L’IGTP lidera els estudis biològics i patològics per un assaig clínic internacional en tumors de fetge en la infància i l’adolescència

• És el primer assaig clínic a nivell internacional i el més gran mai dut a terme en aquest tipus de pacients
• Els investigadors de l'IGTP coordinen el que serà una col·lecció única a nivell europeu de mostres biològiques d'aquests pacients, i en lideren els posteriors estudis
• El càncer de fetge en infants es considera una malaltia rara i, a l'estat espanyol, se'n diagnostiquen uns 15 casos l'any

El grup de recerca d'Oncologia Hepàtica Infantil de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), c-LOG (per les sigles en anglès Childhood Liver Oncology Group), liderat per la Dra. Carolina Armengol, centralitza la col·lecció de mostres i coordina els estudis biològics i patològics de pacients pediàtrics a Europa amb càncer de fetge inclosos un assaig clínic internacional. L'assaig, anomenat PHITT (per les sigles en anglès de Paediatric Hepatic International Tumour Trial), és el primer i més gran mai dut a terme en aquest tipus de pacients i el primer que es fa a nivell internacional, amb la participació de països europeus, Estats Units i el Japó; i s'inclou en el projecte europeu ChilTERN.

El grup de la Dra. Armengol és l'únic a tot l'estat espanyol dedicat exclusivament a la recerca translacional del càncer de fetge infantil que, amb només uns 15 casos anuals diagnosticats a Espanya, és una malaltia rara. La participació de l'IGTP està finançada en el marc del projecte europeu ChilTERN, amb el suport de la Comunitat Europea a través d'un ajut H2020. A Europa, l'assaig va engegar aquest novembre i Espanya ha estat el tercer país en afegir-s'hi, al desembre. Durant els propers mesos s'hi sumaran un total de 13 països.

Un dels principals objectius del projecte és establir la primera col·lecció europea de mostres biològiques (sang, teixits i orina) d'aquest tipus de càncer, anomenada Childhood Liver Cancer Network (CLCN). En ser considerada rara, l'abast internacional de la col·lecció és d'especial importància per estudiar la malaltia. "La baixa incidència del càncer hepàtic infantil fa necessari unir esforços a tots els nivells", explica la Dra. Armengol que, afegeix, "el projecte ens permetrà accedir a un número més ampli de mostres, incloent alguns tipus de càncer molt agressiu dels que en tenim molt poca informació".

Per a la col·lecció, el grup de la Dra. Armengol ha dissenyat els kits CLCN amb el material necessari per a la recollida de mostres, que es distribuiran als més de 140 hospitals europeus que participen a l'estudi.  A l'estat espanyol, hi ha 15 centres hospitalaris que rebran els kits perquè potencialment poden diagnosticar aquest tipus de pacients. "Esperem poder recollir mostres de més d'un 70% dels pacients inclosos en l'assaig clínic, dels 13 països participants". Afegeix que, en el cas espanyol, "des de 2009 hem establert una xarxa sòlida amb els principals hospitals pediàtrics i els seus oncòlegs, cirurgians i patòlegs pediatres per col·leccionar mostres biològiques d'aquest tipus de pacients, i som capaços d'obtenir mostres de quasi tots els casos diagnosticats a l'estat. Amb aquest projecte, traslladem aquesta experiència a escala europea".

La col·lecció CLCN serà la base per als estudis biològics que liderarà la Dra. Armengol, coordinant 9 centres i grups de recerca arreu d'Europa. L'objectiu és identificar biomarcadors diagnòstic i pronòstic mitjançant tècniques òmiques i de seqüenciació massiva, així com els estudis patològics. Com detalla Armengol, "la finalitat és poder millorar el maneig clínic del càncer hepàtic infantil i en conseqüència, la qualitat de vida i supervivència dels pacients". A més, amb la col·lecció de mostres CLCN es pretén fomentar la recerca bàsica i translacional d'aquests tumors que fins ara han estat molt poc estudiats degut al limitat accés a mostres biològiques que té la comunitat científica.

A nivell clínic la importància d'aquesta col·lecció de mostres i els posteriors estudis és "l'oportunitat de correlacionar, per primera vegada i de manera prospectiva, dades sobre la patologia i biologia d'aquests tumors amb la resposta al tractament i supervivència dels pacients", com explica la Dra. Elena Mateos, metge de l'Hospital Reina Sofía de Córdoba i coordinadora de l'assaig clínic a Espanya, ja que "els estudis biològics i patològics que se'n derivin proporcionaran eines als metges per poder estratificar millor els pacients en funció del seu risc".

Sobre ChiLTERN

ChiLTERN és un projecte europeu finançat sota el programa Horizon2020 que té per finalitat dur a terme l'assaig clínic de càncer hepàtic més gran mai realitzat en població pediàtrica, el PHITT (Paediatric Hepatic International Tumour Trial). Amb 20 entitats beneficiàries de 13 països europeus, el ChiLTERN té per objectiu curar més nens amb càncer de fetge, exposar menys infants a quimioteràpia i assegurar que les cirurgies els siguin més eficients i segures. El projecte ha rebut el finançament del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea, amb el conveni No 668596.

El projecte ChilTERN es divideix en 7 grups de treball, un dels quals està liderat per la Dra. Armengol. Aquesta secció liderada des de l'IGTP consisteix en la preparació i logística de la recollida de mostres, així com la conservació i estudi biològic i patològic posterior d'aquestes. Per dur aquesta tasca, el grup ha rebut el finançament d'1 milió d'euros, del total de prop de 8M€ amb què ha estat finançat el projecte europeu.

El càncer hepàtic pediàtric

El càncer hepàtic pediàtric és una malaltia rara, amb una incidència aproximada milió de nens a l'any. A Espanya es calcula que hi ha una mitjana de 15 casos anuals. L'hepatoblastoma i el carcinoma hepatocel·lular són els càncers malignes predominants en edats pediàtriques. A pesar dels avenços de les darreres dècades, que han aconseguit millorar la supervivència dels pacients  amb hepatoblastoma mitjançant tractaments de quimioteràpia i cirurgia, encara hi ha molt poques opcions de tractament per a un 20% dels pacients. A més, aquells que superen el càncer poden patir greus efectes secundaris com sordomudesa, o toxicitat cardíaca i renal. A diferencia de l'hepatoblastoma, els pacients amb carcinoma hepatocel·lular tenen un pitjor pronòstic i l'única opció realista per la seva cura és el diagnòstic del càncer en etapes inicials.