Noves evidències sobre el potencial terapèutic de les vesícules extracel·lulars en el dany renal

Investigadors de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) han publicat una revisió científica que analitza el potencial terapèutic de les vesícules extracel·lulars derivades de cèl·lules mare mesenquimals per abordar el dany renal. L'article, publicat a la revista Extracellular Vesicles and Circulating Nucleic Acids i destacat com a portada, revisa les evidències actuals sobre com aquestes vesícules poden interaccionar amb les cèl·lules epitelials tubulars del ronyó.

La malaltia renal és un repte sanitari important a escala global. Engloba la lesió renal aguda, que afecta aproximadament a la meitat de les persones ingressades a les unitats de cures intensives, i la malaltia renal crònica -l'evolució de lesions recurrents o no resoltes-, que es preveu que esdevingui la cinquena causa de mortalitat al món l'any 2040.

El grup de recerca en Nefrologia Experimental i Teràpies Avançades Basades en Cèl·lules (ENACT) de l'IGTP estudia aquestes condicions al laboratori per millorar-ne tant el seguiment com el tractament. Una de les seves principals línies de recerca és explorar l'ús terapèutic de les vesícules extracel·lulars, unes petites estructures secretades per les cèl·lules que poden transportar molècules amb funcions reguladores. En el seu cas, es centren en les vesícules derivades de cèl·lules mare mesenquimals (MSC-EVs).

Com poden ajudar les vesícules en el dany renal?

L'equip ha publicat recentment una revisió en què  analitzen com les MSC-EVs poden interactuar amb les cèl·lules epitelials tubulars del ronyó, les principals afectades en moltes lesions renals. Quan aquestes cèl·lules no es reparen correctament, poden activar processos que afavoreixen la inflamació i la fibrosi, contribuint a l'evolució cap a malaltia renal crònica.

En aquest context, les MSC-EVs han despertat interès perquè poden transportar microRNAs, proteïnes o lípids amb capacitat de modular processos clau del dany renal, com l'apoptosi, la inflamació o l'estrès oxidatiu. En diferents models experimentals, s'ha vist que aquestes vesícules tenen efectes protectors sobre les cèl·lules tubulars lesionades, fet que impulsa la idea que podrien convertir-se en una eina terapèutica prometedora.

Un camí ple de reptes científics

L'article del grup ENACT, a més de repassar estudis sobre el paper de les MSC-EVs en el dany renal, també analitza un aspecte crític per a la seva translació: la seva capacitat d'arribar al teixit tubular després de l'administració intravenosa. Les dades disponibles indiquen que només una petita fracció de les vesícules injectades arriba al ronyó,  ja que una gran part queda retinguda en òrgans com el fetge, els pulmons o la melsa. Quan aconsegueixen arribar-hi, però, poden ser captades per les cèl·lules tubulars a través de mecanismes d'unió específics que en faciliten l'entrada i comencen a exercir els seus efectes reguladors sobre les cèl·lules diana.

Altres limitacions que s'hauran d'estudiar amb més profunditat per avançar en l'aplicació clínica d'aquest enfocament inclouen la gran variabilitat entre preparacions de vesícules, les diferències en els mètodes d'aïllament o quantificació i la falta d'estàndards per comparar dosis o procediments. Els autors assenyalen diverses línies de futur que podrien contribuir a superar aquests obstacles, com l'enginyeria de vesícules per millorar-ne la direccionalitat cap a les cèl·lules tubulars o el desenvolupament de proves de potència (potency assays) que permetin predir de manera fiable el seu efecte terapèutic.

Les perspectives del grup investigador

Linrong Pan, primera autora de l'estudi i doctoranda del grup ENACT a l'IGTP, comenta: "Aquesta revisió té com a objectiu reduir la distància entre el potencial observat en fase preclínica i la translació clínica en l'ús de les MSC-EVs per al dany de les cèl·lules epitelials tubulars. Amb aquesta anàlisi sistemàtica esperem orientar la recerca futura cap a aproximacions més estandarditzades, basades en una millor comprensió dels mecanismes biològics implicats i amb una major rellevància clínica". I afegeix: "Aquest treball ajudarà a aprofundir en la nostra comprensió sobre la biodistribució i el direccionament de les vesícules extracel·lulars, i contribuirà al desenvolupament de teràpies basades en vesícules més precises i eficaces per al tractament de la lesió renal".

Per seva banda, Marcel·la Franquesa, investigadora principal de l'estudi i líder del grup ENACT, afegeix que "el potencial terapèutic de les MSC-EVs en les malalties renals està creixent ràpidament, però encara persisteixen reptes importants per aconseguir resultats dirigits, estandarditzats i realment traslladables a la pràctica clínica. El nostre grup treballa per establir assajos robustos que permetin predir l'eficàcia terapèutica de les MSC-EVs avançar cap a teràpies basades en vesícules més precises i fiables".

Referència

Pan L, Garcia SG, Font-Morón M, Sanroque-Muñoz M, Clos-Sansalvador M, Garcia GM, Borràs FE, Franquesa M. Beyond preclinical promise: can mesenchymal stromal cell-derived extracellular vesicles reliably target tubular epithelial cells? Extracell Vesicles Circ Nucl Acids. 2025 Sep 23;6(3):580-593. DOI: 10.20517/evcna.2025.54.

Finançament

Aquest estudi ha estat finançat per l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) a través del projecte "PI20/00097" i de les xarxes RICORS RD21/0005/0009 i RD24/0004/0005, totes cofinançades per la Unió Europea. Pan L compta amb una beca CSC-UAB. Garcia SG rep finançament del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya mitjançant la convocatòria PERIS-PIF-Salut (SLT017/20/000158). De Miguel Garcia G està finançada pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades / Agencia Estatal de Investigación (MICIU/AEI) (DIN2024-01340). Borràs FE i Franquesa M són investigadores de l'Institut de Recerca en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.