Els factors laborals influeixen de manera important en el risc de COVID persistent

Un estudi de cohort a Catalunya mostra que les persones que treballen en els àmbits sanitari, social, educatiu, del petit comerç i del transport tenen un risc més elevat de COVID persistent

Els factors relacionats amb la feina exercida tenen un paper significatiu i independent en el risc de desenvolupar COVID persistent, segons un nou estudi basat en la cohort COVICAT i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", en col·laboració amb la Universitat de Torí i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). Els resultats, publicats a la revista BMJ Occupational & Environmental Medicine, destaquen que una part substancial dels casos de COVID persistent podria prevenir-se mitjançant mesures i polítiques específiques en l'àmbit laboral.

L'impacte sanitari de la COVID persistent és lluny d'haver acabat. Més enllà de les infeccions que continuen causant malaltia i morts arreu del món, milions de persones conviuen amb conseqüències de salut duradores. A escala global, aproximadament 6 de cada 100 casos desenvolupen COVID persistent, fet que equival a uns 400 milions de persones afectades i a un impacte econòmic anual d'aproximadament un bilió de dòlars, és a dir, l'1 % de l'economia mundial.

“Els factors laborals s'han associat amb la incidència i la gravetat de la infecció per SARS-CoV-2. Però els determinants laborals de la COVID persistent són poc coneguts”, explica Kurt Straif, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi. Aquest buit de coneixement va motivar l'equip investigador a explorar si els entorns i les ocupacions laborals influeixen en el risc de COVID persistent, a partir de les dades de COVICAT, una cohort poblacional establerta a Catalunya a l'inici de la pandèmia.

L'anàlisi va incloure 2.054 persones adultes ocupades de la cohort COVICAT que havien tingut una infecció confirmada per SARS-CoV-2, tenien entre 18 i 70 anys a l'inici de l'estudi, van respondre les tres enquestes de seguiment (2020-2023) i van aportar informació laboral completa. D'aquestes, 486 (23,7 %) van desenvolupar COVID persistent. La majoria presentava símptomes neurològics (64 %), seguits dels musculoesquelètics (38 %) i els respiratoris (28 %).

Principals factors de risc: qui és més vulnerable?

Entre els factors individuals associats a un risc més elevat de COVID persistent hi havia el fet de ser dona, tenir un nivell educatiu baix, obesitat, multimorbiditat i haver experimentat infeccions per SARS-CoV-2 més freqüents o més greus. En canvi, la vacunació contra la COVID-19 abans de la infecció, haver passat la primera infecció durant l'onada Òmicron i una edat més avançada es van associar a un efecte protector.

L'ocupació també va emergir com un determinant fort i independent. Les persones amb feines considerades d'alt risc davant la COVID-19 tenien un 44 % més de probabilitats de desenvolupar COVID persistent en comparació amb aquelles que treballaven en ocupacions de baix risc. Treballar presencialment en lloc de fer teletreball augmentava el risc un 57 %; l'ús poc freqüent o inconsistent de mascaretes FFP2/FFP3 l'incrementava fins a un 52 %; i desplaçar-se regularment en transport públic l'augmentava un 58 %. El grup d'ocupacions amb més risc incloïa professionals sanitaris i dels serveis socials, docents, personal del comerç minorista, del transport i de la seguretat.

“Aquests resultats són coherents amb l'evidència internacional emergent i suggereixen diversos mecanismes a través dels quals les exposicions laborals poden influir en el desenvolupament de la COVID persistent”, assenyala Sara de Matteis, investigadora de la Universitat de Torí i primera autora de l'estudi. Entre els possibles mecanismes s'inclouen una exposició viral més elevada en professions amb un alt contacte amb pacients i públic, i una resposta immunitària debilitada a causa d'altes demandes físiques o d'estrès laboral.

Implicacions per a la prevenció i les polítiques públiques

Els resultats reforcen la necessitat d'adoptar mesures en l'àmbit laboral, com l'ús adequat d'equips de protecció individual, mascaretes i estratègies per reduir el contacte estret, no només per prevenir la infecció, sinó també per mitigar-ne les conseqüències a llarg termini.

“Atès que els factors laborals són modificables, els nostres resultats indiquen que una part important de la càrrega associada a la COVID persistent podria evitar-se amb mesures específiques”, afirma Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i coautor de l'estudi. Les persones autores fan una crida a reforçar les campanyes de vacunació contra la COVID-19, proporcionar mascaretes FFP2/FFP3 i dur a terme revisions de salut periòdiques per a les ocupacions d'alt risc. També insten els responsables polítics a ampliar el reconeixement i la compensació de la COVID persistent vinculada a l'activitat laboral.

Aquest estudi és fruit de l'esforç conjunt d'ISGlobal, l'IGTP i la Universitat de Torí. Es basa en les dades de la cohort COVICAT, integrada en el projecte GCAT -una gran cohort poblacional catalana coordinada per l'IGTP- que, des de 2020 i en coordinació amb ISGlobal, duu a terme un seguiment específic per avaluar els efectes a llarg termini de la COVID-19.

Referència

De Matteis S, Consonni D, Espinosa A, de Cid R, Blay N, Castaño-Vinyals G, Karachaliou M, Alba Hidalgo MA, Papantoniou K, Garcia J, Kogevinas M, Straif K. Occupational determinants of Long-COVID in the population-based COVICAT cohort. 2025. BMJ Occupational & Environmental Medicine. DOI: 10.1136/oemed-2025-EPICOHabstracts.140