Noves evidències sobre el teixit cicatricial cardíac podrien millorar el tractament després d'un infart

Un equip d'investigadors de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) ha fet un pas endavant en la comprensió de l'estructura complexa de les cicatrius que es formen al cor després d'un infart de miocardi. Utilitzant un model porcí, el grup ha trobat una associació entre patrons elèctrics específics i característiques estructurals de la cicatriu, oferint un nou enfocament que podria guiar tractaments més precisos i eficaços per a les arrítmies. Els resultats s'han publicat a la revista Heart Rhythm.

Un infart de miocardi deixa teixit cicatricial al cor. Però no totes les cicatrius són iguals. Els diferents subtipus poden variar molt en la seva composició i estructura. En alguns casos, aquestes cicatrius postinfart poden derivar en perilloses alteracions del ritme cardíac conegudes com a arrítmies ventriculars malignes. Un dels principals reptes és identificar quines cicatrius poden desencadenar aquestes arrítmies potencialment mortals i en quin punt exacte de la cicatriu es localitza el circuit elèctric anòmal.

Noves estratègies d'ablació cardíaca per tractar les arrítmies malignes

Per abordar les arrítmies ventriculars malignes, els professionals sanitaris fan servir un procediment anomenat ablació amb catèter, que té com a objectiu localitzar i eliminar les àrees específiques del teixit cicatricial responsables d'alterar el ritme cardíac. Com que les cicatrius poden ser molt extenses, no és viable ablacionar tota la zona, de manera que és essencial identificar amb precisió el circuit responsable. Malgrat els avenços tecnològics, el tractament de les arrítmies relacionades amb cicatrius continua tenint un èxit limitat. Per això calen noves eines i estratègies per caracteritzar millor el teixit cicatricial i entendre els circuits implicats amb l'objectiu de millorar els resultats clínics.

En un nou estudi publicat a Heart Rhythm, investigadors de l'Institut del Cor Germans Trias (iCor) i de la seva unitat de recerca, la Unitat d'Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l'IGTP, han utilitzat una tècnica anomenada mapeig d'impedància local per entendre millor com contribueixen els diferents tipus de teixit cicatricial a les arrítmies. A partir de treballs previs, l'equip s'ha proposat descriure i avaluar la composició del teixit dels diferents subtipus de cicatriu en cors infartats.

Els investigadors han combinat imatges de ressonància magnètica cardíaca (RMN) amb una anàlisi histològica detallada i s'han centrat en com els diferents patrons d'impedància local -és a dir, com respon el teixit cicatricial al corrent elèctric- es relacionen amb l'estructura subjacent del teixit. Tot i que investigacions prèvies de l'equip ja havien demostrat que certs patrons d'impedància s'associaven a un major risc d'arrítmies i podien ajudar a localitzar els circuits responsables, es coneixia poc sobre les característiques del teixit darrere d'aquests patrons. Com que les propietats elèctriques del teixit depenen de la seva composició, s'esperava que els diferents patrons reflectissin diferents tipus de teixit cicatricial.

Els resultats han confirmat aquesta hipòtesi. Les regions amb baixa impedància local (indicant baixa resistència elèctrica) estaven generalment compostes per teixit cicatricial dens i madur que afectava tot el gruix del múscul cardíac. En canvi, les àrees amb impedància intermèdia presentaven una estructura més heterogènia. Aquestes contenien una barreja de teixit fibrós, cèl·lules viables i vasos sanguinis conservats, i tendien a afectar una porció més reduïda de la paret cardíaca. Curiosament, aquestes regions intermèdies sovint coincidien amb els corredors de la zona límit visibles a les imatges de RMN, zones que es coneix que participen en els circuits d'arrítmia.

Implicacions clíniques i pròxims passos cap a l'aplicació clínica

Júlia Aranyó, primera autora de l'estudi, explica: "Aquest treball se situa en el marc de l'esforç per caracteritzar millor el teixit cicatricial després d'un infart de miocardi. Amb eines que permeten veure no només on és la cicatriu, sinó quin tipus de cicatriu és, estem un pas més a prop de personalitzar els tractaments per a cada pacient. Aquest estudi podria aportar noves estratègies, ajudar a reduir la mida de l'ablació requerida i millorar-ne els resultats". Afegeix també que "l'avaluació de la impedància local del teixit podria ser útil per predir la qualitat de les lesions d'ablació, cosa que s'associa directament amb l'èxit del procediment. Així, la caracterització de la composició tisular podria ajudar a perfeccionar la manera com s'apliquen els tractaments en el futur".

Serà clau continuar amb la recerca i els desenvolupaments tècnics per validar i automatitzar el mapeig d'impedància local, fet que permetria la seva aplicació clínica. Com que aquest estudi s'ha dut a terme en un model preclínic d'infart de miocardi, caldran estudis clínics en humans per confirmar la reproductibilitat dels resultats i avaluar els beneficis clínics potencials d'aquesta tècnica.

Referència

Aranyó J, Martínez-Falguera D, Teis A, Fadeuilhe E, Rodríguez-Leor O, Bazan V, Sarrias A, Tebe C, Villuendas R, Delgado V, Bayés-Genís A, Gálvez-Montón C, Bisbal F. Tissue characteristics underlying endocardial local impedance subtypes in chronic myocardial infarction. Heart Rhythm. 2025 May 16:S1547-5271(25)02440-3. DOI: 10.1016/j.hrthm.2025.05.017.

Finançament

Aquest treball ha estat parcialment finançat pel Ministeri de Ciència i Competitivitat-MICINN (PID2021-124703OB-I00) i l'Institut de Salut Carlos III a través de les ajudes CIBERCV (CB16/11/00403) i Xarxa RICORS (PI21/01703), en el marc del Pla Nacional d'I+D+i. També ha estat cofinançat per la Subdirecció General d'Avaluació de l'ISCIII i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), AGAUR Generalitat de Catalunya (2021-SGR-01437) i l'Institut Català de la Salut. Aquest treball també ha rebut una ajuda del fons JMC Legacy Research de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (2021_45).