Notícies

Noves dades sobre els mecanismes de les teràpies tolerogèniques per reduir la immunitat agressiva en tractaments per a malalties autoimmunes i inflamatòries

Dra. Cristina Ramo-Tello i Dra. Eva Martínez-Cáceres (foto d'arxiu)Archive photo from 2018 before social distancing measures
Dra. Cristina Ramo-Tello i Dra. Eva Martínez-Cáceres (foto d'arxiu)
- Recerca

El grup de recerca d'Immunopatologia, amb el Servei d'Immunologia i la Unitat d'Esclerosi Múltiple a l'Hospital Germans Trias continuen les línies de recerca per a nous tractaments contra l'esclerosi múltiple. El seu darrer article, publicat a Frontiers of Immunology, examina els mecanismes pels quals les cèl·lules dendrítiques de la vitamina D3 s'utilitzen per alterar els limfòcits propis dels pacients per inhibir respostes autoimmunes.

El sistema immunitari és tan complex que els fins i tot canvis lleus poden provocar que aquest ataqui les cèl·lules del propi cos, cosa que provoca malalties com la diabetis tipus 1, l'artritis reumatoide, les al·lèrgies o l'esclerosi múltiple, entre altres. Els tractaments poden danyar el sistema immunitari i fer que els pacients siguin molt vulnerables a infeccions que haurien de resistir fàcilment. Els últims anys, s'ha desenvolupat una nova estratègia, les teràpies tolerogèniques: s'extreuen les cèl·lules dendrítiques de la sang dels pacients i s'alteren perquè, enlloc d'atacar les pròpies cèl·lules, esmorteixen la resposta immune i l'entrenen a tolerar de nou les cèl·lules del propi cos. Són teràpies amb menys efectes secundaris. Aquesta és una de les línies de recerca que el grup d'Immunopatologia, liderat per la Dra. Eva Martínez-Cáceres a l'IGTP, des de fa anys.

Ja s'han desenvolupat molts assaigs clínics arreu per provar aquestes teràpies, un dels quals s'està duent a terme ara mateix a l'Hospital Germans Trias i Pujol. Són estudis que estan obtenint bons resultats, fins i tot alguns apunten que podrien portar a la remissió en alguns casos, però se'n coneix molt poc dels mecanismes exactes que es donen a les cèl·lules tolerogèniques per impulsar aquestes millores.

L'IGTP i l'Hospital Germans Trias treballen en teràpies tolerogèniques, en concret, per l'esclerosi múltiple, una malaltia autoimmune devastadora que és la principal causa de discapacitat neurològica no traumàtica en població jove, i no té cura. La línia de recerca se centra en l'extracció de cèl·lules dendrítiques de pacients amb esclerosi múltiple, per tractar-les amb vitamina D3, que les transforma en inductores de tolerància o, com se les anomena, cèl·lules dendrítiques tolerogèniques. Aquestes es poden tornar a introduir al pacient per reeducar el sistema immune i que no ataqui les pròpies cèl·lules. L'estudi el lidera la Dra. Eva Martínez-Cáceres, cap de grup de recerca a l'IGTP i del Servei d'Immunologia de l'Àrea Metropolitana Nord, i la Dra. Cristina Ramo-Tello, cap de la Unitat d'Esclerosi Múltiple a l'Hospital Germans Trias.

"Es coneix que les cèl·lules dendrítiques poden actuar per atacar o per induir tolerància, depenent de la seva maduresa, i la forma més comú d'alterar-ho és utilitzant la vitamina D3. Però en sabem molt poc sobre els mecanismes que hi ha darrera de l'efecte tolerogènic", explica Martínez-Cáceres. "De fet, aquest és el segon estudi que coneguem que estudia aquesta part del trencaclosques. És una informació essencial per refinar aquestes teràpies en un futur i explotar com en podem maximitzar els efectes beneficiaris per als pacients", afegeix.

A l'estudi, recentment publicat, analitzen en profunditat les característiques d'aquestes cèl·lules tan complexes i els detalls de com el material genètic es tradueix a les proteïnes que conformen aquesta composició immunològica tan específica. "Hem trobat que les cèl·lules dendrítiques tolerogèniques han reduït l'activitat de les cèl·lules T, els glòbuls blancs que són responsables de gran part de l'atac immunitari", explica la Dra. Ramo. "Hem vist com se n'ha reduït l'activitat i la producció d'interferon- ɣ, un missatger important del sistema immune. També hem destacat la importància del gen JUNB en aquest procés, la qual cosa significa que podria ser important com a biomarcador. Els biomarcadors són essencials per fer seguiment del progrés i l'eficàcia dels tractaments tolerogènics i, per ara, no en tenim de fiables, així que és una troballa important", conclou.

Aquest estudi ha estat finançat per l'Instituto de Salud Carlos III juntament amb el Fons de Desenvolupament Regional i l'agència AGAUR de la Generalitat de Catalunya. També forma part de la participació de les investigadores al projecte europeu H2020 ReSToRE, que se centra en el desenvolupament de tractaments per l'esclerosi múltiple utilitzant la vitamina D3 per produir cèl·lules tolerogèniques.

Article Original

Vitamin D3-Induced Tolerogenic Dendritic Cells Modulate the Transcriptomic Profile of T CD4+ Cells Towards a Functional Hyporesponsiveness

Juan Navarro-Barriuso, María José Mansilla, Bibiana Quirant-Sánchez, Aina Teniente-Serra, Cristina Ramo-Tello and Eva M. Martínez-Cáceres. Front. Immunol., 20 January 2021 ' https://doi.org/10.3389/fimmu.2020.599623