At the IGTP TODAY
Un estudi liderat per investigadors del grup d'Immunologia de la Diabetis de l'IGTP proposa nous microRNA com a biomarcadors de l'etapa de remissió parcial en Diabetis Tipus 1, i associa el miR-30d-5p a processos immunoreguladors que podrien tenir lloc durant aquesta fase, també coneguda com a lluna de mel.
La descoberta, publicada a la revista Pathogens, obre la porta a accelerar el disseny de vacunes o tractaments eficients contra la malaltia.
Un estudi publicat a la revista JACC: Clinical electrophysiology avalua el mapeig basat en la impedància local com a eina per identificar els components crítics de la taquicàrdia ventricular després d'un infart de miocardi. Posa de manifest el seu potencial per millorar la caracterització dels teixits i dels circuits de la taquicàrdia ventricular. Els científics conclouen que la tècnica és factible i podria millorar els resultats de l'ablació cardíaca. El treball, que s'ha realitzat en un model animal, ha comptat amb investigadors del grup de recerca d'Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), de l'Institut del Cor de l'Hospital Germans Trias (iCor), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de Boston Scientific.
Bones notícies en el marc del Dia Internacional Contra el Càncer Infantil. L'Associació Espanyola Contra el Càncer, a través dels seus Programes d'Ajuda, ha concedit 1,2 milions d'euros al projecte coordinat "Medicina Personalitzada per al càncer de fetge infantil". El projecte, que té una durada de cinc anys, es coordinarà des de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), amb el lideratge de la Dra. Carolina Armengol, i compta amb la participació d'altres quatre grups de recerca espanyols. Tots els grups participants són membres del Centro de Investigación Biomédica en Red para el estudio de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBEREHD).
El Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i l'Instituto de Salud Carlos III (ISCII) financen amb 1,8 milions d'euros a la convocatòria d'R+D+I vinculada a la Medicina Personalitzada i Teràpies Avançades en el marc del Proyecto Estratégico para la Recuperación y Transformación Económica para la Salud de Vanguardia (PERTE para Salud de Vanguardia) a la teràpia gènica per l'atàxia de Friedreich.
Avui s'inicia l'estudi COVICAT-CONTENT 2023, que té per objecte el seguiment de la COVID-19 a diferents cohorts de Catalunya i de la resta de l'estat espanyol. Investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i del projecte GCAT'Genomes for Life de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) avaluen els determinants genètics i epidemiològics associats a la malaltia, així com els efectes a llarg termini de la pandèmia en la salut física i mental de les persones i l'evolució de la resposta immunitària. D'aquesta manera, es vol ajudar a definir models predictius i polítiques de control davant de futures situacions similars.
Investigadors del grup de Genòmica Clínica de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i del Servei de Genètica de l'Hospital Germans Trias (HUGTiP), coordinaran el projecte EURONET-NF que té com a objectiu millorar el diagnòstic genètic dels pacients amb neurofibromatosis i schwannomatosis (NF-SWN). El projecte involucra a 6 països i ha estat finançat per la Unió Europea amb aproximadament 1.6 milions d'euros per als pròxims 3 anys.
Investigadors del projecte GCAT'Genomes for Life de l'IGTP han analitzat la base genètica de 13 trets pigmentaris i la seva associació amb malalties. El treball s'ha publicat aquest mes a la revista Genes.
L'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha incrementat el pressupost concedit al Grup d'Estudi de la Legionel·losi (GELeg) del Grup de Recerca en Malalties Infeccioses Clíniques i Ambientals (CEID) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), ratificant la seva confiança en la resolució de brots de legionel·la. L'augment suposa gairebé el doble de les partides pressupostàries d'anys anteriors i permetrà ampliar l'abast de les tasques que es duen a terme al laboratori.
El primer estudi, publicat a Nanomedicine: Nanotechnology, Biology and Medicine busca una estratègia per recuperar l'autotolerància de manera segura i definitiva en malalties autoimmunitàries; el segon, a Archivum Immunologiae et Therapiae Experimentalis, aposta per aprofitar al màxim les cèl·lules de la sang del cordó umbilical, clau contra les malalties hematològiques
