L'exercici físic podria contribuir a modular la resposta immune en la diabetis tipus 1
Una revisió publicada a Diabetes Care analitza l'evidència experimental i clínica sobre el paper de l'activitat física com a possible estratègia complementària per afavorir la regulació immune, preservar les cèl·lules beta i reduir la inflamació en la diabetis tipus 1.
La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune en què el sistema immunitari ataca les cèl·lules beta del pàncrees, responsables de produir insulina. Tot i els avenços en el control glucèmic i en el desenvolupament de noves immunoteràpies, continua sent necessari identificar estratègies complementàries que ajudin a modular el procés autoimmune i a preservar la funció de les cèl·lules beta.
En aquest context, investigadors del grup d'Immunologia de la Diabetis de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) han participat en una revisió publicada a Diabetes Care que analitza el coneixement disponible sobre l'impacte de l'exercici físic en la regulació immune en la diabetis tipus 1. El treball, amb Daniel A. Cook com a primer autor, revisa estudis preclínics i dades clíniques disponibles per explorar si l'activitat física podria tenir un paper més enllà del control de la glucosa i dels seus beneficis metabòlics coneguts.
Tot i que l'exercici ja es recomana pels seus efectes sobre la salut cardiovascular, el benestar i el control metabòlic, i se sap que contribueix a l'equilibri del sistema immunitari, el seu potencial immunomodulador en la diabetis tipus 1 continua sent un camp poc explorat. La revisió recull evidències que suggereixen que l'exercici podria contribuir a reduir la infiltració leucocitària dels illots pancreàtics, protegir les cèl·lules beta i promoure mediadors antiinflamatoris en models preclínics.
En humans, les dades disponibles encara són limitades, però alguns estudis apunten que l'activitat física podria associar-se a una remissió parcial més prolongada i a perfils immunitaris amb característiques antiinflamatòries. Segons els autors, aquests resultats obren la porta a estudiar l'exercici físic com una possible estratègia de baix risc i centrada en el pacient dins del maneig de la diabetis tipus 1.
Els autors remarquen, però, que l'exercici físic no cura la diabetis tipus 1 ni substitueix el tractament amb insulina, sinó que podria ajudar a regular el sistema immunitari i donar suport a futures estratègies immunoterapèutiques.
La revisió també subratlla la necessitat d'impulsar nous estudis clínics que permetin definir quins tipus d'exercici, intensitats, durades i moments d'intervenció podrien ser més adequats, així com establir marcadors immunològics per avaluar-ne l'impacte. Aquest enfocament podria ser especialment rellevant en un moment en què avancen les estratègies de detecció precoç de la diabetis tipus 1 i el desenvolupament de noves immunoteràpies per la prevenció i la cura de la malaltia.
Els autors plantegen que comprendre millor com l'exercici físic influeix en l'autoimmunitat podria obrir noves oportunitats terapèutiques complementàries al tractament farmacològic, amb l'objectiu de contribuir a la recuperació de la tolerància i la preservació de les cèl·lules beta i a disminuir les complicacions secundàries.
"L'exercici físic podria tenir un paper rellevant no només en el control metabòlic, sinó també en la regulació immune en la diabetis tipus 1. Calen estudis específics per entendre millor el mecanisme d'acció i poder integrar l'exercici com a complement de la teràpia amb insulina i també com a pre-condicionament en immunoteràpia", destaca Daniel A. Cook.
El treball situa aquest àmbit com una línia emergent amb potencial translacional en diabetis tipus 1.
Referència
Cook DA, Perna-Barrull D, Murillo M, Vives-Pi M. Exercise-Induced Immune Modulation in Type 1 Diabetes: From Mechanisms to Clinical Perspectives. Diabetes Care. 2026 Jun 12:dci260044. DOI: 10.2337/dci26-0044.