Estudi amb pacients amb insuficiència cardíaca apunta a nous marcadors pronòstic de la malaltia
Investigadors del grup de recerca en Malalties Cardiovasculars, i grup CIBERCV, liderats pel Dr. Antoni Bayés Genís, han avançat en l'estudi de marcadors pronòstic de la insuficiència cardíaca, una malaltia progressiva i un problema de salut pública de primer nivell. En concret, han estudiat el recompte i distribució de monòcits (un tipus de glòbuls blancs) en pacients amb insuficiència cardíaca, amb el propòsit de mostrar-ne el paper predictiu en una cohort de 400 pacients ambulatoris. L'estudi s'ha publicat a la revista PLoS One.
Els monòcits són una població heterogènia de cèl·lules efectores sanguínies amb funcions clau en processos de reparació i manteniment de la integritat dels nostres teixits. Segons s'ha demostrat, existeixen tres subconjunts de monòcits anomenats clàssics (CD14++ / CD16-), intermedis (CD14++/CD16+) i no clàssics (CD14+/CD16++). Alguns estudis ja havien indicat l'existència d'una associació entre algunes d'aquestes subpoblacions de monòcits i esdeveniments cardiovasculars en diverses patologies.
El propòsit de l'estudi ha estat el d'explorar la distribució dels tres subconjunts de monòcits, veure si aquesta es relacions amb els esdeveniments estudiats i, per tant, demostrar si alguna de les tres subpoblacions de monòcits juguen un paper predictiu. Per això s'ha estudiat una cohort de 400 pacients ambulatoris amb diagnòstic d'insuficiència cardíaca.
Com a resultat, s'ha trobat una diferència significativa en els percentatges de subconjunts de monòcits en relació amb estudis previs realitzats en controls sans. En particular, el subconjunt predominant de monòcits és el subconjunt clàssic (50.0 ± 17.2%), seguit de l'intermedi (42 ± 17.2%);; el subconjunt no clàssic estava representat amb molta menys freqüència (8,1 ± 4,0%). Aquests nivells suggereixen un augment significatiu del subconjunt de monòcits intermedi en els pacients amb insuficiència cardíaca en comparació amb individus sans. Així mateix, el recompte absolut de cèl·lules de cadascun dels subconjunts de monòcits (número de cèl·lules/μL) mostra un valor pronòstic superior per a la cohort de pacients estudiats, en comparació amb l'anàlisi dels subconjunts de monòcits mitjançant percentatges. En conclusió, argumenta Antoni Bayés, "es necessita més estudis per confirmar les nostres troballes i interpretar-ne millor el valor clínic, tot i que creiem que som més a prop de nous i millors marcadors pronòstic de la malaltia".
Finalment, cal destacar que l'anàlisi multivariant ha mostrat que el subconjunt de monòcits intermedis s'associa de manera independent amb l'esdeveniment principal de mort per qualsevol causa, i el combinat de mort per qualsevol causa i hospitalització per insuficiència cardíaca. En aquest sentit, Santiago Roura, coautor de l'estudi, apunta que "la persistència d'aquest tipus de monòcits proinflamatoris, més enllà de les fases inicials de reparació, podria estendre els efectes adversos relacionats amb la inflamació a llarg termini cap a zones remotes sanes del cor d'aquests pacients. Aquesta podria ser una possible explicació del pitjor pronòstic que suposa tenir nivells superiors de monòcits intermedis".
La insuficiència cardíaca és una malaltia progressiva i un problema de salut pública de prmer nivell que imposa importants càrregues sanitàries, socials i econòmiques. Als països desenvolupats, afecta entre l'1 i el 2% de la població adulta, augmentant en els majors de 70 fins un 8 a un 10%, i suposa la primera causa d'hospitalització en aquesta població. Es pensa que una millor estratificació del risc mitjançant una major i millor comprensió dels mecanismes patogènics subjacents d'aquesta malaltia, i nous marcadors pronòstic, podrien ser claus per a determinar quins pacients es podrien beneficiar d'un seguiment més estricte o d'un tractament més agressiu.
Referència