La contaminació atmosfèrica s'associa amb una menor resposta a les vacunes de la COVID-19

• L'exposició a nivells elevats de PM_2,5, NO₂ i carboni negre es va associar amb una reducció del 5% al 10% en la resposta d'anticossos en persones sense infecció prèvia

Les persones exposades a nivells més alts de contaminació atmosfèrica abans de la pandèmia van presentar respostes més baixes d'anticossos a les vacunes de la COVID-19, segons un estudi dirigit per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). En concret, l'exposició a partícules fines (PM_2,5), diòxid de nitrogen (NO₂) i carboni negre (sutge) es va associar amb una disminució d'al voltant del 10% en les respostes d'anticossos IgM i IgG en persones sense infecció prèvia. Els resultats, publicats en Environmental Health Perspectives, aporten més evidència sobre els efectes adversos de la contaminació atmosfèrica en el sistema immunitari.

La contaminació atmosfèrica s'associa amb problemes de salut, incloent-hi càncer de pulmó, malalties cardiovasculars i respiratòries, i diabetis. Recentment, l'investigador d'ISGlobal Manolis Kogevinas i el seu equip van mostrar una associació entre l'exposició a la contaminació atmosfèrica abans de la pandèmia i un major risc d'emmalaltir greument per COVID-19.

"S'ha demostrat que els contaminants atmosfèrics afecten les respostes immunitàries", afirma Kogevinas, "així que en aquest estudi vam voler avaluar si la contaminació atmosfèrica també afecta a la producció d'anticossos després de la vacunació contra la COVID-19". La resposta, en breu, és sí.

Anticossos: menys i més tard

Kogevinas i els seus col·legues van analitzar les dades de 927 participants de la cohort GCAT|Genomes for Life (entre 40 i 65 anys d'edat), que van respondre a qüestionaris i van donar mostres de sang en l'estiu de 2020 (just després del primer confinament) i en la primavera de 2021 (després de l'inici de la vacunació contra la COVID-19). Tots havien rebut una o dues dosis de les principals vacunes contra la COVID-19 administrades a Espanya (fabricades per AstraZeneca, Pfizer o Moderna). L'equip de recerca va mesurar anticossos IgM, IgG i IgA enfront de cinc antígens vírics (tres d'ells en la proteïna Spike continguda en la vacuna). L'exposició a PM_2,5, sutge, NO₂ i ozó de cada participant es va estimar en funció del seu domicili abans de la pandèmia.

"La col·laboració de tots els voluntaris de la cohort GCAT, amb més de 10 anys de dades, ens ha permès estimar de forma fiable els nivell d'exposició ambiental de tots els participants", comenta Rafael de Cid, autor de l'estudi, i director del projecte GCAT|Genomes for Life (IGTP).

Els resultats mostren que, en individus no infectats per SARS-CoV-2, l'exposició pre-pandèmica a PM_2,5, NO₂ i sutge es va associar amb una reducció d'entre el 5% i 10% en els nivells d'anticossos anti-Spike induïts per la vacuna. Aquesta disminució es va observar tant per a les respostes primerenques (IgM) com per a les respostes tardanes (IgG). El pic d'anticossos IgG després de la primera dosi va ser més tard en els participants exposats a major contaminació atmosfèrica, i els nivells reduïts d'IgG van persistir durant diversos mesos després de la vacunació. Es van observar resultats similars per a les tres vacunes.

"La contaminació atmosfèrica pot provocar una inflamació crònica, que s'ha associat a un efecte negatiu sobre l'eficàcia de les vacunes", explica Carlota Dobaño, investigadora d'ISGlobal i última autora de l'estudi, juntament amb Cathryn Tonne, també investigadora d'ISGlobal. "Les nostres troballes coincideixen amb estudis que mostren que els contaminants orgànics persistents redueixen la resposta a les vacunes en la població infantil", afegeix.

El fet que les infeccions prèvies afavoreixen una major resposta a la vacuna podria explicar per què l'efecte dels contaminants només es va observar en persones que no havien passat la infecció en el moment de l'estudi. No obstant això, l'efecte de la contaminació atmosfèrica sobre la immunitat híbrida (infecció més vacunació) mereix més recerca, adverteixen les i els autors.

L'estudi no va analitzar si la menor resposta a la vacuna comportava un major risc d'infeccions posteriors, o una major gravetat d'aquestes infeccions. "No obstant això, les nostres troballes se sumen al creixent conjunt de proves sobre els efectes adversos de la contaminació atmosfèrica, fins i tot als nivells relativament baixos observats a Europa occidental. També subratllen la necessitat d'imposar límits més estrictes de contaminació atmosfèrica, com recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS)", afirma Tonne.

Aquest estudi forma part de COVICAT (Cohort COVID a Catalunya), un projecte col·laboratiu interinstitucional d'ISGlobal i IGTP per a avaluar l'impacte de la pandèmia de COVID-19 en la salut de la població catalana, que en l'actualitat es troba en la seva tercera edició de seguiment.

Referència

Kogevinas M, Karachaliou M, Espinosa A et al. Long-term exposure to air pollution 1 and COVID-19 vaccine antibody response in a general population cohort (COVICAT Study, Catalonia). Environmental Health Perspectives. https://doi.org/10.1289/EHP11989