Notícies

Un estudi optimitza les probabilitats d’èxit de la teràpia cel·lular al·logènica en pacients amb insuficiència cardíaca

- Recerca

Investigadors del grup de recerca en Malalties Cardiovasculars (ICREC) a l'IGTP, i CIBER Cardiovascular, liderats pel Dr. Antoni Bayés, assenten les bases per a l'optimització de teràpia cel·lular reparadora en pacients amb insuficiència cardíaca. L'estudi, desenvolupat en col·laboració amb el laboratori d'Immunogenètica i Histocompatibilitat i la unitat de Teràpia Cel·lular del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, ha estudiat l'al·lel HLA i les freqüències d'haplotips en una cohort de pacients amb insuficiència cardíaca (IC) com a pas previ a l'optimització de futures teràpies cel·lulars al·logèniques en aquests pacients.

La teràpia cel·lular ha despertat un gran interès en el camp de la medicina regenerativa degut als últims avenços que han ajudat a conèixer de manera més detallada quins són els mecanismes que controlen la reparació d'òrgans i teixits amb afectació funcional, com és el cas del cor de pacients amb insuficiència cardíaca. En aquest context, els antígens leucocitaris humans (abreviats HLA per l'acrònim en anglès de Human Leukocyte Antigen) compleixen una funció clau diferenciant allò propi d'allò aliè i assegurant la resposta immunitària o de defensa dels éssers humans. En particular, els HLA són antígens formats per molècules que es troben a la superfície de quasi totes les cèl·lules dels teixits d'un individu. A més, es defineix com a haplotip el conjunt de variacions del nostre ADN, o polimorfismes, que tendeixen a heretar-se junts i es troben en un mateix cromosoma.

L'administració de cèl·lules mare autòlogues, és a dir, que procedeixen del mateix individu, té molts més avantatges que si són cèl·lules mare heteròlogues (o al·logèniques), és a dir, que siguin d'un donant diferent al receptor. El principal avantatge és que s'evita el rebuig immunològic, però el principal inconvenient és la impossibilitat de disposar de manera immediata d'un alt nombre de cèl·lules autòlogues, la qual cosa és un clar factor limitant. Així, per augmentar la probabilitat d'èxit en el trasplantament de cèl·lules al·logèniques és necessari generar bancs amb grans nombres de cèl·lules que estiguin ben caracteritzades, amb HLA representatius d'una població determinada i amb disponibilitat immediata.

Amb aquest objectiu els autors han estudiat d'al·lel HLA en una cohort de 247 pacients ambulatòria atesos en una unitat d'IC multidisciplinària. Han conclòs que les freqüències d'al·lels i haplotips d'HLA desxifrades en aquest estudi seran molt útils per millorar els resultats de l'administració de cèl·lules al·logèniques sense necessitat d'una immunosupressió concomitant en un futur proper.

En concret, a l'estudi es va determinar l'HLA tipus I (A, B i C) i l'HLA tipus II (DRB1 i DQB1) utilitzant tecnologia de seqüenciació i anàlisi genètica d'alta resolució. A la cohort estudiada es van identificar un total de 30 al·lels diferents HLA-A, 56 HLA-B, 23 HLA-C, 36 HLA-DRB1 i 15 HLA-DQB1, i l'HLA d'haplotip estimat més comú va ser HLA-A*01: 01, HLA-B*08: 01, HLA-C*07: 01, HLA -DRB1*03:01, HLA-DQB1*02:01. Es va obtenir una freqüència d'haplotip de 6,07% per pacient. Per últim, els 11 locus d'haplotip d'HLA més freqüents cobririen el 31,17% dels pacients de la cohort que requereixin teràpia cel·lular al·logènica.

El proper pas en relació a aquesta investigació serà "generar al laboratori un banc de cèl·lules mare al·logèniques amb els haplotips d'HLA més representats en aquesta població de pacients amb insuficiència cardíaca, de manera que pugui garantir la demanda de transplantament amb la total seguretat que les cèl·lules utilitzades no provoquin cap tipus de rebuig immunològic", explica Santi Roura, primer autor de l'estudi.