Notícies

Noves dades sobre el comportament del sistema immunitari en pacients pediàtrics amb diabetis tipus 1

- Institucional

Investigadors de l'IGTP i de l'Hospital Germans Trias han publicat un nou estudi a Frontiers in Immunology sobre el comportament de les cèl·lules dendrítiques (CD) en el desenvolupament de la diabetis de tipus 1 (DT1) en infants. Aquestes cèl·lules estan implicades en la destrucció de les cèl·lules beta en la DT1 i en la regulació de la resposta immunitària. Aquest article omple un important buit en el coneixement d'aquesta malaltia en nens.

Investigadors del grup de recerca d'Immunologia de la Diabetis, liderat per Marta Vives-Pi a l'IGTP, amb personal clínic de l'Hospital Germans Trias, membres de CIBERDEM, han publicat una nova investigació a Frontiers in Immunology sobre el comportament de les cèl·lules dendrítiques (CDs) en el desenvolupament de la diabetis tipus 1 (DT1) en infants. Durant el desenvolupament de la DT1 les cèl·lules beta productores d'insulina del pàncrees són destruides i, com totes les cèl·lules que moren, de seguida són eliminades per les cèl·lules especialitzades en un procés que s'anomena fagocitosi, per part de les CDs. En condicions normals, quan es produeix la fagocitosi de les cèl·lules beta hi ha altres avantatges biològics, com el manteniment d'auto tolerància, que evita la destrucció de les pròpies cèl·lules del cos. Si això falla, afavoreix que apareguin malalties autoimmunitàries. Deficiències en aquest procés fan que les cèl·lules que moren generen senyals de perill que desencadenen inflamació i autoimmunitat.

S'han publicat estudis sobre el comportament de les CDs en ratolins amb DT1 i en pacients adults, però no en infants. L'inici de la DT1 és particularment agressiu en nens. A més, els posteriors canvis en els nivells de sucre en sang afecten la capacitat de les CDs per dur a terme la fagocitosi de manera efectiva, creant un cercle viciós.

 "Sovint és més complicat gestionar la DT1 en nens i els greus desequilibris en el sucre en sang poden afectar la funcionalitat de les CDs, per això el nostre objectiu era explorar les característiques de les CDs de pacients pediàtrics amb la malaltia", explica Silvia Rodríguez-Fernandez, que ha liderat l'estudi. "Són necessàries més dades sobre el sistema immunitari pediàtric per poder desenvolupar immunoteràpies per DT1 en un futur".

En aquest estudi els investigadors han comparat CDs de mostres de sang de pacients pediàtrics amb DT1 en diversos estadis de la malaltia, també comparant-ho amb mostres de nens sans. També han estudiat la capacitat de les CDs de dur a terme fagocitosi de partícules que imitaven cèl·lules beta que moren i com això afectava la seva capacitat d'evitar la resposta autoimmunitària. L'estudi ha rebut el finançament de l'Instituto de Salud Carlos III i la Generalitat de Catalunya (AGAUR). També hi ha finançament addicional de la Fundació DiabetesCero, que té un interès particular en la DT1 en nens.

"Hem trobat alteracions en alguns tipus de CDs a la sang de pacients amb DT1", explica Vives-Pi. "També hem vist que, a mesura que la DT1 avança en els nens, disminueix la capacitat fagocigòtica de les CDs probablement per l'acumulació de desequilibris en la concentració de la glucosa en sang, tot i que la seva capacitat per induir tolerància funciona de manera òptima".

Calen més estudis, però els resultats aporten noves dades útils per fer un seguiment als pacients i tindrà una gran utilitat per classificar pacients en assaigs clínics per immunoteràpies, ja que la informació sobre CDs en pacients serà útil per saber l'estat immunològic i la capacitat de promoure una resposta tolerogènica.

Article de referencia

Front. Immunol., 28 November 2019 ' https://doi.org/10.3389/fimmu.2019.02811

Impaired Phagocytosis in Dendritic Cells from Pediatric Patients With Type 1 Diabetes Does Not Hamper Their Tolerogenic Potential

Silvia Rodriguez-Fernandez, Marta Murillo, Adrian Villalba, David Perna-Barrull, Mary Cano-Sarabia, Laia Gomez-Muñoz, Eva Aguilera, Daniel Maspoch, Federico Vazquez, Joan Bel and Marta Vives-Pi1,*