Nou mètode per detectar nanoplàstics a la sang
Un estudi utilitza per primera vegada la citometria de flux per detectar i quantificar nanoplàstics a la sang perifèrica humana. Ha inclòs persones amb malalties molt diverses per estudiar-ne possibles diferències en la seva acumulació. També s'han utilitzat ratolins d'un entorn altament controlat per comparar els seus nivells de nanoplàstics amb humans. El treball, que s'ha publicat a la revista MethodsX, ha comptat amb investigadors de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), i vinculats a l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Banc de Sang i Teixits (BST), l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Thermo Fisher Scientific i Sartorius Stedim North America.
L'acumulació de plàstics al medi ambient és una preocupació creixent a nivell mundial. Els efectes de peces de plàstic de major grandària es veuen sovint, encara que l'impacte de les partícules de plàstic més petites en la nostra salut encara no s'ha investigat en profunditat. L'exposició a microplàstics i nanoplàstics deriva d'activitats vitals com la ingesta de menjar i aigua, i la inhalació. És necessari poder-los identificar i mesurar, així com identificar quins efectes tòxics causen en els organismes vius.
En aquest estudi, els investigadors han utilitzat tècniques de fluorescència i nanocitometria, juntament amb la tinció del colorant Roig Nil, per demostrar que es poden detectar nanoplàstics a la sang mitjançant citometria de flux. Es tracta d'una metodologia ràpida, precisa i altament reproduïble, que esdevé una eina valuosa per a futurs estudis sobre l'exposició als plàstics en humans. Els autors han avaluat l'acumulació de nanoplàstics en set ratolins i en una cohort de 196 persones, incloent-hi donants de sang regulars, nadons i pacients amb afeccions hematològiques i no hematològiques.
Els resultats demostren la presència d'aquestes partícules en tots els individus analitzats, tant humans com ratolins. Els nivells als subjectes humans són molt variats en tots els grups; els més alts s'han trobat en pacients amb leucèmia limfocítica aguda i els més baixos en pacients pediàtrics amb diabetis tipus 1. Quant a les diferències per edat, s'ha trobat una baixada dels 40 als 90 anys, de manera que l'acumulació de nanoplàstics en teixits com ara l'adipós podria ser una possibilitat.
Els investigadors han aprofitat el fet d'estudiar persones que viuen a l'àrea metropolitana de Barcelona, una zona urbana amb problemes de contaminació de l'aire i on l'exposició a partícules plàstiques és gran, per comparar els seus nivells de nanoplàstics amb els de ratolins en condicions de contenció altament controlades. L'anàlisi dels ratolins mantinguts al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB) mostra nivells significativament més baixos en aquests animals que en humans, suggerint que la inhalació de plàstics podria tenir un paper molt més important del que es pensava fins ara. Caldrà doncs explorar l'acumulació de plàstics a poblacions rurals i remotes en futurs estudis.
El Dr. Jordi Petriz, del laboratori de Citòmica Funcional de l'IGTP i investigador principal de l'estudi, destaca la importància d'aquest estudi per "comprendre com ens afecta l'exposició a partícules de plàstic i com s'acumulen al llarg del temps". Posa en valor la citometria de flux com una "nova tecnologia per detectar nanoplàstics de forma precisa i al mateix temps senzilla". Per últim, assenyala que "cal fer més estudis per determinar l'associació entre la contaminació dels nanoplàstics i la salut".
Referència
Roser Salvia, Laura G. Rico, Jolene A. Bradford, Michael D. Ward, Michael W. Olszowy, Cristina Martínez, Álvaro Domingo Madrid-Aris, Joan R. Grífols, Águeda Ancochea, Laia Gomez-Muñoz, Marta Vives-Pi, Eva Martínez-Cáceres, Marco A. Fernández, Marc Sorigue, Jordi Petriz. Fast-screening flow cytometry method for detecting nanoplastics in human peripheral blood. MethodsX. 2023 Feb 15;10:102057. DOI: 10.1016/j.mex.2023.102057