Notícies

Suplementar la dieta materna amb betaïna durant la lactància podria disminuir el risc d’obesitat infantil

- Recerca

El Dr. David Sánchez-Infantes, investigador de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), i professor de la Universidad Rey Juan Carlos, ha participat en un estudi liderat des de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu, en què han establert que nivells reduïts de betaïna a la llet materna estan associats a factors de risc per al desenvolupament d'obesitat infantil. L'estudi s'ha publicat a la revista científica Science Translational Medicine.

L'equip investigador va analitzar mostres de llet materna de dos grups poblacionals diferents, un dels Estats Units i l'altre de la Comunitat Valenciana i va identificar un component de la llet, anomenat betaïna, que estava relacionat amb el creixement infantil durant el primer any de vida. Concretament van poder associar una menor concentració de betaïna en la llet amb un creixement més ràpid durant els primers mesos de vida, un factor de risc per al desenvolupament de l'obesitat infantil.

"Els períodes gestacional i post-natal defineixen de manera important la susceptibilitat a desenvolupar malalties cròniques en edat adulta", explica el Dr. Carles Lerín, coordinador de l'estudi i líder del grup a l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu. "En particular, el període de lactància materna és una finestra d'oportunitat per intervencions nutricionals amb l'objectiu de reduir el risc d'obesitat infantil".

La betaïna és un nutrient present en diferents aliments de la nostra dieta, com la quinoa, els cereals integrals, els espinacs o la remolatxa. A més, és present de forma natural a la llet materna. És una molècula que pot actuar com a protector cel·lular contra l'estrès osmòtic o com a donador de grups metil. Nivells reduïts d'aquest metabòlit en sang en persones adultes s'han associat a obesitat i problemes metabòlics. Aquests estudis obren una porta a futures intervencions ja durant el primer període de vida, per fer front al sobrepès i l'obesitat infantil.

"Existeixen factors que predisposen a desenvolupar obesitat primerenca i poden desembocar en problemes metabòlics a llarg termini: la presencia d'obesitat en els progenitors, alteracions de la son, estil de vida poc saludable o estatus socioeconòmic baix. La suplementació amb betaïna durant la lactància podria protegir aquests infants i reduir el risc de desenvolupar obesitat i malalties relacionades quan arribin a l'edat adulta" apunta el Dr. David Sánchez-Infantes.

Per analitzar si la suplementació de la llet materna amb betaïna podia millorar la salut metabòlica dels infants, l'equip de treball va realitzar una sèrie d'estudis en models animals. Van observar que la suplementació de la dieta materna amb betaïna només durant la lactància augmentava el contingut d'aquest nutrient en la llet i moderava el creixement de les cries. A més, aquesta suplementació amb betaïna també tenia efectes a llarg termini, ja que les cries presentaven una reducció de la seva adipositat i marcadors d'inflamació, així com una millora en el metabolisme de la glucosa durant l'edat adulta.

El paper de la microbiota intestinal en la salut metabòlica

En l'estudi preclínic, també van observar canvis en la microbiota intestinal de les cries, concretament un augment del bacteri Akkermansia, en aquells animals que s'havien alimentat de llet suplementada amb betaïna. Aquest bacteri és present als nostres intestins i que diferents estudis han demostrat que té efectes beneficiosos en el context de l'obesitat i els trastorns metabòlics. Els resultats observats en models animals, també es van confirmar en les mostres dels grups poblacionals.

En aquest sentit, el grup d'investigació ja ha iniciat un estudi clínic pilot per determinar els efectes de suplementar la dieta materna amb betaïna durant la lactància tant en la corba de creixement dels nadons com en la seva microbiota intestinal.

Article original

Increasing breast milk betaine modulates Akkermansia abundance in mammalian neonates and improves long-term metabolic health
Ribo et al.  Science Translational Medicine  31 Mar 2021: Vol. 13, Issue 587, eabb0322
DOI: 10.1126/scitranslmed.abb0322