Dos estudiants de doctorat de Can Ruti reben la beca INPhINIT de ‘la Caixa’
El dia 12 de juliol la Fundació la Caixa va celebrar la cerimònia de lliurament de beques per als 77 estudiants que van rebre beques per desenvolupar el seu doctorat, en la convocatòria de 2018. Hi van participar dos estudiants del Campus Can Ruti.
En la convocatòria de 2018 dos estudiants van rebre la beca INPhINIT de 'la Caixa' per completar els seus estudis de doctorat al Campus Can Ruti. Emma Koehorst ha estat treballant en Distròfia Muscular Miotònica des del passat mes de setembre, al grup de recerca Neuromuscular i Neuropediàtrica que lidera la Dra. Gisela Nogales. Ifeanyi Ezeonwumelu ha començat a treballar a IrsiCaixa en noves estratègies terapèutiques per al VIH amb la Dra. Ester Ballana Guix al grup de recerca de Patogènesi del VIH, liderat pel Dr. José A. Esté.
Fins a 488 candidats internacionals han passat tres rondes de selecció, finalitzant amb una complicada entrevista per tal de seleccionat els millors candidats, que rebran finançament per desenvolupar i completar les seves tesis doctorals durant els propers tres anys. A través del programa INPhINIT de la Fundació 'la Caixa' es finança 57 estudiants de doctorat internacional pe treballar a l'estat, a més d'oferir 20 places més per a candidatures nacionals. Amb un cost mitjà de 120.000 euros i un cost total de 9.240.000 euros són una font valuosa de finançament per a estudiants de doctorat.
"Els darrers deu anys hem vist com s'ha reduït, i molt, el finançament per contractar estudiants de doctorat", explica Gisela Nogales. "Els investigadors predoctorals són una peça essencial en els grups de recerca i estem encantats que l'Emma hagi guanyat una plaça per ser amb nosaltres", afegeix.
El programa compta amb el cofinançament de la Comissió Europea i promou la formació internacional en laboratoris de recerca i empreses. L'Emma, que ve dels Països Baixos, ens explica com ha arribat a l'IGTP. "És una llarga història, amb diverses coincidències curioses", comença somrient, "diguem que va ser clau que la Gisela Nogales treballés com a investigadora postdoctoral a la Universitat de Maastricht i que hi mantingués l'enllaç des d'aleshores".
Ambdós investigadors estan d'acord que formar part de xarxes internacionals és essencial, i poder accedir a places predoctorals i postdoctorals és una part important perquè els joves científics estableixin la seva pròpia xarxa de contactes.