tipus no típic de distròfia miotònica tipus 1 (MD1), que es desenvolupa més tard i amb símptomes més severs del que és habitual. Donat que la MD1 és una malaltia genètica, que es trasllada de pares a fills, és molt important identificar les mutacions que porten a l'aparició de la malaltia i ser capaços de comprendre el tipus exacte que tenen els pacients per ajudat a gestionar els efectes i oferir consell genètic per als altres membres de la família. Aquest estudi, publicat recentment a Human Mutation aporta més informació sobre la complexitat del diagnòstic de la DM1 i identifica un grup de persones que podrien desenvolupar la malaltia de manera més tardana, amb símptomes molt més severs i que els deixen greument discapacitats. Es pot diagnosticar erròniament els pacients amb aquest tipus perquè tenen una condició neurològica diferent, o perquè la malaltia s'ha associat generalment amb símptomes més lleus.
La DM1 té caràcter hereditari familiar i els casos tendeixen a ser cada cop més greus en famílies que es transmeten la mutació. Típicament els primers casos que es diagnostiquen són els dels més grans, que tenen símptomes més lleus; la següent generació haurà heretat més mutacions i acostumen a desenvolupar símptomes més greus a edats més primerenques, molts cops quan ja tenen fills joves, que acostumen a ser els més afectats per la progressió.
La malaltia la causen mutacions al gen DMPK (myotonic dystrophy protein kinase) en el qual es repeteix el part del codi genètic CTG, que normalment és en cadena contínua. En general, com més repeticions presenta la persona, abans es presenta la malaltia i de forma més greu. Però hi ha un grup de persones en les quals la repetició de CTG al codi genètic no és en cadena contínua sinó interrompuda per altres porcions de codi; aquest tipus de malaltia es coneix com a DM1 interrompuda. Es creu que els pacients amb DM1 interrompuda presenten símptomes més lleus que amb ininterrompuda. Ara tenim nova informació de les diferents mutacions i com es poden utilitzar per predir els símptomes que desenvolupi cada individu.
"El nostre objectiu és refinar el coneixement sobre com les diverses mutacions afecten a la progressió de la malaltia per tal de que els metges puguin millorar el diagnòstic, i poder ajudar aquestes famílies a gestionar la malaltia i que puguin prendre decisions clau a les seves vides", explica Alfonsina Ballester-Lopez, investigadora que ha desenvolupat gran part de l'estudi.
El grup de recerca ha estudiat 49 pacients, incloent-ne alguns amb DM1 interrompuda, amb símptomes descrits de forma molt detallada. Dels 49, cinc pacients eren d'una mateixa família. Els investigadors han examinat les mutacions amb diferents tècniques i han revelat que la progressió de la malaltia no és la típica en aquesta família, en què alguns membres han desenvolupat DM1 menys del que s'esperava i amb simptomatologia més lleu. "L'estudi mostra que hi ha diverses variacions de la malaltia, que poden tenir conseqüències devastadores per les famílies", explica Nogales-Gadea. "L'estudi identifica un tipus que abans no es diagnosticava com una malaltia neurològica o no s'identificava com a DM1 perquè no té els símptomes típics. Aquesta família fa evident que el que es creia que era una versió més lleu no ho és, sinó que els símptomes són més severs però apareixen més tard. Creiem que l'estudi tindrà implicacions importants sobre el diagnòstic de la DM1 i el consell mèdic que poden rebre les famílies i individus afectats", afegeix.
Què és la MD1?
La Distròfia Miotònica tipus 1, o malaltia d'Steinert, és una malaltia minoritària. És la forma més comú de distròfia muscular hereditària en adults, que afecta una de cada 8.000 persones. Afecta a un gran nombre de funcions al cos i els símptomes inclouen debilitat muscular, miotonia, insuficiència respiratòria, problemes cardíacs, cataractes i desequilibris hormonals. Els subtipus es categoritzen per la fase de la vida en què apareixen els símptomes: congènita (menys d'un mes), infància (1 mes a 10 anys), juvenil (10-20), adult/clàssic (20-40) o aparició tardana (més de 40). Les formes congènites i en la infància suposen greus problemes d'aprenentatge i discapacitats molt severes. En la DM1 clàssica els símptomes són més greus com més jove és el pacient.
La causa de la DM1 són les repeticions de parts repetides de codi en el material genètic. Donat que la mutació afecta òvuls i espermatozoides, les repeticions poden incrementar a cada nova generació, per la qual cosa la malaltia apareix abans i més greu en les generacions successives. Aquest fet fa que sigui una malaltia particularment cruel, on tres generacions poden obtenir el diagnòstic més o menys al mateix moment, amb pitjor afectació per als membres més joves.
Article de referència
Human Mutation 2019 Oct 14[Online ahead of print]
A DM1 Family With Interruptions Associated With Atypical Symptoms and Late Onset but Not With a Milder Phenotype
Alfonsina Ballester-Lopez, Emma Koehorst ... Gisela Nogales-Gadea
PMID: 31608518 DOI: 10.1002/humu.23932
Funding
This research by Gisela Nogales‐Gadea and Alejandro Lucia has been funded by the Instituto de Salud Carlos III (grant numbers PI15/01756, PI15/00558, and PI18/00713) and co‐financed by Fondos FEDER from the European Union. Gisela Nogales‐Gadea has a Miguel Servet research contract (ISCIII CD14/00032, ISCIII CPII19/00021 and FEDER) and a Trampoline Grant #21108 from AMF Telethon. Alfonsina Ballester‐Lopez is funded by an FI Agaur fellowship ref. FI_B 01090 from the Government of Catalonia and Emma Koehorst is funded by the "La Caixa" Foundation (ID 100010434, fellowship code LCF/BQ/IN18/11660019), which is co-funded by the European Union's Horizon 2020 research and innovation program under the Marie Skłodowska‐Curie grant agreement n°713673. Ian Linares‐Pardo is funded by CP14/00032. Judit Núñez‐Manchón is funded by AFM Telethon Trampoline Grant #21108. Giuseppe Lucente is supported by a Rio Hortega contract (ISCIII CM16/ 00016 and FEDER). Gisela Nogales‐Gadea is a member of the Spanish Biomedical Network for Rare Diseases CIBERER.