Un treball detectiu molecular identifica un nou ARN llarg i no codificador implicat en alguns càncers de colon
El grup de recerca de Genètica i Epigenètica del Càncer, liderat per Manuel Perucho, ha publicat un article a la prestigiosa revista Nucleic Acids Research en què descriu un nou RNA sospitós de tenir un paper en alguns tipus de càncers. Gabriela Dumbović ha dut a terme el gruix experimental que es descriu a l'article.
L'any 2000 se seqüenciava per primer cop el genoma humà i l'eufòria inicial aviat es va rebaixar quan els investigadors van descobrir que, tot i poder veure el codi, no el podien interpretar i, encara menys, fer prediccions sobre els resultats. Ara sabem que, a més del codi, l'estructura 3D que construeix l'ADN i les proteïnes que s'hi uneixen determinen si els gens s'activen o es desactiven, fet que encara complica més la història. Després de quasi 20 anys tot just es comença a veure tractaments que siguin resultat directe del Projecte Genoma Humà, per què està costant tant? Aquest article tècnic, que descriu un nou ARN llarg i no codificant identificat en mostres d'alguns pacients amb càncer colorectal, detalla una llista llarga d'experiments diversos.
Sònia Forcales, que ha liderat la recerca, explica que "una de les qüestions és que el 98% del genoma humà es va classificar com a ADN escombraria, sense utilitat". Afegeix que "no s'ha estudiat tant com les parts que contenen gens coneguts i és difícil d'estudiar; per exemple en el cas del nostre ARN no codificador, l'ADN que el codifica (NBL2) es repeteix moltes vegades en diferents cromosomes, la qual cosa dificulta ubicar-ho en una posició o funció concreta. Tanmateix, sabem que aquest ARN es troba en mostres d'un grup concret de pacients de càncer colorectal, de manera destacada en els més joves. Per tal de trobar una manera d'utilitzar-ho per millorar el diagnòstic i tractament necessitem descriure aquest ARN i situar exactament on es troba, una feina de detectius a nivell molecular".
Les regions NBL2 de l'ADN normalment són metilades; grups moleculars s'hi adhereixen mantenint la regió silenciada en cèl·lules sanes. En algunes cèl·lules colorectals de càncer aquests grups de metil es perden i l'ADN dona instruccions a la cèl·lula de començar a fer ARN, que el grup ha anomenat TNBL (Tumor-associated NBL2 transcript). Han definit exactament en quin punt del genoma això té lloc i el mecanisme estructural a partir del qual passa. "Podríem dir que ara tenim el nom i l'adreça d'aquesta molècula d'ARN", diu Forcales, "ara podem buscar-la i trobar què fa i com aturar-ho, si és necessari".
El Dr. Perucho, cap del grup, hi afegeix que "haver descrit TBNL és ciència refinada, un ARN llarg i no codificador que sospitem que té un rol en el càncer. Anar dirimint tot el que està passant en el que en el seu moment vam creure que era ADN escombraria és una feina molt meticulosa. D'això es tracta la recerca bàsica en càncer, identificar dianes per després utilitzar-les per al diagnòstic i les teràpies". Poden passar 20 anys abans no veiem aquests primers descobriments convertits en teràpies totalment autoritzades contra el càncer, i això pot semblar molt de temps. "Ho hem de veure en context", explica Perucho, "portem invertint en recerca des de fa més de 40 anys i ara estem incorporant noves teràpies cada dia. Com a potencials pacients estem vivint en una època on més i més càncers es troben abans i es curen, i això anirà en augment. Jo diria que són motius per a l'optimisme".