Notícies

Comença l’anàlisi del primer tall de respostes de l’enquesta ciutadana sobre l’impacte de la pandèmia de coronavirus

Distribució geogràfica de respostes corresponents a la primera anàlisi
Distribució geogràfica de respostes corresponents a la primera anàlisi
- Campus Can Ruti, Recerca

El passat 3 d'abril, en plena fase de confinament, investigadors de la Unitat de Tuberculosi Experimental a l'IGTP van posar en marxa una enquesta a la ciutadania per conèixer els efectes de l'epidèmia per la societat. El projecte és un iniciativa per lluitar contra la COVID-19 del consorci SMA-TB, liderat per la Dra. Cristina Vilaplana des de l'IGTP, en el que  participa l'IGTP i l'empresa Anaxomics. A més de la Unitat de Tuberculosi Expermiental de l'IGTP, que lidera el projecte, també participen a l'estudi les investigadores de l'IGTP Dra. Maria Rosa Sarrias i Dra. Carolina Armengol; Pau Benito, estudiant de medicina de la UPF, que fa dos anys que col·labora amb l'IGTP en projectes relacionats amb la vessant més psicològica i social de les malalties infeccioses; i el Dr. Jose A. Muñoz-Moreno, psicòleg clínic i de la salut a la Fundació Lluita contra la Sida.

Els primers quinze dies l'enquesta ja havia recollit prop de 62.000 respostes, per això els investigadors han fet un primer tall per analitzar i obtenir un primer bloc de resultats.

L'anàlisi se centra en un estudi quantitatiu que s'associarà a uns marcadors per poder mesurar diversos aspectes relacionats amb la qualitat de vida, el context social i l'impacte emocional de la mostra. Començant per aquest primer bloc de respostes, se'n farà un càlcul estadístic descriptiu, i els resultats s'agruparan tenint en compte un grup de població general i un subgrup centrat en professionals de la salut. Les respostes també es classificaran per gènere i edat, i els percentatges de resposta s'agruparan segons diversos marcadors o escales: problemes socioeconòmics, estat subjectiu dels individus i impacte emocional total. Aquest últim punt, més centrat en l'avaluació de la salut mental, valorarà senyals de depressió, angoixa, estrés i síndrome d'estrés posttraumàtic. "Els resultats de l'estudi i els indicadors que en podrem extreure ens seran de gran utilitat per comprendre les actituds i mesurar l'impacte psicològic en la població, coneixement essencial en el moment de dissenyar i implementar intervencions de salut pública en un futur a curt-mig termini", explica Cristina Vilaplana, líder del projecte. Sobre l'àmbit concret de la salut mental, "ens permetrà identificar si hi ha percentatges de risc i, per tant, alertar de sectors vulnerables que calgui atendre i protegir en aquest sentit", afegeix Vilaplana.

Una segona onada de resultats, al setembre

L'enquesta continua oberta a respostes perquè es proposa avaluar l'impacte de les diverses fases de la situación de pandèmia. Per això la durada prevista del projecte és de 12 mesos, amb una primera entrega de resultats el primer mes, que ja s'està treballant. Una segona entrega de resultats es preveu als 3 mesos i una al mes 9, aportant resultats de seguiment. "L'enquesta es pot respondre més d'una vegada, i animem a fer-ho, perquè així podrem tenir la fotografia en diferents moments de l'episodi, i avaluar com poden haver canviat les actituds segons les polítiques implementades o en relació a la percepció de les notícies, per exemple", afegeix Vilaplana.

Accedeix a l'enquesta en català

Accedeix a l'enquesta en castellà

Accedeix a l'enquesta en anglès

Accedeix a l'enquesta en italià