Una nova tècnica innovadora per millorar la caracterització del substrat de taquicàrdia ventricular

Un estudi publicat a la revista JACC: Clinical electrophysiology avalua el mapeig basat en la impedància local com a eina per identificar els components crítics de la taquicàrdia ventricular després d'un infart de miocardi. Posa de manifest el seu potencial per millorar la caracterització dels teixits i dels circuits de la taquicàrdia ventricular. Els científics conclouen que la tècnica és factible i podria millorar els resultats de l'ablació cardíaca. El treball, que s'ha realitzat en un model animal, ha comptat amb investigadors del grup de recerca d'Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), de l'Institut del Cor de l'Hospital Germans Trias (iCor), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de Boston Scientific.

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat a Espanya i a nivell mundial. Concretament, l'infart de miocardi és la causa més freqüent, en què la mort es produeix per una arrítmia ventricular maligna originada en la cicatriu postinfart. Una de les estratègies terapèutiques per evitar l'aparició d'arrítmies malignes postinfart consisteix a fer un procediment d'ablació amb catèter, on es tracta la cicatriu amb radiofreqüència per tal d'eliminar potencials circuits de les arrítmies. No obstant això, els resultats actuals no son sempre satisfactoris i es necessari desenvolupar noves tècniques i estratègies d'ablació que permetin millorar el pronòstic dels malalts.

En aquest sentit, el present treball utilitza una caracterització biofísica dels components de la cicatriu postinfart basada en la impedància local, que permet mesurar la càrrega resistiva i la composició dels teixits de forma fiable. Els diferents valors d'impedància local dins de la cicatriu han demostrat discriminar amb èxit els circuits d'arrítmies ventriculars, millorant la seva identificació i ablació. El Dr. Felipe Bisbal, líder de la investigació, comenta que "els resultats amb un model animal postinfart són molt prometedors i suggereixen que aquesta tècnica pionera podria millorar substancialment els resultats actuals de l'ablació."

Futurs estudis per a l'avaluació clínica en humans seran clau per determinar la reproductibilitat de les troballes i el benefici clínic de la teràpia. El desenvolupament tecnològic amb automatització i augment de la densitat de mapeig podria ajudar a refinar la tècnica i oferir noves dianes terapèutiques en malalts amb infart de miocardi i arrítmies ventriculars.

Aquest estudi ha estat finançat mitjançant projectes de recerca de l'Hospital Germans Trias (programa de Talents 2021), del Ministerio de Ciencia e Innovación (PID2021-124703OB-I00), (RD21/0017/0022), i de CIBER Cardiovascular [CB16/11/00403], com a part del Plan Nacional de I+D+I, i cofinançat per l'ISCIII-Subdirección General de Evaluación i el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER), i un projecte de recerca de Boston Scientific.

Referència

Aranyó J, Martínez-Falguera D, Bazan V, Fadeuilhe E, Teis A, Sarrias A, Rodríguez-Leor O, Curiel C, Villuendas R, Bayés-Genís A, Gálvez-Montón C, Bisbal F. Biophysical Tissue Characterization of Ventricular Tachycardia Substrate With Local Impedance Mapping to Predict Critical Sites. JACC Clin Electrophysiol. 2022 Dec 21:S2405-500X(22)01055-6. DOI: 10.1016/j.jacep.2022.11.023. PMID: 36752472.