Notícies

La longitud dels telòmers podria no estar relacionada amb la progressió d’insuficiència cardíaca

- Recerca

Investigadors del grup de recerca en Malalties Cardiovasculars de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol )IGTP), també investigadors del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Cardiovasculares (CIBERCV) han analitzat el grau d'escurçament dels telòmers i la seva relació amb la progressió de la insuficiència cardíaca (IC) durant un any. Els resultats, publicats al Journal of Translational Medicine, apunten a que el canvi en la longitud dels telòmers dels monòcits no és probablement un biomarcador útil de progressió d'IC.

"Hem pogut demostrar una reducció del 22% en la longitud dels telòmers dels monòcits circulants en pacients amb insuficiència cardíaca, després d'un període d'un any. Tanmateix, ni la longitud dels telòmers ni el seu diferencial es relacionen amb els resultats clínics obtinguts durant el seguiment a llarg termini", apunta el Dr. Antoni Bayés-Genís, líder del grup de recerca i cap del Servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

L'estudi s'ha realitzat en col·laboració amb el Biobanc IGTP-HUGTiP i la plataforma de Citometria de l'IGTP, encarregats del processament de les mostres de sang perifèrica de la cohort de pacients analitzada i l'anàlisi de la longitud dels telòmers dels seus monòcits, respectivament. Ambdues plataformes tecnològiques ja van tenir un paper rellevant en el desenvolupament d'un nou mètode Flow-FISH (citometria de flux-hibridació fluorescent in situ), que fou objecte d'una publicació anterior per part del mateix grup CIBERCV l'any 2016

Noves tècniques per mesurar la mida dels telòmers

Situats als extrems dels cromosomes, els telòmers es van escurçant a mesura que l'organisme envelleix i, aquest escurçament, s'ha relacionat amb un gran nombre de malalties, entre les quals el càncer o la insuficiència cardíaca.

Prèviament, el grup de recerca va desenvolupar un mètode per mesurar de manera simultània subconjunts de monòcits (un tipus de leucòcits) i la longitud dels seus telòmers. Ara, aquest mètode d'anàlisi Flow-FISH, basat en citometria de flux multicolor i hibridació fluorescent in situ, ha permès estudiar la longitud dels telòmers de les tres subpoblacions existents de monòcits circulants: clàssica 8cd14++CD16-), intermedis (CD14++CD16+) i no clàssics (CD14+CD16++).

Els investigadors han provat d'establir relació entre l'anàlisi sobre el grau d'escurçament dels telòmers de monòcits amb els resultats clínics en una cohort de més de cent pacients ambulatoris amb insuficiència cardíaca (IC).

Un problema de salut pública de primer nivell

La insuficiència cardíaca suposa un greu problema de salut pública que imposa importants càrregues sanitàries, socials i econòmiques. En els països desenvolupats, afecta un 1 o 2% de la població adulta augmentant en els més grans de 70 anys fins un 8-10%, essent la primera causa d'hospitalització d'aquesta població. Les dades preliminars revelen que les persones amb insuficiència cardíaca tenen els telòmers més curts que els controls sans, equilibrats per edat i sexe, basats en anàlisis de leucòcits circulants. Però no hi ha estudis longitudinals que hagin investigat el desgast dels telòmers entre pacients amb insuficiència cardíaca crònica.