La Fundació Catalunya La Pedrera atorga 33 Ajuts Talents per retenir el talent mèdic i investigador a Catalunya
- La Fundació Catalunya La Pedrera aposta per la promoció de la investigació amb programes com els Ajuts Talents, que fomenten la recerca i la innovació en salut
- Els Ajuts Talents són fruit de la col·laboració amb l'Hospital Germans Trias i Pujol, l'Hospital Clínic Barcelona, el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia i l'Hospital de Bellvitge
- Des de l'inici del programa Talents, la Fundació Catalunya La Pedrera ha invertit 2,2 milions d'euros atorgant beques a uns 200 professionals
Ahir, La Pedrera va acollir l'acte de lliurament dels Ajuts Talents corresponents a les edicions 2024 i 2025, amb la presència de la Hble. Sra. Olga Pané, consellera de Salut; el Sr. Germán Ramón-Cortés, president de la Fundació Catalunya La Pedrera; i la Sra. Marta Lacambra, directora general de la Fundació. També hi van participar representants dels hospitals col·laboradors: la Sra. Silvia Cordomí, gerència de l'Hospital de Bellvitge; el Dr. Josep Maria Campistol, director general de l'Hospital Clínic Barcelona; el Dr. Jordi Ara, director de Recerca Clínica de l'Hospital Germans Trias i Pujol; i la Dra. Elena Élez, oncòloga mèdica i investigadora clínica del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). Durant la presentació, Olga Pané, Consellera de Salut va subratllar: "Catalunya és referent en recerca biomèdica gràcies a iniciatives com aquesta. La col·laboració entre institucions és clau per avançar en la medicina i millorar la qualitat de vida de la ciutadania".
Programa Ajuts Talents
Els Ajuts Talents van néixer per la vocació de la Fundació Catalunya La Pedrera de retenir el talent al nostre país i fomentar la recerca, i juntament amb l'Institut de Recerca i l'Hospital Germans Trias i Pujol es van crear uns ajuts post-residència per a joves facultatius especialistes i professionals sanitaris considerats excel·lents i rellevants en cadascuna de les seves àrees d'especialització, per dur a terme un projecte de recerca amb l'objectiu de fer una tesi doctoral. Durant aquests anys s'hi han sumat altres hospitals de referència com són l'Hospital Clínic Barcelona, Vall d'Hebron Institut d'Oncologia i l'Hospital Universitari de Bellvitge
Des del 2012, la Fundació Catalunya La Pedrera ha becat uns 200 professionals, ha donat suport a més de 170 projectes de recerca i ha contribuït a més de 150 publicacions científiques en 30 especialitats mèdiques diferents. En total, la Fundació ha destinat 2.225.000 € al programa, amb aportacions als hospitals col·laboradors:
- Hospital Germans Trias i Pujol (HUGTP): 825.000 €
- Hospital Clínic (HCB): 650.000 €
- Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO): 400.000 €
- Hospital de Bellvitge (HUB): 350.000 €
Aquestes xifres reflecteixen el compromís de la Fundació amb la recerca i amb les persones que la fan possible. Tal com afirma Marta Lacambra, directora general de la Fundació Catalunya La Pedrera: "Amb els Ajuts Talents volem que el talent tingui oportunitats reals per desenvolupar-se i contribuir a una sanitat pública millor per a tothom."
En la mateixa línia, Germán Ramón-Cortés, president de la Fundació Catalunya La Pedrera, subratlla: "Aquest programa és una aposta estratègica per retenir talent i generar coneixement. Cada projecte que recolzem és una inversió en salut, en innovació i en futur."
Projectes de recerca premiats
Durant la jornada s'ha celebrat una roda d''Elevator Pitch' en què quatre antics premiats han presentat els seus projectes de recerca. A més, s'ha reconegut la tasca de la Dra. Elena Élez (VHIO), padrina de la promoció 2024, i del Dr. Jordi Bruna Escuer (Hospital de Bellvitge), padrí de la promoció 2025, un acompanyament simbòlic que agafa el relleu d'altres investigadors com la Dra. Cristina Vilaplana, el Dr. Aleix Prat, la Dra. Mònica Povedano, el Dr. Josep Maria Campistol, el Dr. Manel Puig, el Dr. Miguel Àngel Peinado, la Dra. Eva Martínez-Cáceres o el Dr. Bonaventura Clotet, entre d'altre noms. Entre tots el guardonats de les edicions 2024 i 2025, quatre han presentat els seus projectes:
- Dr. Francesc Franquesa - Doctor del servei d'Oftalmologia del Hospital Germans Trias i Pujol pel projecte: “Time is Retina”. Seguint la mateixa premissa del 'Time is brain' que es fa servir per intentar reduir la finestra terapèutica en els ictus cerebrals, el projecte planteja l'estudi de millores en els circuits diagnòstics d'urgències oftalmològiques per aconseguir maximitzar la recuperació de la visió del nombre més gran de pacients que pateixen un ictus de retina per l'oclusió de l'artèria central de la mateixa.
- Dra. Maria José Moreta Saá - Doctora del Servei d'Hepatologia de l'Hospital Clínic Barcelona pel projecte: "Caracterització de la via de PD-L1 en la cirrosi descompensada. Relació amb la progressió de la malaltia i el desenvolupament de complicacions, i avaluació com a biomarcador pronòstic". Aquest estudi investiga com una via del sistema immunitari, anomenada PD-1/PD-L1, influeix en l'evolució de la cirrosi descompensada. Comprendre'n el paper pot ajudar a identificar nous marcadors biològics i obrir la porta a tractaments que reforcin les defenses i millorin la supervivència de les persones amb malaltia hepàtica avançada.
- Dra. Vittoria Barberi - Oncòloga i investigadora del VHIO. Pel projecte: “Identification of predictive biomarkers of response to chemotherapy and immune checkpoint inhibitors in early triple negative breast cancer: A study of T Lymphocytes immunodynamics”. PORTRAIT és una plataforma de multi-òmica que busca identificar biomarcadors predictius de la resposta i toxicitat a la quimioteràpia combinada amb pembrolizumab en càncer de mama triple negatiu primerenc. El projecte analitza la dinàmica tumoral i la resposta immune per comprendre com responen els pacients i predir possibles efectes secundaris. En integrar aquestes dades, PORTRAIT té com a objectiu desenvolupar eines clíniques per personalitzar els tractaments, millorant-ne els resultats i reduint els costos en salut.
- Dra. Sara Bertolin Triquell - Psiquiatra de l'Hospital de Bellvitge amb la tesi: “Alteracions cerebrals descrites mitjançant diferents tècniques de ressonància magnètica en el Trastorn Obsessiu Compulsiu i la implicació en els seus tractaments”. La recerca ha identificat marcadors cerebrals que poden ajudar a predir quines persones amb trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) responen millor a la teràpia cognitiva conductual, el tractament psicològic de referència. L'estudi revela que el volum de determinades zones del còrtex prefrontal s'associa amb una major reducció dels símptomes. A més, s'han observat diferències en la connectivitat entre aquestes regions i estructures del mesencèfal que regulen importants circuits de neurotransmissió. Aquesta interacció entre àrees cerebrals podria explicar el mecanisme pel qual la teràpia produeix una millora clínica en determinats perfils de persones amb TOC.