L’estratègia de les nines russes per l’alliberament de fàrmacs també és eficaç contra les infeccions causades per Staphylococcus aureus
L'any 2019 el grup de recerca d'Innovació en Infeccions Respiratòries i Diagnòstic de la Tuberculosi va publicar un estudi sobre l'encapsulament de l'antibiòtic rifampicina en nanopartícules de PLGA (àcid poli-làctic-co-glicòlic), de manera que més quantitat del fàrmac arribava a la diana que administrant-lo sol. Van utilitzar un model que simula l'alliberament del fàrmac per via oral. Van demostrar que les nanopartícules protegeixen l'antibiòtic dels àcids de l'estómac, que normalment destrueixen un 25% de la dosis, permetent-li arribar al flux sanguini i alliberar lentament el tractament. En aquest cas, el fàrmac encapsulat va ser la rifampicina que s'utilitza per tractar Mycobacterium tuberculosis, que es el microorganisme causant de la tuberculosi.
En aquest estudi han utilitzat una tecnologia similar, aquest cop per tractar el microorganisme Staphylococcus aureus amb cloxacil·lina. S. aureus és un bacteri que es troba al tracte respiratori superioren un 30% dels individus sans però que pot desenvolupar diverses condicions, des de casos en què els individus són portadors i no mostren símptomes, fins a afeccions mortals com la sèpsia. A més a més, S. aureus resistent a la meticilina (MRSA per les sigles en anglès) és la causa d'un nombre creixent d'infeccions que no es poden tractar amb antibiòtics estàndard, especialment en entorns hospitalaris.
Al nou estudi, l'equip de Cristina Prat-Aymerich i José Domínguez a l'IGTP ha tornat a treballar amb el grup de recerca de Manuel Arruebo a la Universitat de Saragossa. L'estudi és un projecte col·laboratiu entre CIBERES, CIBERBBN i SEPAR; l'article s'ha publicat a Nanomedicine.
"Aquest segon estudi és important perquè mostra que aquesta tecnologia té el potencial per usar-se per combatre diferents tipus de bacteris", explica Alicia Lacoma, investigadora postdoctoral CIBERES a l'IGTP, primera autora de l'estudi. Les nanopartícules que contenen fàrmacs mostren una bona activitat antimicrobiana en condicions àcides i neutrals. Alliberen l'antibiòtic lentament i no malmeten les cèl·lules circumdants. "Aquesta tecnologia no és només efectiva contra el MRSA, sinó que el seu ús generalitzat permetria una acció dirigida dels antibiòtics només al lloc de la infecció, cosa que reduiria encara més l'expansió de bacteris resistents i els efectes secundaris. El següent pas és comparar l'efecte de la cloxacil·lina sola o dins de les nanopartícules sobre S. aureus susceptible i resistent en un model de pneumònia de ratolí", conclou.
Article original
Novel intracellular antibiotic delivery system against Staphylococcus aureus: cloxacillin-loaded poly(d,l-lactide-co-glycolide) acid nanoparticles
Alicia Lacoma et al, Nanomedicine, Published Online:6 May 2020, https://doi.org/10.2217/nnm-2019-0371