‘Matrioixques’ de nanopartícules, una nova aproximació terapèutica contra la tuberculosis
La tuberculosis és una malaltia infecciosa que suposa un greu problema de salut pública i, segons dades de l'OMS, 10,4 milions de persones van contraure tuberculosis i fins a 1,7 milions en van morir l'any 2016. Per tant, avançar en el desenvolupament de noves eines per al diagnòstic i tractament és fonamental i l'ús de les nanopartícules podria obrir un nou horitzó per fer front a les infeccions causades per Mycobacterium tuberculosis.
En aquesta línia, investigadors del grup de Recerca en Infeccions Respiratòries i Diagnòstic de la Tuberculosi a l'IGTP i de la Universitat de Saragossa, tots investigadors CIBER, han demostrat una efectivitat superior in vitro després de l'ús de nanopartícules d'àcid polilàctic-co-glicòlic (PLGA) carregades de rifampicina (un dels fàrmacs que s'usen en combinació per al tractament de la tuberculosis), comparat amb l'efecte de l'antibiòtic lliure.
La investigació, en què han col·laborat Manuel Arruebo i Victor Sebastian, del grup CIBER-BBN de la Universitat de Saragossa, i els investigadors CIBERES de l'IGTP, Cristina Prat i José Antonio Domínguez, juntament amb José Antonio Aínsa Claver de la Universitat de Saragossa, s'ha publicat a la revista Nanomedicine.
Els investigadors han encapsulat la rifampicina en nanopartícules, que a la vegada s'han encapsulat en macropartícules tipus matrioixques (les conegudes nines russes), resistents al pH àcid de l'estòmac. Així, les micropartícules es podrien administrar de via oral, una forma no invasiva i ben acceptada per al pacient, resistir la degradació gàstrica i arribar a l'intestí. Allà s'hi alliberarien les nanopartícules de PLGA carregades del fàrmac anti-tuberculosi i creuarien la paret intestinal per poder arribar a la circulació sistèmica i potencialment als macròfags alveolars infectats pel patògen intracel·lular, colocalitzant les nanopartícules carregades d'antibiòtic amb l'agent patògen. Avui en dia la rifampicina se subministra per via oral, tot i que és ben conegut que fins a un 26% de la dosis subministrada es degrada a l'estómac.
El fàrmac encapsulat aconseguiria creuar la paret intestinal
Aquestes nanopartícules van ser capaces de migrar per una membrana epitelial in vitro que mimetitza la paret intestinal i així poder complir amb la seva funció de transport i alliberament controlat del fàrmac encapsulat, que d'aquesta manera evita el contacte amb enzims digestius i amb el pH baix. "Aquest estudi assentarà les bases per futures investigacions basades en nanopartícules, orientades a l'avaluació in vivo d'aquestes nanopartícules amb antibiòtics en ratolins infectats amb tuberculosis", explica José Domínguez, que juntament amb Cristina Prat lidera el grup a l'IGTP.
Els investigadors d'aquest estudi van iniciar la seva col·laboració gràcies al projecte TARMAC, finançat gràcies a una iniciativa del CIBER de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN), del CIBER de Enfermedades Respiratorias (CIBERES) i de la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR).
Enlace al artículo de referencia:
Matryoshka-type gastro-resistant microparticles for the oral treatment of Mycobacterium tuberculosis
Vanesa Andreu, Ane Larrea, Pablo Rodriguez-Fernandez, Salvador Alfaro, Begoña Gracia, Ainhoa Lucía, Laura Usón, Andromeda-Celeste Gomez, Gracia Mendoza, Alicia Lacoma, Jose Dominguez, Cristina Prat, Victor Sebastian, José Antonio Ainsa & Manuel Arruebo Future Medicine, Published Online:8 Feb 2019 https://doi.org/10.2217/nnm-2018-0258