Noticias

La Marató de TV3 finança 3 projectes de l’IGTP per investigar sobre diabetis i obesitat

L’IGTP rebrà un total de 668.000 euros de la Marató de TV3 del 2015

- Campus Can Ruti

La Fundació La Marató de TV3 ha premiat 34 projectes de recerca sobre diabetis i obesitat amb els fons recaptats en l'edició 2015 del programa. Els 57 investigadors que duran a terme aquesta investigació van recollir els guardons en un acte celebrat el passat dijous 3 de novembre a la tarda a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears i conduit pels periodistes Ana Boadas i Toni Cruanyes, presentadors de La Marató 2015

Els projectes premiats de Germans Trias són el següents:

'Les xarxes reguladores en cis de les cèl·lules beta i la diabetis tipus 1', liderat per Dr. Lorenzo Pasquali, el qual utilitza eines informàtiques per detectar els mecanismes dins de les cèl·lules que les converteixen dianes per ser destruïdes amb l'objectiu de poder evitar així que aparegui la diabetis.

'Una nova esperança per a la diabetis tipus 1: nanoteràpia per parar l'autoimmunitat combinada amb regeneració de cèl·lules beta', del grup de Dra. Marta Vives P, que està enfocat a estudiar un possible tractament per regenerar les cèl·lules beta i curar així la malaltia

Finalment, 'Lipotoxicitat i malaltia microvascular: contribució al dany miocàrdic en models clínics i animals de diabetis', de la Dra. Núria Alonso-Pedrol de l'IGTP i el Servei d'Endocrinologia i Nutrició a l'Hospital Germans Trias i Pujol, és una col·laboració amb investigadors de l'institut de Recerca d'hospital San Pau, que té l'objectiu d'estudiar altres efectes en pacients, especialment la relació entre la diabetis i el cor i el sistema vascular en models animals per poder aplicar-lo a humans. 

Els tres projectes demostren que hi ha diferents front oberts i distants entre ells per abordar el problema de la diabetis.  La diabetis tipus 1 és una patologia metabòlica causada per la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees, que són les que produeixen la insulina, una hormona responsable del processament de la glucosa ingerida. Fins l'actualitat no s'ha trobat cura per aquesta malaltia, i que el cos no produeixi insulina té conseqüències fatals. És per això que les persones amb diabetis tipus 1 (aproximadament un 0,3% de la població) es tracten amb injeccions d'aquesta hormona.

En casos molt concrets també existeix l'opció de trasplantar el pàncrees sencer, o la part del pàncrees que conté les cèl·lules beta. Se sap que hi ha factors genètics i ambientals que influeixen en el desenvolupament de la malaltia, que sol aparèixer en edat infantil o juvenil, i es continua investigant per poder-la prevenir o curar. En aquest sentit, hi ha sobretot dues línies d'investigació obertes, que poden ser complementàries: la medicina regenerativa i les immunoteràpies, que alteren o reeduquen el sistema immunitari.