Noves estratègies per a diagnosticar i tractar patologies renals

L'11 de març se celebra el Dia Mundial del Ronyó, aquest any centrat en una bona qualitat de vida amb la malaltia renal. Actualment el 10% de la població mundial està afectada per malaltia renal crònica (MRC) i més de 2 milions de persones al món reben tractament de diàlisi o un trasplantament de ronyó. A l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), el grup de recerca en Malalties renals i d'Innovació en vesícules i cèl·lules per a l'aplicació en teràpia (REMAR-IVECAT), liderat per Francesc Borràs, està treballant per millorar el diagnòstic i tractament d'aquestes patologies. D'una banda, el grup estudia nous biomarcadors per monitorar de manera no invasiva els processos patològics que afecten el ronyó i, d'altra banda, estudia l'aplicació de teràpies avançades, essent un grup pioner en l'ús de vesícules extracel·lulars, de les que estudien el seu ús com a eina terapèutica per abordar patologies renals.

Com en altres famílies de malalties, el diagnòstic és clau per avançar els tractaments i pronosticar possibles complicacions. En aquest sentit, el grup a l'IGTP està investigant l'ús de nous biomarcadors, menys invasius, per a poder detectar malalties renals. Actualment, per detectar aquestes malalties s'utilitza una biòpsia renal, que és el procediment estàndard per diagnosticar la majoria de patologies que afecten els ronyons. Tot i això, és un mètode invasiu i de repetibilitat limitada, i sovint descriu un dany renal irreversible. Per això el grup treballa en la identificació de marcadors biològics en orina, és a dir, trobar indicadors a l'orina dels pacients, una mostra gens invasiva, més econòmica, metodològicament més senzill i molt precisa. A més, el fet de no ser invasiva, implica que es poden fer proves de forma més continuada, permetent un major control i una major qualitat de vida per als pacients en el seguiment de la malaltia.

L'altra principal línia de recerca del grup són les teràpies avançades. Són un grup de teràpies que no es basen en tractaments d'origen químic i farmacològic. En aquest cas, el grup està desenvolupant noves eines terapèutiques basades en cèl·lules o vesícules extracel·lulars, que permetin tractar els pacients i tinguin menys efectes secundaris. Son teràpies que suposarien un canvi important en la qualitat de vida dels pacients i podrien garantir una major durabilitat dels efectes de la teràpia. "Majoritàriament, les patologies renals tenen tractament i en coneixem les possibles complicacions, un dels principals reptes ara és tenir noves eines per a la gestió clínica dels pacients i que aquests puguin viure millor amb la malaltia, a més de trobar millors alternatives als tractaments actuals", valora Borràs.