Notícies

Descobreixen un nou mecanisme per reduir la inflamació i la promoure la regeneració de teixits després d’un atac de cor

IGTP researchers authors of the paperIGTP researchers authors of the paper
IGTP researchers authors of the paper
- Recerca

Investigadors dels grups IVECAT i ICREC de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) han descrit un nou mecanisme de les cèl·lules mare mesenquimals per modular la resposta immune observada in vitro en un model animal translacional per a l'atac de cor. És a dir, l'ús de cèl·lules mare del propi teixit com a mecanisme per regular la inflamació provocada per l'atac de cor, per ajudar a la recuperació dels teixits musculars del cor dels pacients infartats.

L'estudi és fruit d'una col·laboració entre dos grups de recerca a l'IGTP: IVECAT (Innovation in Vesicles and Cells for Application in Therapy), liderat pel Dr. Francesc E Borràs i el grup de Recerca en Malalties del Cor (ICREC) , liderat pel Dr. Antoni Bayés, membre del CIBERCV, Centro de Investigaciones Biomédicas en Red Enfermedades Cardiovasculares. Els resultats s'han publicat a la revista d'accés obert Frontiers in Immunology.

Aquest treball es basa en estudis previs del grup ICREC, en què van demostrar que era possible regenerar el teixit afectat després d'un atac de cor, aplicant un pegat de teixit preparat al laboratori directament a la zona malmesa després de l'infart. "Sabíem que les cèl·lules mare del teixit apedaçat eren part responsable de la millora", explica Marta Monguió, investigadora de l'IGTP i coautora principal de l'article, "i ara aquest estudi ens ajuda a explicar com funciona".

En un infart moren diverses cèl·lules al teixit muscular del cor i això allibera agents inflamatoris a la zona, de manera que es produeixen més inflamació i més danys, provocant l'activació i migració del sistema immunitari del pacient. Les primeres cèl·lules en respondre són els anomenats monòcits, que poden tenir un efecte proinflamatori o antiinflamatori. Un efecte inflamatori agreuja les lesions al cor però si, pel contrari, l'efecte és antiinflamatori, els danys es redueixen i fins i tot es pot donar una regeneració del teixit del cor. Se sap que la presència de cèl·lules mare regula la resposta dels anomenats monòcits i aquest estudi ha servit per demostrar com en determinen la resposta.

En una primera part de l'estudi, els investigadors han mostrat com les cèl·lules mare promouen un efecte antiinflamatori sobre el monòcits. Els immunòlegs del grup han identificat com la interacció entre les cèl·lules mare i els monòcits indueix l'expressió de CD73 als monòcits, la qual cosa media un major control de la inflamació (processant l'inflamatori ATP a la producció d'Adenosina antiinflamatòria).

Per tal de confirmar els resultats, s'ha dut a terme tests en models animals amb porcs que havien patit atacs de cor i, després, tractats amb les cèl·lules mare a través dels pegats de teixit preparats, com una tireta cobrint la zona de teixit mort. Les cèl·lules mare del pegat van interactuar amb els monòcits del teixit, induint-los a un efecte antiinflamatori. Aquests animals van mostrar menor dany al cor i millor reparació de teixits que els que no havien rebut el tractament.

"Aquest estudi és un pas important per poder reparar el cor de pacients infartats", apunta Monguió. Afegeix que "encara ens queda recorregut abans no es pugui utilitzar en persones, però som en el camí per ser capaços d'aplicar quirúrgicament aquests pegats de cèl·lules mare als músculs danyats del cor per tal d'aturar la mort de cèl·lules i, fins i tot, estimular-ne la reparació". Actualment la resposta immunitària significa que el pacient pot tenir una reacció negativa a trasplantaments, la qual cosa pot portar al rebuig o, fins i tot, a malalties autoimmunes. Aquest estudi segueix el camí per utilitzar les cèl·lules mare del mateix pacient per guiar els sistema immunitari cap a un efecte antiinflamatori i terapèutic, conduint a la recuperació després de l'atac de cor.

Article de referència: Mesenchymal Stem Cells Induce Expression of CD73 in Human Monocytes In Vitro and in a Swine Model of Myocardial Infarction In Vivo. Monguió-Tortajada M, Roura S, Gálvez-Montón C, Franquesa M, Bayes-Genis A, and Borràs FE. Frontiers in Immunology 2017 November 20