Notícies

La contaminació de l'aire no augmenta el risc d'infectar-se, però sí augmenta el risc d’emmalaltir per COVID-19

El GCAT participa en un estudi que estudia l'associació entre els anticossos antivirals, els símptomes de la COVID-19 i l’exposició a llarg termini a la contaminació de l'aire en una cohort a Catalunya.

Mapa de la ubicació residencial de la població total de l'estudi per estat de malaltia COVID-19; participants amb COVID-19 (triangles blaus) i no malalts (punts grocs).
Mapa de la ubicació residencial de la població total de l'estudi per estat de malaltia COVID-19; participants amb COVID-19 (triangles blaus) i no malalts (punts grocs).
- Recerca

L'exposició a llarg termini a la contaminació atmosfèrica s'associa amb un major risc de desenvolupar COVID-19 entre aquelles persones que s'infecten, conclou l'estudi COVICAT liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre recolzat per "La Fundació La Caixa", i co-dirigit pel GCAT|Genomes for Life-Germans Trias i Pujol Research Institute (IGTP), Badalona. L'estudi, publicat a Environment Health Perspectives, proporciona més proves sobre els beneficis per a la salut de reduir la contaminació de l'aire.

Una sèrie d'estudis suggereixen que les regions amb nivells més alts de contaminació de l'aire abans de la pandèmia van tenir una incidència més alta de casos i morts per COVID-19. No obstant això, els motius d'aquesta associació encara no estan clars; la contaminació de l'aire podria afavorir la transmissió del virus per l'aire, o podria augmentar la susceptibilitat d'un individu a infeccions o malalties. "El problema és que els estudis anteriors es basaven en casos notificats, és a dir, que havien estat diagnosticats, però es van perdre tots els casos asimptomàtics o no diagnosticats", diu Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i primer autor de l'estudi.

L'equip de recerca va decidir combinar la tecnologia desenvolupada per l'equip de Carlota Dobaño per mesurar els anticossos específics del virus en una cohort d'adults residents a Catalunya (la cohort COVICAT), amb informació sobre l'exposició a llarg termini d'aquests individus als contaminants atmosfèrics (NO2, PM2.5, carboni negre i ozó).

"Aquest és el primer estudi que realitza un cribratge massiu d'anticossos específics del SARS-CoV-2 en una cohort d'adults per examinar l'associació entre la seva exposició residencial a la contaminació de l'aire abans de la pandèmia, la infecció per SARS-CoV-2 i la malaltia", diu Cathryn Tonne, autora principal de l'estudi juntament amb Dobaño.

L'estudi va incloure 9.605 participants entre els quals hi havia 481 casos confirmats (5%). A més, es van extreure mostres de sang de més de 4.000 participants per determinar la presència i la quantitat de cinc antígens virals d'anticossos IgM, IgA i IgG. D'aquests, el 18% tenia anticossos específics pel virus, però no es va trobar cap associació entre la infecció i l'exposició als contaminants de l'aire. Tanmateix, entre els que eren seropositius (és a dir, es van infectar), es va trobar una associació entre una exposició més alta a NO2 i PM2.5 i nivells més alts d'IgG específics per als cinc antígens virals (una indicació d'una càrrega viral més alta i/o de la gravetat dels símptomes) .

Per a la població total de l'estudi (els 9.605 participants), es va trobar una associació entre una major exposició al NO2 i PM2.5 i la malaltia (símptomes), especialment per als casos greus que van acabar a l'hospital o a cures intensives. L'associació amb PM2.5 va ser més forta per als homes de més de 60 anys i persones que vivien en zones socioeconòmicament desfavorides.

"El nostre estudi proporciona l'evidència més sòlida a nivell mundial sobre l'associació de la contaminació de l'aire ambiental i la COVID-19", diu Kogevinas. "Aquests resultats estan en línia amb l'associació entre la contaminació de l'aire i l'hospitalització descrita per a altres malalties respiratòries com la grip o la pneumònia". La contaminació de l'aire també podria contribuir afavorint el desenvolupament de malalties cardiovasculars, respiratòries o d'altres cròniques, que al seu torn augmenten el risc de patir la COVID-19 greu.

"La combinació de riscos genètics individuals que hem identificat prèviament en individus de COVICAT i aquestes noves dades sobre l'impacte ambiental causat per l'exposició a la contaminació atmosfèrica, contribuiran a entendre la complexa interacció i els mecanismes subjacents a la gravetat de la COVID-19", diu Rafael de Cid de l'IGTP.

Els autors conclouen que els resultats proporcionen un suport addicional dels beneficis en la salut pública de reduir els nivells de contaminació de l'aire i destaquen la influència dels factors ambientals en les malalties infeccioses.

Article original

Kogevinas M, Castaño-Vinyals G, Karahcaliou M, et al. Ambient air pollution in relation to SARS-CoV-2 infection, antibody response, and COVID-19 disease: a cohort study in Catalonia, Spain (COVICAT study). 2021. Env Health Persp